Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 1896-1926). Filòsof i escriptor. Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia a Barcelona i a Berlín. Articulista prolífic, col·laborà a Quaderns d’Estudi, La Revista, Revista de Catalunya i La Publicitat (1920-1926), on s’encarregà de la pàgina d’economia amb el pseudònim Observer. Arribà a l’humanisme, l’hel·lenisme i la traducció del grec mitjançant l’interès que sentia per la problemàtica del pensament i pels filòsofs grecs: a la Universitat de Barcelona un dels professors que seguí amb més atenció fou Lluís Segalà↑, amb el qual s’introduí en els clàssics de la filosofia grega. La Fundació Bernat Metge li encarregà la traducció de Plató, i en va traduir onze diàlegs que aparegueren en tres volums entre 1924 i 1928 —una mort molt prematura impedí que els arribés a traduir tots, com era la seva intenció— i que constitueixen les primeres traduccions de Plató al català. Aquestes versions han estat lloades com a modèliques: dotades d’unes notes i d’uns pròlegs concisos que demostren els amplis coneixements que Crexells posseïa de la cultura i del pensament grecs, es caracteritzen, pel que fa a la llengua, per una gran claredat i precisió, i per un estil planer i natural; Joan Estelrich↑ assenyalà que “entre els arcaismes i els dialectalismes d’un costat i l’expressió corrent, ni que fos poc elegant o poc saborosa, d’un altre costat, opta per la segona”. Aquestes versions han contribuït a formar el llenguatge de la filosofia en català. Crexells també traduí de l’alemany al castellà Concepción del universo según los grandes filósofos de Ludwig Busse (1925). [Victòria Alsina]
PLATÓ, Diàlegs. Vol. 1: Defensa de Sòcrates. Critó. Eutrífon. Laques. Barcelona: 1924. (FBM, 6)
PLATÓ, Diàlegs. Vol. 2: Càrmides. Lisis. Protàgores. Barcelona: 1925. (FBM, 13)
PLATÓ, Diàlegs. Vol. 3: Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Barcelona 1928. (FBM, 34) [Amb Carles Riba i Jaume Serra Hunter].
ESTELRICH, Joan “Crexells”. A: Miscel·lània Crexells. Barcelona: FBM, 1929, p. XI-XV.
NICOLAU D’OLWER, Lluís “Joan Creixells, hel·lenista”. La Nova Revista 2 (1927), p. 125-130.
NICOLAU D’OLWER, Lluís “Joan Creixells, humanista”. A: Caliu. Records de mestres i amics. Barcelona: Selecta, 1958, p. 125-130.
Joan  Crexells  i Vallhonrat