Josep Tastú (Perpinyà, 1787 – París, 1849). Editor, erudit i polígraf. Hispanòfil, apologista i profund coneixe­dor del català i de la seva literatura antiga, va merèixer d\'Amadeu Pagès l\'epítet de \"le premier catalaniste français\". Residí gairebé tota la vida a París. Publi­cà les obres de la seva esposa, la poetes­sa romàntica Amable Vo­ïart, i les Lettres choisies de Madame de Sévigné. Libe­ral, participà en periò­dics d\'oposició radical als Borbons i n\'edità alguns. Col×laborà en las Memo­rias de Torres Amat i en el Lexique roman de François Ray­nouart, i es relacionà amb intel·lectuals com Francesc Aragó, Joaquim M. Bover, Pròsper Bofarull i George Sand. Viatjà al Principat i a les Balears a la recerca de documents i an­tiguitats, i fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1833, el mateix any que l’oda a la pàtria d’Aribau, publicà la seva única traducció, “Los contraban­ders” (118 versos en 10 estro­fes), cançó original del celebrat chansonier romàn­tic Pierre Jean de Béranger (1780-1857), el \"rei de la cançó fran­cesa\", segons el mateix Tastú, i liberal com ell. Aquesta traducció, que Pagès qualificà de \"petit chef-d\'oeuvre\", s\'ha inter­pretat com la primera manifestació de la Renaixen­ça rossello­nesa. Segons Tastú, la seva tasca consistí a \"traduir (o millor a imitar) ‘Les contreban­diers’\"; amb tot, l\'edició, bilingüe i a doble columna, és més aviat una traducció que no pas una imita­ció, que segueix exac­tament els esquemes mètrics, estròfics i de rima de l\'origi­nal. La major part de l\'obra filolò­gica de Tastú resta inèdita (es conserva a la biblioteca Mazarine de París) i una altra part es dóna per perduda. Entre la nombrosa documentació preservada cal destacar una Grammaire cathalane manuscrita, traducció adaptada de la Gramàtica i apologia de la llengua catalana de Josep Pau Ballot (1815), i un avançat diccionari català-francès, en el qual Tastú treballava abans de morir. [Pep Vila / Vicent de Melchor]