Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819). Escriptor, historiador i advocat. Publicà alguns impresos sota el pseudònim Un maonès, també usat per altres autors. Doc­tor en dret (Avinyó, 1767) i literat de sòlida educació huma­nís­tica i clàssica, membre destacat de l\'anomenat grup il×lustrat menor­quí, fou fundador i ànima de la Societat Maonesa (1778-1785), amb seu a casa seva. Ha estat con­siderat el primer pre­historiador de l’Estat espanyol. Reco­negut com l\'autor més preclar del neoclas­sicisme literari en llengua catala­na, se li coneix una sola traducció al català (\"De ma es­timada Lès­bia\", 1809?), del poema iii de Ca­tul (\"Lu­gete, o Veneres Cupidinis­que\"), presumiblement del llatí. Es tracta d\'una versió no lite­ral, en què Ramis transforma els 18 hen­decasíl×labs falecis en un romanç de 42 versos hexa­síl×­labs, amb afegits, supres­sions i canvis significatius. El seu poema èpic La Alonsíada (1818) és més celebrat avui dia per la traducció al català de Vicenç Albertí^↑ del mateix any que no pas pel text original, en castellà. En altres obres seves trobem ecos de clàssics llatins, que van des de la imitació a la traduc­ció, especialment a la tragè­dia Lucrè­cia (1769), amb fonts en Livi (Història de Roma), Ovidi (Fastos) i Virgili (Eneida). [Vicent de Melchor]