Inici > Literatura universal en català

Literatura universal en català

Catalunya té una cultura oberta que s’ha deixat influir i configurar pels autors literaris i pensadors d’arreu. La traducció ha sabut afrontar el repte d’adaptar sonets d’altres llengües a la sonoritat del català o de trobar —i fins i tot d’inventar, quan ha estat necessari— la paraula justa per a un concepte desconegut per al públic català. Països llunyans en el temps i en l’espai han entrat a casa nostra per la porta de la traducció.

Però la literatura catalana és una literatura «menor», com diria Kafka. Ha viscut a l’ombra de tradicions més grans. Els lectors cultes llegien les obres universals en les llengües originals, però tots els altres podien fer servir nombroses versions de la llengua veïna, l’espanyol, per conèixer aquest llegat. Els traductors han lluitat i encara lluiten per donar sentit a la traducció al català, tot i que les seves versions no semblen imprescindibles.

Hi ha una diferència enorme entre la influència que hagi pogut exercir un autor universal si ha estat llegit en una llengua pont o si ha arribat a tenir una versió pròpia. Només en aquest darrer cas, les solucions formals i els continguts nous han pogut penetrar dins la llengua, arrelar-hi, transfigurar-la. No obstant les condicions adverses, la tradició d’importar les grans obres universals ha perdurat des de la primera traducció del Decameró, feta al segle XII pels monjos de Sant Cugat, fins als nostres dies.

A part del cànon universal, les traduccions també han obert la finestra a una munió d’universos literaris que s’amaguen rere la cortina de llengües poc difoses. Les llengües que anomenem «petites» ho són no solament perquè tenen pocs parlants natius, sinó també perquè les estudien i les aprenen poques persones a l’estranger, de manera que l’àmbit de la seva influència directa resta limitat. En aquest context, la traducció esdevé una eina fonamental de difusió i de coneixement mutus.

Al món sencer, i encara més a Europa, hi conviuen cultures diverses i moltes resulten impenetrables sense un mitjancer. La traducció ha ajudat a construir una imatge més rica i més complexa de l’entorn en què vivim.

Llegiu més

Una editorial per als lectors
Jordi Raventós

Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

Marc Monzó. Europe Map (fermall), 2006.
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: