La terra demana que l’alimentem si volem que ella també ens alimenti. Cada dos anys, al mes de març, el pare compra una carretada de fems a Robert Domgin, un camperol de Sommerviller que ve ell mateix a fer-ne el lliurament abocant la matèria al talús contigu a casa nostra. L’allau negra llisca amb un soroll sedós de fricció lleugera i s’immobilitza fumejant. Durant uns quants dies, la casa se’ns embruta amb les olors animals d’orina, excrements i palla fermentats. Contenen una part del producte del baix ventre d’un bestiar que ha passat tot l’hivern tancat als estables. Els dies de fresca i les nits que encara en fa més coronen la muntanya calenta amb fumeroles indolents, com si un foc interior, tímid i sorneguer, hi prosseguís la seva activitat sense deixar veure la flama més petita. Obro les finestres de bat a bat perquè l’olor potent entri a totes les habitacions. Em fa l’efecte com si em parlés dels meus avantpassats, la majoria camperols, de la Lorena i del Morvan. El pare fanga. Jo transporto les galledes i empenyo el carretó fins on és ell. El femer minva. Estic extenuat, però orgullós. A cops de forca, els fems es barregen amb la terra oberta, i tot de cucs grossos, arrencats brutalment dels seus caus de mala mort, despleguen per fugir els anells dels seus cossos rosats. El pare torna a tapar la rasa. Dels fems ja no se’n distingeix res més que alguns brins de palla podrits, grogosos, que surten d’ací i d’allà del sòl gratat, com cabells gruixuts i rossos. El fred de la terra, la seva humitat compacta i la negror pesant absorbeixen la matèria orgànica i l’ofeguen. Els perfums de l’una i de l’altra es barregen i s’anul·len. Les fumeres s’extingeixen. Som damunt d’un ventre que digereix, sense soroll, un àpat considerable. I mentre allargo al pare un gran mocador de quadres perquè s’eixugui el front i assaboreixo aquesta complicitat entre homes que ens uneix en aquests moments, no em sorprendria gens sentir un rot subterrani, greu, com un agraïment que ens adrecen unes divinitats tel·lúriques, copròfagues i ben tipes.