Home > Universal literature in catalan

Universal literature in catalan

Catalonia has a very open culture that has been influenced by literary writers and thinkers from other parts of the world. Translators have taken up the challenge of adapting poems in other languages to the sound patterns of Catalan and of finding – or sometimes inventing when necessary – the right word for concepts unknown to Catalans. Countries that are far away in time and space have entered Catalonia through translation.

But Catalan literature is a “minor” literature, as Kafka would say, and one that has lived in the shadow of much greater literatures. Cultivated readers might have been able to read universal works in their original languages, but everyone else had to resort to the numerous versions in the neighbouring language, Spanish, in order to gain access to this heritage. Translators have struggled and continue to struggle to carve a place for translation into Catalan, even though their versions may never seem essential.

There is an enormous difference in the influence that a universal author is able to exert when read in an intermediate language or when read in the reader’s own language. Only in the latter case can new forms and content enter the language, take root there and transform it. Despite these adverse conditions, the tradition of importing the great universal works of literature has continued down to the present day, ever since the first translation of the Decameron in the twelfth century by the monks of Sant Cugat.

Apart from universal literature, translations have also provided a window on to a large number of literary universes concealed behind the screen of languages of limited diffusion. The so-called “small” languages are small not only because they have few native speakers but also because they are studied by few persons outside the area in which they are spoken and therefore their zone of direct influence is limited. In this context, translation is a fundamental tool for mutual transmission and knowledge.

The world, and particularly Europe, is made up of different cultures, and many of them are impenetrable without an intermediary. Translation has helped to construct a richer and more complex image of the environment in which we live.

Read more

Del món a casa
Josep Cots

Crec que hi ha obres literàries que val la pena de llegir per més que quedin molt lluny dels referents culturals propis. Són obres que, malgrat que potser ens parlen de gent i de paisatges que no coneixem, malgrat que potser ens plantegen situacions absolutament alienes a nosaltres, toquen qüestions que van més enllà de les particularitats del seu context de creació.

La importància de la traducció
Laura Huerga

El passat 8 de setembre, el col·lectiu d’editorials Llegir en català (LEC), junt amb les editorials Periscopi, LaBreu i Raig Verd, vam organitzar una taula rodona per discutir sobre els avantatges i els inconvenients que suposa per als traductors el fet de treballar amb editorials independents.

Les traduccions de Proa, a tot vent
Josep Lluch

Si una editorial té una activitat important durant més de vuitanta anys, això vol dir que compleix una funció dins el sistema cultural i comercial del país. És el cas d’Edicions Proa, nascuda l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a dos activistes culturals de Badalona: Josep Queralt i Marcel·lí Antich.

Una editorial per als lectors
Jordi Raventós

Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra

L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:

Marc Monzó. Europe Map (fermall), 2006.
Search for authors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
With the support of: