Nina Valls Valls

Anna Casassas i Figueras és una traductora veterana i reputada. Fa més d’un quart de segle que es dedica a la traducció del francès i de l’italià al català i, en aquest període ha dut a terme una obra ingent, de més de cent cinquanta títols. Ha tingut de camp d’acció la traducció literària, fonamentalment de novel·les, amb algunes incursions en l’assaig. El 2010 va rebre el premi beca de traducció Vidal Alcover de la ciutat de Tarragona per la traducció El sopar de cendra, de Giordano Bruno; i el 2016 el Premi Trajectòria, que atorga el Gremi d'Editors.

Raül Garrigasait Garrigasait

No es dona gaire sovint, enlloc del món, que una col·lecció editorial faci cent anys, i encara menys si és de traduccions del grec i el llatí. Això és el que ha passat entre nosaltres el 2023: la «Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge» ha celebrat el primer segle d’existència, amb més de quatre-cents quaranta volums publicats i un plantejament a llarg termini. És una bona ocasió per recapitular i repensar els orígens i el sentit del projecte.

Eloi Creus Creus

El vell exaltat com a nou enamorat: Costa i Llobera i la imitació dels versos clàssics com a renovellament de la mètrica tradicional, amb una marrada italiana.

Montserrat Camps Camps

Enhorabona als premiats i als finalistes.

Donar un premi no és mai fàcil, perquè, ¿qui és capaç de fer de jutge d’allò que és millor? Potser podem estar d’acord en allò que és bo, però destacar allò que és millor o el que és el millor, en superlatiu, sempre és arriscat: implica subjectivitat, presa de posició i, per tant, risc.

Irene Tortós-Sala Tortós-Sala

L’any 2000 naixia el Premi Llibreter, un guardó organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, que atorguen les llibreries del nostre país. L’esperit del Premi és guardonar obres que per la temàtica i per la qualitat literària mereixen una atenció especial dels professionals del sector i afavorir-ne la difusió promovent-los a les llibreries.

Arianna Squilloni Squilloni

Penses en l’editorial Joventut i quina imatge se t’acut? Quina imatge la representa? Potser cadascú de nosaltres en visualitzaria una de diferent… Per part meva, diré que penso en un far. I no només un de genèric, sinó un de ben concret: la torre d’Hèrcules.

Teresa Iribarren Iribarren

James Joyce era un home inclinat a celebrar efemèrides. El dia que va fer quaranta anys, el 2 de febrer de 1922, va voler que veiés la llum Ulisses, la novel·la que estrafà l’èpica de l’heroi homèric al llarg d’una dilatadíssima jornada per Dublín i que el va convertir en un dels escriptors més rellevants i controvertits de la literatura occidental.

Nina Valls Valls

Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944) és poeta, assagista, traductor i crític literari. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1966), va ser lector d’espanyol a la Universitat de Bristol (1969-1972). És doctor en Teoria de la Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual, a més de professor, va ser degà de la Facultat de Traducció i d’Interpretació. Va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004) i del 2010 al 2016 en va ser el degà.

Joan Manuel Pérez Pinya Pérez Pinya

Golafre aprenent de llengües autodidacte, Gabriel Ferrater va traduir molts llibres al llarg de la seva vida. Molts més dels que mai no arribarem a saber del cert.

Victòria Alsina Alsina

Hermínia Grau Aymà (Barcelona, 1897 – 1982), filla de Joan Grau i Llopis, nascut a Valls, i de Maria Aymà i Mensa, natural de Barcelona, era la petita de quatre germans d’una família de Gràcia d’ambient «més aviat lliurepensador», segons que ens diu la seva filla Eulàlia Duran, que també explica que una germana més gran, Raquel, morta molt jove, havia estat una de les primeres dones de l’estat que cursà la carrera de medicina i l’exercí. Ens informa, també, que Hermínia «era d’esperit inquiet i es formà una cultura autodidacta», i que als anys vint vivia sola, cosa molt inusual en una dona jove de l’època.

Francesca Cerdà Cerdà

Enguany es commemora el centenari del naixement de Joan Fuster (va nàixer el 23 de novembre de 1922 a Sueca, al País Valencià), escriptor conegut sobretot per la seua obra assagística —en la qual destaca Nosaltres, els valencians (Edicions 62, 1962), un treball fonamental tant en la historiografia com en la conscienciació nacional del País Valencià— i per la seua influència cabdal en el procés de normalització cultural dels Països Catalans. A més d’assagista, però, Fuster també va ser poeta, articulista, crític literari i traductor; una faceta seua, aquesta darrera, encara no gaire coneguda. Per això, amb motiu de l’efemèride, em propose de tractar ací la relació de l’homenot de Sueca amb la traducció, centrant-me en la seua tasca com a traductor i promotor de traduccions.

Jaume Almirall Almirall

Al llarg de l’any 2021 s’ha commemorat, amb actes de tota mena, el centenari del naixement de Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010). Figura destacada de la resistència nacional, de jove, durant el franquisme, i important activista cultural tota la seva vida, Triadú actuà incansablement i amb una característica energia en una varietat de camps, molt especialment en els de crític literari i de pedagog.

Anna Cris Mora Cris Mora

Josep Vallverdú i Aixalà és molt conegut en el món de les lletres catalanes com a escriptor prolífic de literatura infantil i juvenil. Tanmateix, la seva activitat literària no s’ha centrat només en aquest gènere, sinó que també ha escrit assaigs, teatre, poesia, llibres de memòries, articles, crítica literària, llibres de viatges sobre les comarques catalanes, guions cinematogràfics, etc.

Francesco Ferrucci Ferrucci

Segons dades de l’octubre del 2022 de l’Associazione Italiana Editori, a Itàlia es van comprar, en el període 2018-2020, drets d’autor de 28.133 títols estrangers, i es van vendre els de 25.038 títols propis. (1) Per tant, podríem començar dient que l’equilibri entre el que les editorials venen i el que compren és palès, tenint en compte, a més, que si agaféssim cada un d’aquests tres anys per separat, veuríem que la proporció es manté molt igualada. No obstant això, també és cert que es tradueixen uns mil llibres més l’any dels que s’envien al món perquè els tradueixin.

Montserrat Franquesa Franquesa

Maria Sempere Sempere

L’editorial Les Hores va néixer fa cinc anys amb la voluntat de publicar narrativa de ficció en llengua catalana. Els temes que ens interessen són els que han preocupat la humanitat des de l’inici dels temps: la vida, la mort, l’amor, les relacions humanes… Els nostres textos pretenen ajudar-nos a entendre i a reflexionar sobre la vida i el viure, i també qüestionar la realitat i el món que ens envolta, per intentar millorar-lo.

Inés García López García López

Nascuda a Badalona l’any 1976, Inés García López és especialista en literatura i cultura nòrdica, tant moderna com medieval. És llicenciada en Filologia Alemanya i en Psicologia per la Universitat de Barcelona, té el títol de Skandinavistik per la Mälardalens högskola de Västerås de Suècia i és doctora en Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre poesia medieval islandesa.

Dolors Udina Udina

Benvinguts a l’acte de presentació de les obres finalistes del VIII premi PEN de Traducció. En aquesta ocasió, exercim com a jurat Francesc Parcerisas, Marisa Presas, Maria Llopis, Yannick Garcia i jo mateixa.

Ens fa il·lusió poder fer presentar les quatre traduccions finalistes dins del marc de la Setmana i en aquesta tarda dedicada gairebé del tot a la traducció, una tasca imprescindible per enfortir una literatura, que any rere any va adquirint el reconeixement que mereix.

Miquel Desclot Desclot

L’any 2015 vaig acceptar la inesperada invitació del professor Joan Ramon Veny, de la Universitat de Lleida, a participar en la «Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana», que aleshores tot just naixia, amb l’edició i estudi de la traducció d’Alfons Maseras de L’escola dels marits, de Molière.

Lluís Feliu i Adelina Millet Feliu i Millet

Gilgamesh és el protagonista del poema narratiu «llarg» més antic de la història de la humanitat. Escrit en llengua accàdia i en dialecte babilònic sobre tauletes d’argila en escriptura cuneïforme, el Poema de Gilgamesh és un clàssic oblidat durant gairebé dos mil·lennis, que va tornar a néixer quan George Smith va identificar el primer fragment del text l’any 1872 al Museu Britànic de Londres.

Jordi Vintró Vintró

Quan l’editorial Animallibres em va proposar traduir una sèrie de faules de La Fontaine, vaig acceptar-ho de seguida. Les faules ja havien estat traduïdes diverses vegades al català, però l’editorial volia una traducció moderna, en la llengua d’avui. És veritat que totes les traduccions, per bones que siguin, tenen, a part de la marca del traductor, és clar, la del moment que es van fer. Així, un llibre pot tenir moltes traduccions, fetes en diferents èpoques, i el conjunt d’aquestes traduccions pot veure’s com una certa síntesi de la història de la llengua.

Laura Huerga Huerga

Només fa uns quants mesos que la nova Junta del PEN treballem per crear, renovar i consolidar els comitès a fi d’enfortir-los amb més participació dels socis.

Aniol Rafel Rafel

«I ara, dona’m les paraules.» Així comença Memòria del buit, de Marcello Fois, en traducció d’Anna Casassas, i em sembla que és la millor manera de començar aquest article.