Facebook Twitter
Accueil > Littérature universelle en catalan

Littérature universelle en catalan

La Catalogne possède une culture ouverte influencée et formée par les écrivains et les penseurs venus de toutes parts. La traduction a su faire face au défi d’adapter des sonnets d’autres langues à la sonorité du catalan ou de trouver – et même d’inventer quand cela était nécessaire – le mot juste pour un concept inconnu du public catalan. Des pays lointains dans le temps et dans l’espace sont ainsi rentrés chez nous par la porte de la traduction.

Mais la littérature catalane est une littérature « mineure », comme dirait Kafka. Elle a vécu à l’ombre de traditions plus importantes. Les lecteurs cultes lisaient les œuvres universelles dans les langues d’origine, mais tous les autres pouvaient utiliser les nombreuses versions de la langue voisine, l’espagnol, pour connaître ce patrimoine. Les traducteurs ont lutté et luttent encore pour offrir un sens à la traduction en catalan même si leurs versions ne paraissent pas toujours indispensables.

Il existe une différence énorme sur l’influence exercée par un auteur universel s’il a été lu dans une langue passerelle ou, au contraire, s’il a pu avoir une version propre. Uniquement dans ce dernier cas, les solutions formelles et les nouveaux contenus auront pu pénétrer dans la langue, s’y enraciner, la transfigurer. Malgré les conditions adverses, la tradition d’importer les grandes œuvres universelles s’est perpétuée depuis la première traduction du Décaméron, réalisée au XIIe siècle par les moines de Sant Cugat, jusqu’à nos jours.

A part le canon universel, les traductions ont également ouvert la fenêtre à une multitude d’univers littéraires qui se cachent sous le voile des langues peu diffusée. Les langues que l’on nomme « petites » le sont non seulement parce qu’elles ont un nombre limité de natifs qui les parlent mais aussi parce qu’elles sont étudiées et apprises par un petit nombre de personnes à l’étranger, de sorte que le champ de leur influence directe reste assez limité. Dans ce contexte, la traduction devient un outil fondamental de diffusion et de connaissance mutuelles.

Dans le monde entier, et davantage encore en Europe, de nombreuses cultures vivent ensemble et beaucoup d’entre elles restent impénétrables sans un intermédiaire. La traduction a aidé à construire une image plus riche et plus complexe du milieu dans lequel nous vivons.

Lire la suite

L’aventura de traduir
Ester Andorrà, Marc Romera i Ignasi Pàmies

Al començament, LaBreu era un projecte centrat en la literatura escrita originalment en català, que va néixer amb la modesta intenció de traslladar la prosa digital i la poesia oral al món de Gutenberg. Tot just ara fa deu anys que vam dur a la impremta una antologia de la revista Paper de Vidre. I un any més tard, el febrer de 2006, naixia la col·lecció Alabatre, amb els poemaris de Jordi Vintró, Josep Pedrals i Andreu Subirats, alguns dels poetes habituals de l’(H)original.

Del món a casa
Josep Cots

Crec que hi ha obres literàries que val la pena de llegir per més que quedin molt lluny dels referents culturals propis. Són obres que, malgrat que potser ens parlen de gent i de paisatges que no coneixem, malgrat que potser ens plantegen situacions absolutament alienes a nosaltres, toquen qüestions que van més enllà de les particularitats del seu context de creació.

La importància de la traducció
Laura Huerga

El passat 8 de setembre, el col·lectiu d’editorials Llegir en Català (LEC), juntament amb les editorials Periscopi, LaBreu i Raig Verd, vam organitzar una taula rodona per discutir sobre els avantatges i els inconvenients que suposa per als traductors el fet de treballar amb editorials independents.

Les traduccions de Proa, a tot vent
Josep Lluch

Si una editorial té una activitat important durant més de vuitanta anys, això vol dir que compleix una funció dins el sistema cultural i comercial del país. És el cas d’Edicions Proa, nascuda l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a dos activistes culturals de Badalona: Josep Queralt i Marcel·lí Antich.

Els invisibles de la literatura
Jordi Milian

El sector editorial cada vegada s'esforça més a fer visible la feina dels traductors. Diverses editorials, sobretot de petites i mitjanes, han decidit anar més enllà i ara inclouen una biografia del traductor a l’interior dels llibres.

El Cercle de Viena: l’experiència d’editar traduccions de clàssics moderns
Isabel Monsó

Vam iniciar la col·lecció El Cercle de Viena el novembre del 2007, però ja feia anys que en parlàvem. Fins aleshores, Viena era una editorial dedicada principalment a la no-ficció que tractava un ventall temàtic molt ampli, des de la fotografia històrica fins als receptaris de cuina, però de mica en mica ens vam anar plantejant la possibilitat d’engegar una col·lecció dedicada a la traducció de narrativa del segle XX, un àmbit en el qual ens semblava que hi havia en aquell moment un buit sorprenent.

Una editorial per als lectors
Jordi Raventós

Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra

L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:

Isabel Banal: s.t., 1993, ferro, figures de pessebre de plàstic (xais) i llibretes. Foto: Isabel Codina.
Recherche d’auteurs
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Avec le soutien de: