Joaquim Pena i Costa
(Barcelona, 1873-1944). Musicòleg i crític musical.
Llicenciat en dret, no exercí mai aquesta professió. Des de molt jove sentí una
veritable passió per la música i, molt especialment, per l’obra de Richard
Wagner, que esdevingué eix i motor de la seva existència. S’estrenà com a
crític musical vers 1899 i fou redactor de Joventut,
abans de dedicar-se de ple a les activitats de l’Associació Wagneriana, que ell
mateix fundà (1901). La voluntat de fer arribar la producció del compositor alemany
(a qui, per damunt de tot, considerava un portentós poeta dramàtic), el dugué a
traduir al català les obres del mestre, alhora que les divulgava per mitjà de
conferències i d’una crítica musical minuciosa i apassionada. Quan el 1916
tornà al periodisme, s’encarregà de la secció setmanal «Hojas musicales», de La Publicitat, en què combinava la tasca
difusora i educativa amb la informació sobre l’actualitat musical, els articles
crítics i les traduccions catalanes. Titllat de comentarista analític, mordaç i
un punt intransigent, abandonà la col·laboració el 1920, en arribar al
centenar. Formà part de la comissió de l’Orfeó Català, fou secretari del
patronat de l’orquestra Pau Casals (1920-1939) i contribuí al foment de la
cultura musical en l’àmbit local. La seva activitat traductora destaca per l’abast
i el rigor. Una tasca ingent, atès que es proposà de propagar l’obra dels grans
mestres, de qualsevol país i tendència artística, que permeté que la llengua
catalana s’incorporés a les grans obres musicals; de fet, pretenia fer
desaparèixer els idiomes estrangers de l’escena lírica. Amb aquest objectiu
traduí, ultra el gruix de la producció wagneriana, tant les peces musicals com
els escrits teòrics, gran quantitat d’obres de diversos autors i d’índole diversa:
llibres d’òperes de Gluck, Spontini, Mozart, Smetana, d’Indy, Charpentier,
Debussy, Rabaud, Strauss, Weingartner, Schillings, Mussorgski i
Rimski-Korsakov; escenes dramàtiques de Schumann i Berlioz; oratoris de Haydn;
cançons de Beethoven, Schubert, Fauré, Schumann i Bach, la versió catalana de
les quals fou interpretada en nombroses ocasions i obtingué un gran èxit de
crítica. A part de les dificultats que implica qualsevol trasllat lingüístic i
cultural, amb les traduccions d’obres musicals, Pena s’enfrontava també a
l’adaptació del text –sovint en vers– a la música. Els seus contemporanis
reconegueren la qualitat de la seva producció; segons Josep Pla↑,
“sabia l’alemany fluentment, i generalment hom sostenia que les seves
traduccions (de Wagner) eren més fidels i més correctes que les que Alfred
Ernst havia realitzat en francès”. Constituïren els fonaments de l’entusiasme
que en una època despertà a Barcelona l’obra de Wagner. D’altra banda, dugué a
terme adaptacions musicals de textos d’autors catalans, com Terra baixa d´Àngel Guimerà, i participà
en el projecte del Teatre Íntim d’Adrià Gual↑, on veié estrenades algunes
de les seves versions. En la traducció de l’obra wagneriana, treballà en
col·laboració amb Xavier Viura↑ i Jeroni Zanné↑. Més
endavant en revisà algunes en solitari, publicades abans de la normalització
fabriana. També comptà amb l’ajut de traductors competents en llengües eslaves,
com ara Rudolf J. Slaby↑, per tal d’escometre, sense versions
interposades, el trasllat d’autors russos o txecs. El 1938 la Direcció General
de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya li dedicà un homenatge arran del
qual publicà les seves traduccions dels lieder,
que diversos cantants interpretaren al Casal de la Cultura. Al final de la seva
vida féu donació de la biblioteca personal a la Institució del Teatre, la qual
passà a la Biblioteca de Catalunya. A partir de 1940 dirigí el Diccionario de la Música Labor, fins a
la seva mort, el 1944. Fou la darrera empresa d’un treballador infatigable, abnegat
i perseverant, que maldava per enlairar el nivell cultural, depurar el gust del
públic, i que, malgrat les contrarietats, mai no abandonà l’apostolat wagnerià.
[Judit Figuerola i Peró]
CHAMBERLAIN, Houston Stewart
El drama wagnerià. Barcelona: Associació Wagneriana, 1902.
CHARPENTIER, Gustau
Lluïsa. Barcelona: Fidel Giró, 1904.
WAGNER, R.
Sigfrid. Barcelona: Associació Wagneriana, 1904. [Amb Xavier Viura]
WAGNER, R.
Els mestres cantaires de Nuremberg. Barcelona: Associació Wagneriana, 1905. [Amb
Xavier Viura]
WAGNER, R.
Lohengrin. Barcelona: Associació Wagneriana, 1905. [Amb Xavier Viura]
WAGNER, R.
La posta dels déus. Barcelona: Associació Wagneriana, 1906. [Amb
Xavier Viura]
WAGNER, R.
Rienzi, el darrer dels tribuns. Barcelona: Associació Wagneriana, 1906. [Amb
Xavier Viura]
WAGNER, R.
Tristany i Isolda. Barcelona: Associació Wagneriana, 1906. [Amb
Jeroni Zanné]
BEETHOVEN,
Cançoner selecte. Vol. I. Barcelona: Vidal Llimona i Boceta, 1907.
WAGNER, R.
Les fades. Barcelona: Associació Wagneriana, 1907. [Amb Jeroni Zanné]
WAGNER, R.
Parcival. Barcelona: Associació Wagneriana, 1907. [Amb Jeroni Zanné]
WAGNER, R.
Tannhäuser i la tençó de la Wartburg. Barcelona: Associació Wagneriana, 1907. [Amb
Jeroni Zanné]
SCHUBERT,
Cançoner selecte. Vol. II. Barcelona: Vidal Llimona i Boceta, 1908.
SCHUMANN,
Cançoner selecte. Vol. III. Barcelona: Vidal Llimona i Boceta,
1908.
INDY, Vicens d’
El foraster. Barcelona: Àlvar Verdaguer, 1908.
WILDE, Oscar
Salomé. Barcelona: Fidel Giró, 1908.
WAGNER, R.
Música del pervindre. L’art i la revolució. Barcelona: Associació Wagneriana, 1909.
FAURÉ,
Cançoner selecte. Vol. IV. Barcelona: Imp. per F. Giró, 1910.
GLUCK, Cristofol Wilibald
Orfeu. Poema de R. de Calzabigi. Barcelona:
À. Verdaguer, 1910.
SPONTINI, Gaspar
La vestal. Llibre francès de Jouy.
Barcelona: À. Verdaguer, 1910.
STRAUSS, Richard
Salomé. Poema d’Oscar Wilde.
Barcelona: Àlvar Verdaguer, 1910.
WAGNER, R.
L’or del Rhin. Barcelona: Associació Wagneriana, 1910. [Amb
Jeroni Zanné]
WAGNER, R.
La Walkiria. Barcelona: Associació Wagneriana, 1910. [Amb Jeroni
Zanné]
DEBUSSY, Claudi
El fill prodic. Poema de E. Guinand. Barcelona: À. Verdaguer,
1911.
HOFMANNSTHAL, Huc de
Elektra. Barcelona: Àlvar Verdaguer, 1912.
MUSSORGSKY, M.P.
Boris Godunow. Barcelona: Llibreria Verdaguer, 1915.
RABAUD, Henri
Maruf, ataconador del Caire. Treta deLes
mil i una nits segons la traducció del
Dr. Mardrus. Llibre de Lucien Népoty. Barcelona: Llibreria Verdaguer, 1922.
SMETANA, Bedrich
La núvia venuda. Barcelona: Suc. Henrich i Cª, 1924. [Amb R.J.
Slaby]
MOZART, W.A.
La flauta màgica. Barcelona: Suc. Henrich i Cª, 1925.
WEINGARTNER, Fèlix
Cain i Abel. Barcelona: Suc. Henrich i Cª, 1925.
WEINGARTNER, Fèlix
L’escola del poblet. Barcelona: Arts Gràfiques. Successors d’Henrich i
Cª, 1925.
RIMSKI-KORSAKOV, N.
Nit de maig. Conte de N.
Gogol. Barcelona: Arts Gràfiques, 1926. [Amb Rudolf J. Slaby]
RIMSKI-KORSAKOV, N.
Rondalla de la vila invisible de Kítej i de la
donzella Fevrònia. Llibre
de V.I. Bielski. Barcelona: Arts Gràfiques, 1926. [Amb Rudolf J. Slaby]
BACH,
Cançoner selecte. Vol. V. Barcelona: F. Giró, 1927.
MOZART, W.A.
Les noces de Fígaro. Barcelona: Suc. Henrich i Cª, 1927.
HAYDN, Josep
La creació. Text del
baró de Swieten. Barcelona: Suc. Henrich i Cª, 1928.
MOZART, W.A.
El rapte del serrall. Barcelona: Arts Gràfiques, Suc. Henrich i Cª,
1928.
SCHILLINGS, Max
Mona Lisa. Poema alemany de Beatriu Dovsky.
Barcelona: Suc. Henrich i Cª, 1928.
WAGNER, Richard
L’holandès errant. Barcelona: Associació Wagneriana, 1928.
BERLIOZ, Hector
La Damnació de Faust. Basada en
el poema de J. W. Goethe. Barcelona: Arts Gràfiques, 1930.
DEBUSSY, Claudi
Pel·leas i Melisanda. Poema de
Maurici Maeterlinck. Barcelona: Arts Gràfiques, 1930.
MOZART, W.A.
Cosi fan tutte (Així fan
totes). Barcelona: Suc. Henrich y Cª, 1930.
SCHUMANN, R.
Manfred. Tragèdia de lord G. Byron. Barcelona: Arts Gràfiques S.A., 1930.
MOZART, W.A.
Don Joan. Barcelona: Suc. Henrich y Cª, 1931.
RIMSKI-KORSAKOV, N.
La rondalla del Tsar Saltan, del seu fill, el famós
i estrenu heroi Guidó i la bella princesa cigne. Text de
V.I. Bielski, basat en un conte de Puixkin. Barcelona: Institució del
Teatre, 1934. [Amb Kallinik Goussef]
STRAUSS, Richard
El cavaller de la rosa. Comèdia musical d’Huc de Hofmannsthal. Barcelona:
Borràs, 1934.
GOETHE, J. W.
Egmont. Barcelona: Institució del Teatre, 1937.
, Audicions
de Lieder.Barcelona: Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya,
1938.
[Amb Rudolf J. Slaby i
Natàlia Turbin]
AVIÑOA, Xosé
La música i el modernisme. Barcelona: Curial, 1985.
BUJ I CASANOVA, Anna M.
Les
traduccions de Wagner al català: “La Walquíria”. Barcelona: UB, 2007. Tesi doctoral.
JANÉS i NADAL, Alfonsina
L’obra de Richard Wagner a Barcelona.Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1983.