L'espai dels traductors
Cap cultura no qüestiona la importància de la promoció exterior de les obres literàries. És evident que són les grans ambaixadores d’una cultura determinada. Tampoc no dubta ningú de la importància del camí invers. Les traduccions del llegat de la literatura universal representen una aportació valuosa per enriquir la cultura i la llengua d’un país.
Tanmateix, els traductors tot sovint tenen la sensació que la feina que duen a terme és un simple pas dins l'edició d'un llibre. Se senten anònims, perquè ningú no els coneix ni reconeix, encara que firmin la traducció. Però, no obstant la pressió del mercat, que es nega a reconèixer la importància de la seva tasca, molts traductors literaris han deixat una empremta visible i duradora en el paisatge literari de Catalunya.
Cap llibre no pot travessar les fronteres sense la dedicació pacient i entesa d’un traductor. És més, els traductors tot sovint no són simplement els encarregats de traslladar fidelment el contingut d’una llengua a una altra, sinó que han exercit de veritables mitjancers. Han triat les obres més representatives, han trobat els canals per fer-les conèixer i han estat uns comentaristes lúcids de cultures desconegudes. Aquí volem deixar constància del seu esforç.
Obriu l'article
Marta Pera Cucurell
Primer de tot vull agrair al jurat del Premi PEN que hagi triat aquesta obra com a finalista. Jenny Erpenbeck no era una autora coneguda a Catalunya, tot i que les seves novel·les s’han traduït a més de vint llengües. Les formes del verb anar ha obtingut uns quantspremis a Alemanya i a altres països, i per això va ser una alegria que fos l’obra escollida per al Premi Llibreter i que després fos finalista del Premi PEN de traducció.
Ivan Garcia Sala
Es podria dir que el 2023 ha estat l’any Tolstoi a Catalunya, tot i que no es commemorava el bicentenari de la mort de l’escriptor rus (això es va fer el 2010) ni el centenari del seu naixement, que se celebrarà el 2028. La raó: s’ha publicat l’obra magna de l’escriptor, Guerra i pau, traslladada per primer cop directament del rus, de la mà de Judit Díaz (Edicions de 1984). I, a més, han aparegut quatre traduccions de novel·les i relats, alguns dels quals són els textos de maduresa més importants de l’escriptor rus, com La Sonata a Kreutzer, curiosament traduïda tant per Miquel Cabal a l’editorial Flaneur (que hi afegeix un article de Tolstoi mateix explicant el sentit de la novel·la) com per Arnau Barios al Club Editor. La traducció de Barios s’inclou dins del volum Tres novel·les, juntament amb dues obres tan significatives com són La mort d’Ivan Ilitx i Khadjí-Murat, i un ampli aparell de notes del traductor i il·lustracions per fer més proper al lector el món caucàsic.
Karo Kunde i Mariona Masgrau Kunde i Masgrau
Que la lectura d’aquest article sigui o no una pèrdua de temps no ho podem predir. El que sí que us podem dir que llegir-lo durarà dotze minuts i quaranta-sis segons i hi afegim les paraules d’Ende (2019): «Allò que els homes facin amb el temps és una cosa que han de decidir ells mateixos.» (186).
Montserrat Franquesa
Fou durant el Renaixement quan es va emprendre la traducció a les llengües modernes de les principals obres de la literatura grega i romana, precisament quan van passar dels manuscrits a la impremta i, en conseqüència, a la divulgació. Entre els segles XV i XVI, obres clàssiques de tots els gèneres van ser versionades per primera vegada i van enriquir automàticament la llengua i el pensament del francès, de l’espanyol, de l’anglès, de l’alemany, de l’italià i també del català.Dolors Udina Udina
Ningú no veu la llum sinó arriscant-se
per allò que no és llum.
Antoni Ferrer, Lux Aeterna
Núria Busquet Busquet
Imagino Adrienne Rich com una dona petita, estranyota, introvertida i problemàtica. Però no sé res d’ella, en realitat, del seu caràcter, de la manera de comportar-se. Només sé el que ella m’ha explicat. El fet que el que jo n’extregui sigui això encara la fa més interessant a ulls de la lectora que soc, acostumada a veure l’autor com un ésser impecable, sobretot abans de traduir-lo.
Antoni Clapés
La poesia de la contemporaneïtat és, sobretot, un afer de llenguatge —un qüestionar-se el valor segur de la llengua— que constitueix la dimensió lingüística darrera per a totes aquelles coses que no poden ser dites altrament. Una activitat que tracta de sotjar l’espai d’allò indicible: transitar per les esquerdes del llenguatge —o provocar aquestes esquerdes per mitjà de la seva fractura— per arribar a parlar de coses que no s’acaben d’entendre des de la racionalitat. «Com més complex és el món, més abstracte esdevé l’art», va ensenyar-nos Paul Klee.Marjan Strojan
La traducció és, en la seva definició més bàsica, la transferència del significat d’un idioma origen a un altre, tot mantenint el mateix significat en l’idioma resultant. En un altre nivell, es tracta també d’una transposició de la forma i l’estructura de l’original en les formes d’expressió de la llengua d’arribada.Feliu Formosa Formosa
Nelly Sachs és la segona de les tres poetes jueves que he traduït durant els últims sis anys. La primera va ser Else Lasker Schüler, nascuda el 1869, poeta i narradora que va emigrar a Jerusalem des de Suïssa l’any 1939 i va morir el 1945 després de publicar el seu últim llibre, El meu piano blau. Aquest és el llibre que va aparèixer l’any 2017, editat per Adesiara, que també m’ha publicat Als estatges de la mort, de Nelly Sachs, de qui parlaré breument més avall.
Nina Valls Valls
Anna Casassas i Figueras és una traductora veterana i reputada. Fa més d’un quart de segle que es dedica a la traducció del francès i de l’italià al català i, en aquest període ha dut a terme una obra ingent, de més de cent cinquanta títols. Ha tingut de camp d’acció la traducció literària, fonamentalment de novel·les, amb algunes incursions en l’assaig. El 2010 va rebre el premi beca de traducció Vidal Alcover de la ciutat de Tarragona per la traducció El sopar de cendra, de Giordano Bruno; i el 2016 el Premi Trajectòria, que atorga el Gremi d'Editors.
Cèlia Nadal
El món de la literatura és dinàmic i complex, i les grans línies de força són conegudes de tothom: les editorials grans i petites, els manuals escolars, els premis, les promocions, les subvencions, la crítica, els valors, els interessos econòmics, els interessos polítics i culturals, la necessitat de consensuar els eixos d'una història literària nacional, la literatura per la literatura, les traduccions… Les aportacions de cada agent o tipus d'impuls són complementàries o contradictòries, específiques i diverses, i no només impacten sobre les vendes, sinó també sobre la formació del cànon, la historiografia o la construcció dels símbols i de les identitats culturals.Miquel Desclot
La traducció no sols és un art amb totes les lletres; en un sentit, és el més important. Si imaginem un món sense traduccions de cap mena, el resultat és que pràcticament no tindríem literatura de cap classe. Només l’escrita en la pròpia llengua i encara, perquè els nostres mestres també s’haurien ressentit de la falta de mites, referents i pautes, i haurien estat menys magistralsJaume Almirall Sardà
Un únic manuscrit medieval, del final del segle xiii o de l’inici del xiv, avui conservat a Florència, ens ha transmès Cal·lírroe, la novel·la grega més antiga que ha arribat fins a nosaltres. Actualment, gràcies a minsos però definitius testimonis papirològics i amb les aportacions de l’anàlisi estilística, s’està d’acord a datar aquesta obra entre els temps d’August i els de Neró, uns cinc-cents anys abans del que s’havia cregut durant molt de temps.
Xavier Pàmies Pàmies
No m’ha fet por traduir Virginia Woolf, però em fa quasi tant respecte parlar de Cap al far com de la seva persona o de la seva obra. A diferència de traductors que alhora exerceixen de professors de traducció i escriuen articles sobre traducció, al llarg dels trenta-cinc anys que fa que treballo com a traductor literari m’he prodigat molt poc en comentaris sobre el meu ofici. Una de les poques excepcions ha sigut l’epíleg que els editors de Cap al far em van demanar que escrivís, al qual em remeto i del qual aprofitaré algunes de les idees principals.
Sebastià Bennasar
Diuen que el futbol i la literatura són incompatibles. Però no ho deuen ser tant, si escriptors com ara Juan Villoro, Manolo Vázquez Montalbán, Ferran Torrent, Vicenç Villatoro o Nick Hornby han escrit alguns llibres memorables al voltant d’aquest esport, i si fins i tot hi havia concursos de relats breus que havien de centrar el protagonisme de la història en el Barça. Però, la literatura i la traducció, són compatibles?Eusebi Ayensa Prats
Carles Riba —en una de les darreres cartes que envià a Júlia Iatridi (la traductora grega que li donà a conèixer la poesia de Konstandinos Kavafis, que tan magistralment acabaria traduint al català)— li confessava que «sentimos, Clementina y yo, crecer en nosotros la nostalgia de Grecia. Así que para nosotros se restablezca un poco la normalidad, nos propondremos un viaje: nos es debido».(1) Riba moriria sobtadament un any i mig després, sense complir el desig de tornar a la terra de l’Hèl·lade, país que visità un únic cop, en companyia de la seva muller, l’any 1927.Lluís Ahicart Guillen
El dia 15 de gener de 1905 es publicà a la revista literària quinzenal Catalunya el primer d’una sèrie d’articles de Josep Carner, en forma dialogada, en què conversa amb el seualter ego Olaguer Recó (Converses de N’Olaguer Recó). En aquesta ocasió debatien sobre determinades trifulgues dins de la Unió Catalanista i l’esverament de lespatums d’aquesta entitat davant de certes actuacions d’alguns dels seus membres més joves:Raül Garrigasait Garrigasait
No es dona gaire sovint, enlloc del món, que una col·lecció editorial faci cent anys, i encara menys si és de traduccions del grec i el llatí. Això és el que ha passat entre nosaltres el 2023: la «Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge» ha celebrat el primer segle d’existència, amb més de quatre-cents quaranta volums publicats i un plantejament a llarg termini. És una bona ocasió per recapitular i repensar els orígens i el sentit del projecte.
Marta Pera Pera
Quan em van proposar traduir Apeirògon, primer de tot, naturalment, em va sorprendre el títol: una paraula que jo no havia sentit mai.
Corina Oproae Oproae
Primer de tot vull agrair al jurat del Premi PEN haver triat aquest llibre com a finalista. L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, la primera novel·la de l’escriptora moldava Tatiana Țîbuleac, s’ha considerat un autèntic fenomen literari a Romania. Ha impactat crítics i lectors de diferents països i ha obtingut diversos premis, com ara l’atorgat per la Unió d’Escriptors Moldaus, la revista romanesa Observator Cultural o el premi Cálamo, Llibre de l’any 2019.
Nina Valls
A Simona Škrabec –escriptora, professora i traductora eslovena establerta a Catalunya– no li calen presentacions a Visat: va fundar la revista l’any 2006 i la va diregir fins al 2015. També fou vocal de la junta directiva del PEN Català i, des del 2014 és presidenta del Comitè de Drets Lingüístics i de Traducció del PEN International. Recordarem, a més, que és especialista en teoria literària i literatura comparada, llicenciada en literatura comparada i filologia alemanya per la Universitat de Ljubljana (1994) i doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi Geografia imaginària. Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa (2002). És autora dels llibres d’assaig Desig d’ordre (2023), Una pàtria prestada (2017), L’atzar de la lluita (2005), L’estirp de la solitud (2003) i del recull de prosa breu Torno del bosc amb les mans tenyides (2019).
Ovidi Carbonell Cortés
Hi ha un dilema que sembla que es planteja en tota traducció. Cal traduir allò que és? O allò que voldríem que fos? Tothom dirà que traduir és transmetre la informació exacta de l’original; en cas contrari, no traduïm, sinó que fem una altra cosa: adaptem, modifiquem, mitjancem, subvertim…Montserrat Franquesa
Hem quedat diumenge a la tarda. Cau el dia i, com que la tardor és avançada, gairebé és fosc. Els carrers de l’Eixample són tranquils i arribem a la cita puntuals.Eloi Creus Creus
El vell exaltat com a nou enamorat: Costa i Llobera i la imitació dels versos clàssics com a renovellament de la mètrica tradicional, amb una marrada italiana.
Montse Serra
L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:Helena Vidal
En aquesta breu intervenció voldria mostrar la corba d’evolució de les traduccions del rus al català, des que començaren tímidament a cavall dels segles XIX i XX fins ara; corba que no coincideix amb la del coneixement de la literatura russa a Catalunya, que és una qüestió més complexa, però que és indicadora d’un cert estat de coses.Montserrat Franquesa
...la història de la literatura catalana l’haurà de tenir en compte». Amb aquests consells i bon pronòstic tanca Joaquim Mallafrè el pròleg del Diccionari de la traducció catalana, dirigit per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol, que va veure la llum el novembre de 2011.Josep Cots
Crec que hi ha obres literàries que val la pena de llegir per més que quedin molt lluny dels referents culturals propis. Són obres que, malgrat que potser ens parlen de gent i de paisatges que no coneixem, malgrat que potser ens plantegen situacions absolutament alienes a nosaltres, toquen qüestions que van més enllà de les particularitats del seu context de creació.Montserrat Camps Camps
Enhorabona als premiats i als finalistes.
Donar un premi no és mai fàcil, perquè, ¿qui és capaç de fer de jutge d’allò que és millor? Potser podem estar d’acord en allò que és bo, però destacar allò que és millor o el que és el millor, en superlatiu, sempre és arriscat: implica subjectivitat, presa de posició i, per tant, risc.
Joaquim Gestí
El caràcter esporàdic i fragmentari de la traducció de obres de la literatura neogrega en català durant més de vuitanta anys, ha sofert un veritable canvi en els darrers vint. El nombre de traduccions s’ha incrementat i, en certa manera, normalitzat.Joan Ferrarons i Llagostera
Aquesta tardor ha arribat a les llibreries la meva traducció d’El castell de Kafka, publicada per Club Editor després de dos anys i escaig de feina intensa i, a voltes, obsessiva.Isabel Monsó
Vam iniciar la col·lecció El Cercle de Viena el novembre del 2007, però ja feia anys que en parlàvem. Fins aleshores, Viena era una editorial dedicada principalment a la no-ficció que tractava un ventall temàtic molt ampli, des de la fotografia històrica fins als receptaris de cuina, però de mica en mica ens vam anar plantejant la possibilitat d’engegar una col·lecció dedicada a la traducció de narrativa del segle XX, un àmbit en el qual ens semblava que hi havia en aquell moment un buit sorprenent.Ivet Zwatrzko i Pou
Quan vaig començar a ser prou àgil en francès i en italià, llengües d’adopció a les quals sempre m’havia sentit atreta per una raó o una altra, vaig decidir que només en llegiria els autors en versió original. Però, sense dir-ho gaire alt ni fer-ho massa públic, sovint torno a les traduccions catalanes per comparar fragments, per aclarir significats, per verificar lectures. De vegades, et sorprens perquè la lectura no es confirma, sinó que es matisa o es contradiu, i els significats no sempre es fan més nítids i precisos: pot passar que la paraula que no coneixies i de la qual intuïes el sentit molt vagament s’eixampli o es desdobli, també en la direcció de la teva llengua materna.
Eusebi Coromina
Coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptora, traductora i activista cultural Maria Aurèlia Capmany, el 2018 ha pogut aparèixer finalment la versió catalana que havia enllestit del Decameró, de Giovanni Bocaccio (1330-1375), molt probablement acabada el 1967, i inèdita a causa de diverses vicissituds.(1) El text boccaccià, escrit entre el 1349 i el 1351, és un recull de cent novel·letes en prosa amb un proemi i diversos versos al final de cada deu relats.Caterina Briguglia
A la veïna Itàlia, sembla que el dialecte no perilla de mort. Ans al contrari, lluitant contra una dialectofòbia imperant durant molt de temps, avui dia destaca com a recurs expressiu cada cop més viu. Ho demostren les tendències de la música i del teatre contemporanis, i encara més del cinema que, del neorealisme ençà, ha atorgat al repertori dialectal el paper de coprotagonista.Carolina Moreno Tena
Diuen les llengües més benèvoles que Röda rummet (El saló vermell) d’August Strindberg és el Quixot de la literatura sueca. Salvant totes les distàncies (i n’hi ha) i evitant qualsevol posicionament respecte aquesta afirmació, el que sí es pot constatar des de dins de la història literària de Suècia és que quan es va publicar, l’any 1879, aquesta novel·la va suposar un punt d’inflexió en la tradició literària pròpia i un dels trets de sortida de l’anomenat Esclat Modern del Nord.Joan Sellent
«Ser traductor és un hermafroditisme de mal gust.» De l’àmplia varietat de símils i metàfores que s’han adjudicat al llarg dels anys a l’ofici de traduir, ben pocs n’hi deu haver de tan inequívocament despectius. Almenys en aparença i fora de context, és clar. Perquè resulta que el context en què apareix la frase que encapçala aquest article és una carta, datada el 31 d’octubre de 1902, que un Josep Carner de 18 anys escriu al seu amic gironí Rafael Masó. Ampliem una mica l’entorn immediat a la frase en qüestió:Joaquim Gestí
La literatura neogrega a casa nostra és coneguda fonamentalment gràcies a una sèrie de traduccions que per la seva importància i per la dels traductors que les van fer possibles han arribat a ocupar un lloc preeminent dins de la història de la traducció als Països Catalans.Arnau Barios
Per anar bé, hauríem d’apuntar-ho mentre traduïm: cada entrebanc, cada renúncia, totes les vies imaginades i finalment preses, les trampetes i les compensacions, els abandonaments, les petites alegries. En sortiria un diari de traducció (una cosa molt de Tolstoi, els diaris!), una espècie de registre minuciós en què idealment hauria quedat constància de totes les giragonses de la recreació, incloses les opcions descartades. Seria impossible, és clar, perquè multiplicaria la feina i distrauria, però tindríem el testimoni i la justificació d’unes decisions que, des d’un cert allunyament, ens sobten (suposo que també ens confrontaria, ai, amb més d’una mala idea i més d’un error): una manera d’entendre el que fèiem tal com ho enteníem llavors.
Irene Tortós-Sala Tortós-Sala
L’any 2000 naixia el Premi Llibreter, un guardó organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, que atorguen les llibreries del nostre país. L’esperit del Premi és guardonar obres que per la temàtica i per la qualitat literària mereixen una atenció especial dels professionals del sector i afavorir-ne la difusió promovent-los a les llibreries.
Xavier Farrés Farrés
Vaig començar a traduir per fer-me un sentit més clar del que llegia, per més que alguns d’aquells poemes ja els coneixia de lectures anteriors en altres llengües. Aquesta era la primera intenció: fer-me comprensible a mi mateix uns versos d’una llengua que començava a entendre, que començava a fer-me meva (si és que això és possible). La segona intenció era fer un homenatge a les traduccions que m’havien precedit, que m’havien obert la porta a conèixer poetes que van acabar sent decisius en la meva formació.
M. Carme Junyent
Al món es parlen milers de llengües. Mai no en podrem saber la xifra exacta —de fet, ni tan sols sabem què és una llengua—, però les estimacions oscil·len entre 5000 i 8000. El que ens diuen aquestes quantitats és una obvietat aclaparadora: ni el poliglot més portentós que pugui produir la humanitat podrà atansar-se a un coneixement representatiu de la diversitat lingüística.Montserrat Franquesa
No totes les obres dels autors llatins van gaudir de la mateixa fortuna en la seva arribada a les diferents llengües. En general, una de les primeres llengües receptores va ser el francès, a causa, sens dubte, de la força classicista que es va viure a França a partir de 1550. La segona llengua d’arribada va ser l’espanyol, a certa distància de l’anglès, de l’alemany, de l’italià i també del català, que des d’època medieval té una rica presència de traduccions. De fet, però, mentre que el francès acumula més traduccions primerenques en vers, l’alemany és el primer a afrontar la traducció de la rica prosa de Tàcit.Arianna Squilloni Squilloni
Penses en l’editorial Joventut i quina imatge se t’acut? Quina imatge la representa? Potser cadascú de nosaltres en visualitzaria una de diferent… Per part meva, diré que penso en un far. I no només un de genèric, sinó un de ben concret: la torre d’Hèrcules.
Jordi Milian
El sector editorial cada vegada s'esforça més a fer visible la feina dels traductors. Diverses editorials, sobretot de petites i mitjanes, han decidit anar més enllà i ara inclouen una biografia del traductor a l’interior dels llibres.Denis Thouard
«Els viatges de la poesia» ens han dut a parlar de Paul Celan com a traductor i de pensar en ell com un poeta traduït. És sabut que Celan havia escrit els seus primers poemes en romanès i també que havia traduït poetes romanesos com Gellu Naum i Virgil Teodorescu. Evidentment també traduïa constantment de la seva poesia estant. Els seus poemes han de ser vistos com el lloc de confrontació amb tota una tradició lírica.Teresa Iribarren Iribarren
James Joyce era un home inclinat a celebrar efemèrides. El dia que va fer quaranta anys, el 2 de febrer de 1922, va voler que veiés la llum Ulisses, la novel·la que estrafà l’èpica de l’heroi homèric al llarg d’una dilatadíssima jornada per Dublín i que el va convertir en un dels escriptors més rellevants i controvertits de la literatura occidental.
Denis Thouard
Aquest viatge passa per llengües diferents perquè ressonin totes, com en un concert. Diverses són les llengües que es parlen al món, i al centre del món hi ha la poesia.Teresa Salema Cadete
Quan formulem una acusació de «traïció» ens hauríem de preguntar des de quin punt de vista estem parlant o escrivint, ja que en aquesta etiqueta podrien trobar-se implícites algunes afirmacions essencialistes.Valèria Gaillard Gaillard
Molt abans que Marcel Proust comencés a redactar À la recherche du temps perdu, el 1908, va escalfar motors amb una sèrie d’experiments in vitro d’escriptura que van implicar un pas imprescindible en el seu recorregut de novel·lista.
Nina Valls Valls
Margarida Castells. La literatura àrab, una gran desconeguda
Margarida Castells és traductora i professora de llengua i literatura àrabs a la Universitat de Barcelona. Va estudiar i es va doctorar en filologia semítica a la mateixa facultat en la qual treballa, hi ha mantingut vincles pràcticament al llarg de tota la seva trajectòria i, recentment, hi ha obtingut plaça definitiva.
Jessica Zuan
Quan era petita parlava romanx a casa amb el meu pare i a escola durant la primària. A poc a poc, però, vaig anant perdent la meva llengua: l’alemany es va imposar.
Nina Valls Valls
Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944) és poeta, assagista, traductor i crític literari. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1966), va ser lector d’espanyol a la Universitat de Bristol (1969-1972). És doctor en Teoria de la Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual, a més de professor, va ser degà de la Facultat de Traducció i d’Interpretació. Va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004) i del 2010 al 2016 en va ser el degà.
Marcel Ortín
Instituïda l’any 1922 per a l’estudi i la divulgació dels autors de l’antiguitat, la Fundació Bernat Metge ha intervingut en els camps de l’edició i la traducció, i també, ocasionalment, en el de l’ensenyament (suplint els dèficits de la universitat amb la subvenció de càtedres de llatí i grec i de beques d’estudi a l’estranger per a la formació dels col·laboradors).Joan Manuel Pérez Pinya Pérez Pinya
Golafre aprenent de llengües autodidacte, Gabriel Ferrater va traduir molts llibres al llarg de la seva vida. Molts més dels que mai no arribarem a saber del cert.
Joaquim Gestí
Un dels elements que fonamenten la
investigació herodotea, la historie, és el procés d’observació,
l’opsis de les terres habitades i dels seus costums. De vegades, aquestes
descripcions són sorprenents:
Els agatirsis tenen esposes comunes i són capaços de viure junts sense odi ni gelosia (IV 48), els argipeus són calbs (IV 23), la prostitució sagrada és un costum a Babilònia (I 199), els neuris es transformen en llops (IV 17), els etíops macrobis gaudeixen de llarga vida i tenen una «Taula del Sol», curulla de menges, i una font de la vida (III 23), els indis tenen l’esperma negre (III 97), i tantes i tantes descripcions d’hàbits i costums que sovint són difícils de creure, que sovint ens transporten al món del mite, a Homer.
Eva Rosell
Tot just fa un any que vaig visitar el Teatre del Raval per conèixer el projecte de Goodbye Barcelona. Dins d’aquell teatre petit i acollidor l’Empar López, la directora del teatre, em va explicar que el musical li havia agradat tant que calia representar-lo a Barcelona fos com fos. Els ulls se li il·luminaven mentre m’explicava com l’obra l’havia commogut, i sembla que aquella il·lusió se’ns va contagiar a tots els que vam participar en l’aventura de Goodbye Barcelona.Victòria Alsina Alsina
Hermínia Grau Aymà (Barcelona, 1897 – 1982), filla de Joan Grau i Llopis, nascut a Valls, i de Maria Aymà i Mensa, natural de Barcelona, era la petita de quatre germans d’una família de Gràcia d’ambient «més aviat lliurepensador», segons que ens diu la seva filla Eulàlia Duran, que també explica que una germana més gran, Raquel, morta molt jove, havia estat una de les primeres dones de l’estat que cursà la carrera de medicina i l’exercí. Ens informa, també, que Hermínia «era d’esperit inquiet i es formà una cultura autodidacta», i que als anys vint vivia sola, cosa molt inusual en una dona jove de l’època.
Mocanu Mocanu
En els últims anys la literatura romanesa ha aconseguit assolir un protagonisme rellevant en el panorama cultural català. Això es deu en gran part a la seva traducció i a la difusió en esdeveniments literaris, però també a la constant tasca de promoció cultural d’agents prescriptors de la literatura. En aquest sentit, hem volgut parlar amb tres editors de poesia romanesa traduïda al català sobre l'impacte de la promoció, els premis obtinguts, la crítica i la recepció d’aquesta literatura: Maria Muntaner, Antoni Clapés i Pau Vadell.Carles Batlle
Henrik Ibsen és un dels referents capitals del Modernisme català. Això és un fet prou divulgat i conegut de tothom. Ara bé, que sigui conegut no suposa que s’hagi aprofundit prou en els factors que en van facilitar l’assimilació, ni que s’hagi parat atenció en la diversitat de lectures que van propiciar els seus textos.Meritxell Matas Revilla
Què tenen en comú Petrarca, Estellés, cinc poetes italianes i cinc poetes de les Illes Balears? A priori, podria semblar que poca cosa i, tanmateix, han estat els seleccionats pels dos primers volums de la col·lecció «Progetto Giovani» que l’AISC (Associació Italiana di Studi Catalani) va inaugurar l’any 2023 i que ha publicat Guida Editori. El projecte, que també compta amb el suport del Centre CAT, de Siena, i de l’Institut Ramon Llull, va sorgir amb dos objectius fonamentals. El primer és promocionar la llengua catalana entre el públic italià: una operació que també funciona a la inversa gràcies al format d’antologia genealògica que s’ha escollit. Com explica Cèlia Nadal, es tracta d’oferir, no només una selecció o una compilació, sinó un diàleg crític i filològic. Això s’aconsegueix amb el valuós material introductori que encapçala totes dues edicions.
Xavier Montoliu Pauli
El 27 d’octubre de 2016 moria a Bucarest, el compositor, musicòleg, poeta i traductor, Nicolae Coman, als 80 anys d’edat. Professor d’harmonia i composició a l’Acadèmia Nacional de Música de Bucarest, la seva obra comprèn peces de música simfònica, instrumental, de cambra i lleugera, fins arribar al voltant de quatre-cents títols interpretatsa escenaris romanesos i estrangers, també catalans.Eloi Creus Creus
La necessitat d’una nova traducció de Safo
Els clàssics, ja se sap, es van retraduint. I és bo que sigui així. No és que cap nova traducció n’invalidi una d’anterior. [1] Dues o més traduccions poden conviure amistosament. L’Odissea de Mira no invalida ni tapa, ni de bon tros, la de Riba, i totes dues poden trobar el seu públic.
Johannes Hösle
La Marca Hispànica, des d’on va començar la Reconquesta de la costa mediterrània i el seu interior, gairebé amb independència de la «Reconquista» dels «espanyols» iniciada a les muntanyes cantàbriques de Castella la Vella, correspon en part a l’actual Catalunya. Les poblacions fortificades del nord dels Pirineus i les valls muntanyenques per on s’hi arribava, tan fàcils de defensar, es van convertir en un refugi per als cristians «francs» cada vegada que se sentien amenaçats. Barcelona i els seus voltants (Lluís I el Piadós havia reconquerit la ciutat a principi del segle IX) mantenien estretes relacions amb la Provença.Eva Sableva
Tafanejo pels prestatges d’una llibreria barcelonina. M’endinso entre les fileres de llibres i m’aturo davant de la lleixa reservada a la «narrativa eslava». No hi busco res, simplement exploro la curiosa barreja de clàssics russos o polonesos i de postmodernistes, premis Nobel i dissidents serbis, croats o txecs. Un desori... Somiejo. Quins autors búlgars m’agradaria trobar al costat de Milorad Pavić o Bohumil Hrabal? Per on començaria a omplir el buit?Nina Valls
Al febrer va morir Joan Foncuberta i Gel. Al maig hauria fet vuitanta anys. Durant més de mig segle, es va consagrar a allò que l’apassionava: la traducció. El llegat que ens deixa és vast i sòlid, una producció al català que comprèn més de setanta obres, sobretot prosa de ficció, de l’alemany i de l’anglès. Va començar traduint al castellà, però aviat es va decantar cap al català. En bona part gràcies a ell, podem llegir en aquesta llengua autors tan rellevants de la literatura en llengua alemanya com Thomas Bernhard, Bertold Brecht, Günter Grass, Hugo von Hoffmannstahl, E.T.A. Hoffmann, Franz Kafka, Thomas Mann, Herta Müller o Günter Wallraff. L’any 1991 va rebre el premi de la Institució de les Lletres Catalanes per la traducció de La mort de Virgili, de Hermann Broch, i el 2010 el Ciutat de Barcelona per La impaciència del cor, de Stefan Zweig.Francesca Cerdà Cerdà
Enguany es commemora el centenari del naixement de Joan Fuster (va nàixer el 23 de novembre de 1922 a Sueca, al País Valencià), escriptor conegut sobretot per la seua obra assagística —en la qual destaca Nosaltres, els valencians (Edicions 62, 1962), un treball fonamental tant en la historiografia com en la conscienciació nacional del País Valencià— i per la seua influència cabdal en el procés de normalització cultural dels Països Catalans. A més d’assagista, però, Fuster també va ser poeta, articulista, crític literari i traductor; una faceta seua, aquesta darrera, encara no gaire coneguda. Per això, amb motiu de l’efemèride, em propose de tractar ací la relació de l’homenot de Sueca amb la traducció, centrant-me en la seua tasca com a traductor i promotor de traduccions.
Jaume Almirall Almirall
Al llarg de l’any 2021 s’ha commemorat, amb actes de tota mena, el centenari del naixement de Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010). Figura destacada de la resistència nacional, de jove, durant el franquisme, i important activista cultural tota la seva vida, Triadú actuà incansablement i amb una característica energia en una varietat de camps, molt especialment en els de crític literari i de pedagog.
Anna Cris Mora Cris Mora
Josep Vallverdú i Aixalà és molt conegut en el món de les lletres catalanes com a escriptor prolífic de literatura infantil i juvenil. Tanmateix, la seva activitat literària no s’ha centrat només en aquest gènere, sinó que també ha escrit assaigs, teatre, poesia, llibres de memòries, articles, crítica literària, llibres de viatges sobre les comarques catalanes, guions cinematogràfics, etc.
Victòria Alsina Alsina
Aquest any en fa cent de la mort de Katherine Mansfield (1888 - 1923), escriptora modernista de primer ordre. Sembla, doncs, un moment escaient per fer balanç de la trajectòria d’aquesta autora a casa nostra.
Joaquim Gestí
A principi d’estiu l’editorial Godall va publicar, amb el títol Us he deixat un missatge,* una àmplia antologia de la poeta grega Kikí Dimulà, malauradament traspassada a finals del passat febrer als vuitanta-nou anys. La seva mort ha deixat òrfenes les lletres gregues, que han perdut la veu poètica més important de la generació de postguerra i el referent líric més internacional, i també el país sencer, que acomiadava una poeta estimada i popular.
Lluís Ahicart Guillén
Des de la seva cabana solitària als boscos de Walden, a Concord, Massachusetts, pels volts de 1846, Henry David Thoreau es dol que «la impremta moderna, econòmica i fèrtil, amb totes les traduccions, no s’ha escarrassat gaire per apropar-nos als escriptors heroics de l’antiguitat. Semblen tan solitaris com sempre i estan escrits amb la mateixa lletra estranya i curiosa».Lluís Ahicart Guillén
És diumenge i al menjador de l’Hotel Subur, de Sitges, els comensals rematen l’esplèndid dinar amb cafè, copa i puro. Ja se sap, Pirandello fuma come un turco i Josep M. de Sagarra en sabia, d’això. És el 14 de desembre de 1924; amb ells hi ha l’escriptor i advocat Salvador Vilaregut i el dramaturg Josep M. Millàs Raurell. Tant Sagarra com Vilaregut ja han traduït al català algunes obres de l’il·lustre sicilià.Clara Capalleras Salvo
La traducció d’una obra original, en la qual el dialecte desenvolupa una funció principal, sempre és un gran repte traductològic. Hem parlat amb Pau Vidal i Víctor Obiols sobre la seva experiència en la traducció de dialecte.Xavier Montoliu Pauli
Fox Filip Brauner, Filip Brunea (1898–1977); Paul Antschel, Paul Celan (1920–1970); Ervin Appelfeld, Aharon Appelfeld (1932), i Norman Manea (1936) provenen tots d’una mateixa contrada, la Bucovina, una regió històrica que va quedar dividida després de la Segona Guerra Mundial i que és un mosaic paradigmàtic de llengües i cultures des de temps immemorials. A més, també comparteixen l’experiència de la persecució i de les deportacions a càrrec del nazisme i dels seus col·laboradors.Rossend Arqués
Itàlia és un país obscè. Més obscè tal vegada que la majoria de països, encara que no hem d’oblidar l’Espanya dels GAL, els Estats Units del Watergate, la França de l’escàndol «aliments per petroli» i, en general, el finançament il·legal dels partits i la incontrastada extensió arreu d’Europa del fenomen del blanqueig de diner provinent d’activitats mafioses. «Obscè», en un sentit etimològic, vol dir «allò que hi ha darrera de l’escena (skene) principal, als bastidors». Allò, afegeixo, que el poder fa el possible perquè no es vegi.Adrià Pujol
Georges Perec (1936-1982) va ser un dels escriptors francesos més coneguts de la segona meitat del segle XX. Assagista, dramaturg, guionista i poeta, la seva obra es reivindica des de camps molt diversos, com són l'antropologia, l'arquitectura, la literatura, la sociologia i la publicitat. Amic i condeixeble de Raymond Queneau, de Boris Vian i d'Italo Calvino, va ser un membre destacat de l'OULIPO i un dels principals impulsors del nouveau roman.Jordi Jané i Lligé
Per definir l’impacte que va tenir la Fira de Frankfurt de 2007 en la difusió internacional de la literatura catalana pot resultar útil la comparació amb la significació que les Olimpíades de 1992 van tenir per Barcelona, salvant les manifestes distàncies existents entre ambdós esdeveniments.Carlota Subirós
Deu apunts sobre la traducció teatral, a partir de la lectura de La més forta, d’August StrindbergLaura Huerga
El passat 8 de setembre, el col·lectiu d’editorials Llegir en Català (LEC), juntament amb les editorials Periscopi, LaBreu i Raig Verd, vam organitzar una taula rodona per discutir sobre els avantatges i els inconvenients que suposa per als traductors el fet de treballar amb editorials independents.Aritz Galarraga
Amb motiu de la traducció al català de l’extraordinari llibre Moroak gara behelaino artean?, de Joseba Sarrionandia (Som com moros dins la boira?, 2012), es van fer un seguit de presentacions arreu de Catalunya. I una de les primeres constatacions més remarcables va ser que s’estava presentant un escriptor basc totalment desconegut.Pau Joan Hernàndez
El fet que dos novel·listes bascos —Unai Elorriaga amb Un tramvia a SP i Kirmen Uribe amb Bilbao-New York-Bilbao— hagin guanyat amb pocs anys de diferència el Premio Nacional de Literatura espanyol ha contribuït a cridar l’atenció sobre aquesta literatura i qui sap si sobre el mateix País Basc (Euskal Herria) més enllà dels tòpics i dels temes recurrents.Ricard Ripoll
Com és evident, la literatura francesa ha interessat sempre el públic català i, any rere any, apareixen traduccions de tots els gèneres literaris del francès, tot i que ens podria sobtar la poca presència, en els darrers anys, de versions poètiques. És evident que les polítiques comercials de les editorials no ajuden a conèixer noves propostes, si no és a partir de l’obcecació del traductor que, cada cop, es veu més limitada per la necessitat de vendre i d’oferir uns productes a l’abast de la majoria.Elena Martí Segarra
A Suècia, igual que a la resta d’Europa, la literatura infantil va sorgir a fi d’instruir i formar moralment els més joves. I com va passar també amb la literatura per a adults, el gènere infantil i juvenil va néixer intrínsecament lligat al món de la traducció. Així doncs, l’obra Een sköön och härligh jungfrw speghel, una traducció-adaptació que el mestre i director d’escola Lars Laelius va fer de l’original alemany de Conrad Porta Jungfrauen Spiegel (El mirall de les donzelles), que va aparèixer l’any 1591, es considera l’inici del gènere a Suècia.Rossend Arqués
La literatura italiana és present en la literatura catalana des de gairebé els inicis mateixos d’aquesta última. Les traduccions de moltes obres italianes, començant per la de la Divina Comèdia d’Andreu Febrer o l’anònima del Decameró de Boccaccio, per no parlar de les de l’obra llatina de Petrarca, han estat essencials per construir la poesia i la prosa catalana del Renaixement.Albert Nolla
Si fem una llista de les obres literàries japoneses traduïdes al català, podrem identificar clarament tres períodes en què les lletres nipones han entrat a casa nostra amb més o menys assiduïtat.Vicenç Lozano
Era el 7 de febrer de 1986. Arribava a l’aeroport de Palerm per cobrir, com a periodista de TV3, l’inici de l’anomenat «maxiprocesso» contra la Màfia que començava dos dies més tard. Serien jutjades per primera vegada 474 persones acusades de tota mena de crims mafiosos. Quan poso els peus a l’aeroport, per la megafonia criden el meu nom: «Dottore Lozano, cabina 2». Vaig a la cabina de telèfon número 2 i no hi ha ningú. Ja m’havien localitzat i identificat.Xènia Dyakonova
Una manera possible de veure la relació entre la literatura russa i la catalana seria analitzar-la a través de les figures dels traductors. Precisament ells, els noms dels quals tan sovint s’obliden, i a vegades ni tan sols consten en els catàlegs de les biblioteques i les llibreries, són els veritables «culpables» i protagonistes d’un intercanvi cultural que es va iniciar en els últims vint anys del segle XIX.Inés Garcia López
Amb la publicació l’any 2023 en català de la Saga de Kormákr, a càrrec d’Adesiara, s’obre un nou camí en la història de les traduccions de la literatura escandinava al català. Aquesta història és bastant breu, sobretot si ens atenim al cas islandès. Si consultem la base de dades de Visat que recull les traduccions fetes al català des de les llengües nòrdiques, veurem que la literatura sueca ha estat la més popular, tot i que les traduccions del noruec són pioneres per la introducció al final del segle xix de l’obra d’Ibsen als teatres catalans (https://visat.cat/articles/ibsen-i-fosse,-contemplant-els-fiords/44)
Josefina Caball
Permeteu-me que comenci amb un breu apunt biogràfic de l’autora per situar l’obra. Alice Walker va néixer al si d’una família nombrosa de masovers, a Eatonton, un poble de l’estat de Geòrgia l’any 1944, és a dir, encara no vuitanta anys després que la llei d’emancipació dels esclaus entrés en vigor; per tant, va conèixer de primera mà la segregació a les escoles. Quan era petita va perdre un ull per un accident, i la seva mare, pensant que li aniria més bé escriure que no pas fer feines de casa i al camp, li va donar una màquina d’escriure.
Josefina Caball Caball
Permeteu-me que comenci amb un breu apunt biogràfic de l’autora per situar l’obra. Alice Walker va néixer al si d’una família nombrosa de masovers, a Eatonton, un poble de l’estat de Geòrgia l’any 1944, és a dir, encara no vuitanta anys després que la llei d’emancipació dels esclaus entrés en vigor; per tant, va conèixer de primera mà la segregació a les escoles. Quan era petita va perdre un ull per un accident, i la seva mare, pensant que li aniria més bé escriure que no pas fer feines de casa i al camp, li va donar una màquina d’escriure.
Francesco Ferrucci Ferrucci
Segons dades de l’octubre del 2022 de l’Associazione Italiana Editori, a Itàlia es van comprar, en el període 2018-2020, drets d’autor de 28.133 títols estrangers, i es van vendre els de 25.038 títols propis. (1) Per tant, podríem començar dient que l’equilibri entre el que les editorials venen i el que compren és palès, tenint en compte, a més, que si agaféssim cada un d’aquests tres anys per separat, veuríem que la proporció es manté molt igualada. No obstant això, també és cert que es tradueixen uns mil llibres més l’any dels que s’envien al món perquè els tradueixin.
Montserrat Bacardí
De ben segur, a més d’un lector, en llegir el títol d’aquest escrit, li ve una pregunta al cap: per què cal traduir, del castellà al català, si tots els catalans entenem les dues llengües? A l’inrevés, és clar que té sentit, l’operació, atès que un segovià o un malagueny corrents no poden llegir Camí de sirga. Però, nosaltres, bé podem copsar les subtileses més recòndites de qualsevol text escrit en castellà. La llengua original, o de partida, ens resulta diàfana, transparent. Així doncs, la raó primera de la traducció, la intel·ligibilitat, no es dóna en el sentit castellà-català.Montserrat Bacardí
La història dels intercanvis translatius entre aquestes dues llengües tan properes marxa paral·lela a les vicissituds polítiques, econòmiques, socials, culturals... que han viscut. No és pas una relació contínua, ni sovint gaire fluida i, per descomptat, tampoc no és recíproca: si haguéssim de quantificar les traduccions que, al llarg dels segles, s’han dut a terme del castellà al català en comparació amb les que s’han fet del català al castellà, segurament, ens quedaríem curts si ho deixéssim, per fer números rodons, en una proporció d’una a deu.Montserrat Franquesa
Les primeres versions dels clàssics en traducció van ser, encara que pugui resultar sorprenent, les del grec al llatí del segle III aC, quan Roma va esdevenir «deixebla» de Grècia. És ben sabut que Roma va imitar la Graecia capta i que els textos literaris grecs eren l’objecte d’estudi a l’escola a l’antiga Roma, sobretot els d’Homer. Els mestres ensenyaven a traduir del grec al llatí, a buscar sinònims exactes i a treballar les expressions. Cap a la meitat del segle II aC, Roma tenia un cos considerable de literatura pròpia que començà a créixer amb l’aportació de les traduccions dels textos grecs. Sens dubte, la més important fou la traducció, vers el 250 aC, de l’Odissea al llatí, obra de Livi Andrònic (280-200 aC) i que constituí la primera versió literària d’Homer, paral·lela, en el temps, a la Bíblia dels Setanta.Carlota Gurt Gurt
A diferència dels altres traductors —genis, monstres, professionals que admiro— que han traduït la narrativa de Woolf i amb qui tinc l’honor (i la barra) de compartir aquestes pàgines, jo només m’he enfrontat als seus diaris; en realitat, a una petita selecció dels seus diaris.
Sebastià Bennasar
Les relacions culturals entre Catalunya i Portugal sovint han estat complicades i impulsades per persones particulars que creien que era necessari establir un pont de comunicació entre els dos territoris de la península Ibèrica. El poeta Joan Maragall ja va qualificar les dues nacions com «uns apartats germans» (expressió que ha servit de títol per a un llibre editat per Víctor Martínez-Gil precisament sobre la relació entre aquests dos territoris) i en certa mesura és així, atès que el desconeixement a banda i banda de la península de la realitat de l’altre país és notable. Per posar un simple exemple clarificador: cap diari català no té, a dia d’avui, novembre de 2011, corresponsal a Lisboa, com tampoc no en té TV3.Pau Bori
Les connexions entre les literatures catalana i sèrbia no són pas profuses, tot i els sorprenents paral·lelismes històrics i els esforços fets pels traductors en els darrers anys. Josep Carner va ser el primer en traduir una peça literària sèrbia al català.Lobsang Chokta Trotsik
El tibetà és una llengua única i rica, amb uns antecedents històrics propis i amb una llarga trajectòria. És una llengua completament diferent del xinès i d’altres llengües. Segons els investigadors, és la llengua materna de catorze milions de persones, la majoria provinents de les regions de l’Himàlaia, incloent-hi els tibetans.Ide Tsutomu
El 1991, quan va aparèixer el primer navegador per a PC anomenat Mosaic, vam quedar impressionats de la facilitat de manipulació dels fitxers a la xarxa. Va ser en aquella època quan els correus electrònics van començar a substituir moltes trucades telefòniques.Montserrat Franquesa Franquesa
Roger Aluja
Eurípides (c. 480 – c. 406 aC) va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de l’Atenes clàssica, juntament amb Èsquil i Sòfocles. De les més de noranta peces que laSuda li atribueix, se n’han conservat gairebé una vintena, i fragments —en certs casos d’extensió considerable— de gran part de les altres obres. El nombre de tragèdies conservades d’Eurípides supera amb escreix el de la resta de tragediògrafs junts; això es deu en part a la sort i a la casualitat —nou d’aquestes tragèdies s’han conservat en només dos manuscrits—, i en part al fet que després de la seva mort, sobretot a partir de l’època hel·lenística, la seva obra va tenir una popularitat creixent, fins al punt de convertir-se en un autor central en l’ensenyament escolar, al costat d’Homer, Demòstenes o Menandre. Les obres que ens han pervingut —senceres o pràcticament senceres— són el drama satíricEl cíclopi divuit tragèdies:Alcestis,Medea,Els fills d’Hèracles,Hipòlit,Andròmaca,Hècabe,La follia d’Hèracles,Les suplicants,Ió,Les troianes,Ifigènia entre els taures,Electra,Helena,Les fenícies,Orestes,Ifigènia a Àulida,Les bacants i l’espúriaResos, d’atribució dubtosa.Josep Lluch
Si una editorial té una activitat important durant més de vuitanta anys, això vol dir que compleix una funció dins el sistema cultural i comercial del país. És el cas d’Edicions Proa, nascuda l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a dos activistes culturals de Badalona: Josep Queralt i Marcel·lí Antich.Mercè Altimir Losada
Un dels escriptors japonesos moderns que han estat més traduïts és Yukio Mishima. El dia de la seva mort prematura, ocorreguda als quaranta-cinc anys, deixava una obra extensa que abasta un conjunt de quaranta novel·les, divuit obres de teatre, vint volums de contes i un bon nombre d’assaigs literaris. Amb vint-i-quatre anys, arran de la publicació l’any 1949 de la novel·la autobiogràfica Confessions d’una màscara es va convertir en un autor consagrat per al públic lector i als crítics literaris, i en un creador que gaudia del reconeixement d’escriptors de renom com araYasunari Kawabata, que ben aviat li va donar suport i el va animar a dedicar-se a la literatura.Jordi Julià
Els exiliats catalans de 1939 van deixar molts documents, personals i literaris, de les experiències que van haver de sofrir en el seu èxode, i de la vida com a expatriats, tant a Europa com a Amèrica. Encara hi ha molts manuscrits i mecanoscrits que resten inèdits, i que esperem conèixer en els anys a venir, i no ens podem acabar de queixar de la producció que va ser generada tot just travessar la frontera amb França o arran de la diàspora posterior, sobretot perquè aquests asilats van referir les seves condicions, les seves angoixes i els seus somnis, tant aquells que ja eren escriptors, com gent que mai no havia publicat cap llibre ni cap poema.Pau Bori
En aquest article l’autor ens presenta la seva traducció del serbi d’una antologia de relats populars de tradició oral titulada El destí i altres contes dels Balcans (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009). Les rondalles van ser aplegades pel gran folklorista serbi Vuk Karadžić a mitjan segle XIX.Ricard San Vicente
Una breu ullada a les traduccions literàries del rus en català des dels anys seixanta fins avui produeix una impressió decebedora. En els primers anys, quan Espanya ingressa en una relativa normalitat econòmica però en vida encara del dictador, les publicacions, moltes vegades reedicions, no superen l’un o els dos llibres a l’any, ben pocs dels quals són d’escriptors contemporanis.Carles Prado-Fonts
Parlant de la traducció entre cultures, Naoki Sakai va afirmar quelcom que val la pena tenir sempre present: contràriament al que es pugui pensar, la traducció no apropa llengües i cultures, sinó que les separa. No es tracta d’una frase políticament correcta, sens dubte. Però respon a una lògica irrefutable. Gràcies a la traducció ens apropem a l’Altre, ens endinsem en la seva cultura, ens encuriosim per la seva gent, per la seva història, pels seus costums. Però ho fem, justament, perquè ens sabem diferents. Dues persones que ja s’entenen no necessiten traducció. La traducció neix a partir de la percepció de la diferència. I, en aquest sentit, la reforça.Dolors Udina
A l’acte I, escena 3, de Ricard II, el duc de Norfolk és desterrat d’Anglaterra i enviat a l’exili «per no tornar mai més». Quan sent pronunciar aquesta rigorosa sentència, no pensa, primer de tot, en la família ni en els amics, sinó en la llengua anglesa, l’única llengua que ha parlat en els quaranta anys de la seva vida. Deixar Anglaterra, l’any 1595, era abandonar l’anglès. Norfolk s’imagina anant a un món on el seu discurs serà inintel·ligible, i aquest és el primer dolor que l’afligeix, i el més agut. Diu:Jana Balacciu Matei
He manllevat per a aquest article el títol d’un llibre d’Alexander Baumgarten, el filòsof romanès que coordina, a l’editorial romanesa Polirom, una prestigiosa col·lecció bilingüe dels millors pensadors medievals, Biblioteca Medieval. Dins aquesta col·lecció ha sortit aquest estiu la traducció de l’Ars brevis, la meva primera traducció d’un autor català, feta, és veritat, no del català, sinó del llatí, publicada fora de la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana, de la qual sóc l’editora des de l'any 1998. Per explicar com s'ha arribat fins aquí haig de fer una petita digressió.Jordi Llavina
L’asturià —cal mirar d’evitar el terme bable, que parteix d’una designació pejorativa— és una llengua vella, i bella, que viu des de temps antics una situació molt precària. No del tot acceptada en el seu propi país, l’asturià està sotmès, una vegada i una altra, a debats interminables sobre la seva necessària normalització, que no acaba mai d’arribar ni d’enfilar-se.Ester Andorrà
Al començament, LaBreu era un projecte centrat en la literatura escrita originalment en català, que va néixer amb la modesta intenció de traslladar la prosa digital i la poesia oral al món de Gutenberg. Tot just ara fa deu anys que vam dur a la impremta una antologia de la revista Paper de Vidre. I un any més tard, el febrer de 2006, naixia la col·lecció Alabatre, amb els poemaris de Jordi Vintró, Josep Pedrals i Andreu Subirats, alguns dels poetes habituals de l’(H)original.Katherine Reynolds
L’ensenyament del català al Regne Unit va començar a la Universitat de Liverpool, sota l’impuls d’Edgar Allison Peers (1891-1952), on quasi un segle més tard jo vaig formar part d’una xarxa estesa per arreu del món de més de 6.000 alumnes que estudien català com a llengua estrangera.Nina Valls
Marta Pera Cucurell fa quaranta anys que es dedica a la traducció literària. Té una producció ingent. En tots aquests anys, ha traduït més de cent vint obres, sobretot de l’anglès, però també de l’alemany.
Simona Škrabec
En els últims vint anys els catalans han pogut conèixer menys d’una desena de llibres traduïts de l’eslovè. No sembla gaire, però agafant les coses pel cantó positiu aquests textos permeten presentar la literatura eslovena del segle XX d’una manera prou àmplia, començant pel poemari La barca d’or de Srečko Kosovel que Edicions del Mall va publicar l’any 1985.Eusebi Ayensa Ayensa
El 3 de novembre de 2021 moria sobtadament a Nicòsia el professor, director teatral i poeta Mikhalis Pierís, nascut l’any 1952 a Eftagònia de Xipre, a la regió de Lemessós. Conegut sobretot pels treballs dedicats a alguns dels escriptors més significatius de les lletres gregues medievals i modernes, com també per les seves versions teatrals d’aquests mateixos autors amb companyies d’actors formades sobretot per alumnes de les universitats de Creta i Xipre, en les quals havia treballat, amb els anys havia anat forjant una sòlida obra poètica, aplegada el 2010 en el volum Metamorfosis de ciutats (Poemes 1978-2009).
Maria Sempere Sempere
L’editorial Les Hores va néixer fa cinc anys amb la voluntat de publicar narrativa de ficció en llengua catalana. Els temes que ens interessen són els que han preocupat la humanitat des de l’inici dels temps: la vida, la mort, l’amor, les relacions humanes… Els nostres textos pretenen ajudar-nos a entendre i a reflexionar sobre la vida i el viure, i també qüestionar la realitat i el món que ens envolta, per intentar millorar-lo.
Sara Sara Serrano Valenzuela
A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.Inés García López García López
Nascuda a Badalona l’any 1976, Inés García López és especialista en literatura i cultura nòrdica, tant moderna com medieval. És llicenciada en Filologia Alemanya i en Psicologia per la Universitat de Barcelona, té el títol de Skandinavistik per la Mälardalens högskola de Västerås de Suècia i és doctora en Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre poesia medieval islandesa.
Dolors Udina Udina
Benvinguts a l’acte de presentació de les obres finalistes del VIII premi PEN de Traducció. En aquesta ocasió, exercim com a jurat Francesc Parcerisas, Marisa Presas, Maria Llopis, Yannick Garcia i jo mateixa.
Ens fa il·lusió poder fer presentar les quatre traduccions finalistes dins del marc de la Setmana i en aquesta tarda dedicada gairebé del tot a la traducció, una tasca imprescindible per enfortir una literatura, que any rere any va adquirint el reconeixement que mereix.
Anna Casassas Casassas
A propòsit de la traducció Pedres a la butxaca, de l’autora algeriana Kaouther Adimi (Alger, 1986), voldria parlar de l’elecció de la llengua d’escriptura, un assumpte que fa temps que em fa rumiar.
Pere Lluís Font Font
Amb els Pensaments i opuscles, de Pascal, m’he proposat fer parlar extensament en català un autor que ha dit ben dites en francès coses essencials sobre la condició humana i que en el seu moment històric resulta la figura central de la cultura no solament francesa sinó europea, en el quàdruple àmbit de la ciència, la filosofia, la literatura i la religió.
Manel Ollé
Les cartes que vénen de lluny, amb segells de la Xina o del Japó, arriben esparses, sovint a destemps, amb el paper mullat, sense remitent i amb una lletra gairebé indesxifrable. Gairebé sempre arriben perquè, de fet, som nosaltres mateixos que ens les hem enviat des de casa, amb criteris de selecció no sempre orientats a un horitzó literari, marcats pel mimetisme editorial mercantilista i mandrós que només s’envia cartes amb les traduccions que han funcionat al món anglòfon o francòfon, o per la curiositat exòtica, el sentimentalisme de postal o el gust voyeur de contemplar biografies de patiment oriental.Pau Sabaté Sabaté
L’art de la traducció, sempre delicat, s’hi torna encara més quan el que es tradueix és poesia. No és només que els mots hi vibrin amb més força o que la melodia del riu de la paraula s’hi hagi d’afinar amb més cura: és que allò que s’hi expressa és, al mateix temps, més fort i més fràgil, més contundent i més subtil. Encara més (si se’m perdonen tantes gradacions) quan el que s’hi diu no només reflecteix les emocions d’un individu, poc o molt semblants a les de cadascú de nosaltres, sinó que abraça les vicissituds, els sofriments i les esperances de tot un poble, poc o molt semblant al nostre; sense que això, és clar, anul·li la primera part: la de la commoció, el neguit i l’esperança de qui escriu aquells versos.
Anna Montero
Hi ha llibres, poemes, que canvien la visió del món. De qui els escriu i també de qui els llegeix. Eixamplen, enriqueixen els límits del coneixement. Cahier d’un retour au pays natal en va ser un per a mi.Xavier Montoliu Pauli
D’un temps ençà les lletres romaneses s'han rebel·lat i han anat llaurant terreny en el nostre sistema literari; de ben segur que l’aïllament recíproc causat per les dictadures comunista i feixista –amb el ressò encara latent– no havia permès desplegar els contactes i intercanvis establerts en època de la república catalana i el naixement de l’estat modern romanès l’any 1918, com tampoc no hi havia ajudat el fet que les nostres lletres no disposin, encara, d’un estat propi com a carta de visita per a la seva presentació internacional, tot i els bons oficis d’instituts, centres o particulars. En tot cas, les lletres romaneses –les paraules romaneses– se'ns han instal·lat entre nosaltres.Diana Moţoc
Història recent d’un encontre cultural: quatre apunts en la cronologia de les relacions i traduccions entre la literatura romanesa i la catalana, i un esbós cap a una conclusió.Xènia Dyakonova
A banda i banda del petó, de Vera Pàvlova (1963, Moscou), va sortir a Rússia el 2004 i és una mena de dietari en vers –parlem de versos clàssics, la majoria amb rima i mètrica regular– d'una relació amorosa. Els protagonistes són una dona russa i un home nord-americà: ella viu a Moscou, i ell, a Nova York. Es troben, ara al país de l'un, ara al de l'altra, passen temporades plegats i es tornen a separar. D'ell, en sabem ben poc: el veiem amb els ulls de la dona enamorada, i l'únic que arribem a intuir és que es tracta d'un home de lletres. A part de la dedicatòria del llibre, només hi ha un poema que en revela el nom de pila.Lluís Ahicart Guillén
Som al segle III aC, i un grec tarentí, esdevingut a Roma esclau d’un membre de la gens Lívia, es dedica a ensenyar als seus alumnes el grec i el llatí. Livi Andrònic, com així se’l va conèixer des que el seu amo el va emancipar, escriu en llatí un considerable nombre d’obres dramàtiques i líriques que configuren l’alba de les lletres romanes. A més, potser per facilitar la seva tasca didàctica, es llança a compondre l’obra que, amb gran consens, es té com a inicial, com a fundadora de la traducció literària: el poema èpic llatí en versos saturnis titulat Odusia; una traducció o versió, aquí no en farem qüestió, de l’Odissea homèrica. Livi Andrònic, doncs, situa la traducció literària en els moments fundacionals de la literatura llatina, fet que no s’havia donat en la literatura grega, i, a més, du a terme el que s’ha considerat, en paraules de Richard H. Armstrong, «un paradigma per a totes les subsegüents cultures deutores de l’antiguitat per a l’articulació de les seves literatures nacionals». Com afirma G.W. Most: «La primera línia de la literatura grega és l’inici de la líada d’Homer; la primera línia de la literatura llatina és l’inici de la traducció de l’Odissea d’Homer de Livi Andrònic».Pau Sanchis
El 1981 Dubravka Ugrešić va publicar la novel·la štefica Cvek u raljama života (štefica Cvek entre els ullals de la vida). No era el primer llibre, però sí la primera novel·la. I va ser un èxit a Iugoslàvia. Fins i tot se’n va fer una sèrie de televisió. L’autora acompanyava el títol de l’obra amb un subtítol remàtic: «novel·la patchwork». A més, abans d’entrar en matèria, hi havia una pàgina d’instruccions sobre com s’havien d’interpretar els símbols que separaven els capítols i els fragments. Eren símbols que procedien de l’àmbit de la costura.
Diana Moţoc
La traducció és un lloc privilegiat de la trobada cultural, sobretot de les cultures menys conegudes, com havien estat les cultures catalana o romanesa, les quals, a causa de les adversitats de la història, van estar poc en contacte fins fa unes quantes dècades, quan la cultura romanesa es va erigir en centre neuràlgic de difusió del cànon català i quan una emergent tendència catalana pretén deixar de negligir la traducció del cànon romanès.Raul Ciannella
L’any 2023 Sfabula Editorial va publicar Una dona amb tres ànimes i altres relats futuristes, de Rosa Rosà. L’autora va ser un dels noms més destacats del moviment futurista italià i també del feminisme durant la segona dècada del segle xx. Malgrat això, encara ara no forma part del cànon literari italià.
Igor Marojević
Quan el festival de teatre BELEF 2008 va seleccionar, per a la seva mostra anual, la traducció del meu drama Els nòmades, em va posar davant d’un problema que en la praxi de traductor ja l’havia viscut, però no pas en la pròpia pell. Calia, com passa de tant en tant amb les traduccions de llibres, amb les pel·lícules i, també, amb dels espectacles teatrals, canviar el títol del text.Marta Nin
Disposats en ordre cronològic de composició, els contes del recull Quanta terra necessita una persona, publicats per Comanegra, són un tast de la narrativa tolstoiana des del vessant tant formal com temàtic, i revelen també l’evolució que va seguir el pensament filosòfic de l’escriptor. Els relats en qüestió són: «Albert», «Tres morts», «La història d’un cavall», «Quanta terra necessita una persona», «Dues versions diferents de la història d’un rusc amb el sostre d’escorça de til·ler» i «Després del ball». La meva traducció està basada en l’edició de l’obra completa de Lev Tolstoi en vint-i-dos volums publicada a Moscou (1978-1985), juntament amb consultes puntuals a l’edició de l’obra completa en noranta volums publicada a Moscou (1935-1958).
Giovanni Albertocchi
Potser la referència a Berlusconi semblaria fora de lloc en un acte com aquest dedicat a la traducció, específicament, en el context italià. En gran mesura és cert, encara que la història que ara explicaré serveix per descobrir certes característiques del personatge que tenen a veure amb la seva ubiqüitat dins el panorama polític, cultural i informatiu a la Itàlia d’aquests últims dos decennis. Serveix alhora per entendre «què passa a Itàlia» i quins són els motius que fan d’aquest país un cas força particular a Europa.Simona Škrabec
«La truja que es menja les seves cries» és un dels set contes que Danilo Kiš va reunir sota el títol Una tomba per a Boris Davidovič. Publicat el 1976, aquest llibre va ser un autèntic artefacte explosiu, una bomba de rellotgeria.Feliu Formosa
Hem tingut l’atreviment de proposar, en un volum que han tret conjuntament l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre, una nova traducció en versos catalans de les set tragèdies de Sòfocles.Andreu Martí
L'objecte d'aquest article és fer un breu repàs de les traduccions al català d'autors grecs i llatins d'acord amb el que s'ha editat els darrers deu anys.Miquel Desclot Desclot
L’any 2015 vaig acceptar la inesperada invitació del professor Joan Ramon Veny, de la Universitat de Lleida, a participar en la «Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana», que aleshores tot just naixia, amb l’edició i estudi de la traducció d’Alfons Maseras de L’escola dels marits, de Molière.
Montserrat Franquesa
El colofó de la Kataluna Antologio, l'ambiciosa obra que Jaume Grau Casas (Barcelona 1896 - València 1950) elaborà entre el setembre de 1923 i el desembre de 1925, deixa ben clar i amb majúscules l'objectiu que es proposa: «Aquesta Antologia catalana en la llengua auxiliar esperanto creada pel Dr. L. L. Zamenhof ha estat editada per tal de contribuir a fer conèixer arreu del món el tresor literari de la mil·lenària llengua dels catalans, plasmació vivent de l'ànima nostra.»Elena Ciutescu
Sempre que penso en Joan Salvat-Papasseit, automàticament em venen al cap les paraules de Søren Kierkegaard, el filòsof danès, que es preguntava: «Què és un poeta? Un poeta és un ésser desgraciat que té l’ànima esquinçada per angoixes profundes, mentre que els seus llavis estan formats de manera tan estranya que, quan exhalen sospirs i crits, sonen com una música bonica» (O això, o allò. Un fragment de vida, 1943, traducció meva).[1] Estic d’acord que aquestes línies no defineixen exclusivament el poeta objecte d’aquest article, sinó que en poden caracteritzar molts altres que coneixem. Malgrat això, penso que és –sens dubte– la definició més encertada en el cas de Joan Salvat-Papasseit, si prenem en consideració cadascun dels aspectes de la vida i l’obra del poeta avantguardista.
Eloi Creus Creus
Fins avui havia tingut la sort de traduir clàssics antics que, o no havien sonat mai en català, com Menandre, o que havien estat anostrats en una traducció que calia renovar, per antiga o per deficitària, com la Safo o l’Aristòfanes de Manuel Balasch. És fàcil d’endevinar per què: si no és un encàrrec, ja t’acostes a un text on creus que pots aportar alguna cosa nova respecte a la precedent. Però fer un Mira, això és, encarar-se voluntàriament a uns textos que tenen una traducció canònica, fins i tot mítica, és una cosa que, per sort, no havia hagut de fer ni m’havia interessat.
Antoni Clapés i Dolors Udina
Traduir sense conèixer bé una llengua i la cultura que l’envolta té molt d’aventura. Així va començar la nostra aproximació al romanx. Fa uns quants anys, quan vam descobrir l’existència d’aquesta llengua a la biblioteca tan ben proveïda de la residència de traductors de Looren, a la vora del llac de Zúric, ens miràvem els llibres i ens semblava que podíem entendre bastant del que llegíem, que era una llengua prou acostada a la nostra (sobretot tenint en compte que ens trobàvem a la zona alemanya de Suïssa i que cap dels dos tenia un coneixement significatiu de l’alemany).
Mireia Vargas Urpí Vargas Urpí
El 16 de novembre de 2020 vaig rebre un correu dels editors de Chronos, el Toni i el Gonzalo, amb la proposta per traduir L’home dels ulls compostos, de Wu Ming-yi. Al cap de dos dies ja havia dit que sí, i al cap de tres em posava a traduir. Traduir del xinès al català no és fàcil, i ara no em refereixo al procés de traducció —d’això en parlarem de seguida—, sinó al fet de poder-hi tenir una dedicació constant. Això fa que tots els qui traduïm literatura escrita en xinès inevitablement hàgim de tenir altres ocupacions principals, que sempre ens fan viure amb la incertesa de si podrem agafar els encàrrecs, quan arribin, perquè no sempre tot és compatible.Lluís Feliu i Adelina Millet Feliu i Millet
Gilgamesh és el protagonista del poema narratiu «llarg» més antic de la història de la humanitat. Escrit en llengua accàdia i en dialecte babilònic sobre tauletes d’argila en escriptura cuneïforme, el Poema de Gilgamesh és un clàssic oblidat durant gairebé dos mil·lennis, que va tornar a néixer quan George Smith va identificar el primer fragment del text l’any 1872 al Museu Britànic de Londres.
Francesc Parcerisas
Qualsevol lector que s'interessi per la poesia —i, en general, per la literatura—en llengua anglesa del s. XX, hi ha un moment en què es topa amb el nom d'Ezra Pound: com a amic i corrector de T.S. Eliot, com a secretari i sparring de W.B. Yeats, com a promotor de revistes i publicacions, com a estudiós del teatre de Lope de Vega, com a continuador de la feina d'Ernest Fenollosa, com a impulsor de la influència xinesa i japonesa, com a «traductor» de Properci, dels drames Noh, dels trobadors... com a impulsor del vorticisme, de l'imaginisme, de la renovació del panorama cultural europeu i americà, com a tastaolletes de la història política americana, de l'economia mundial, del sistema bancari, del feixisme mussolinià, com a referent de les joves generacions beat americanes, etcètera, etcètera. Ezra Pound es una mena de volcà entre la intel·lectualitat anglosaxona del s. XX, un volcà enlluernador i perillós.Judith Díaz Barneda
Fa deu anys, i tot just acabada de publicar la meva traducció dels Poemes escollits de Joseph Brodsky per a Edicions de 1984, l’editorial va posar sobre la taula la proposta de traduir Guerra i pau, de Lev Tolstoi. Tot just acabava de publicar una traducció literària de poesia, un llibre de gairebé cinc-centes pàgines i de força complexitat, en la qual havia estat treballant uns tres anys, i em semblava difícil haver de trobar mai més una traducció més complicada que aquella. Ara, un cop vistos aquests dos treballs amb perspectiva, no m’atreviria a afirmar que el nou projecte va superar les meves expectatives pel que fa a la complicació, però sens dubte sí en volum: quatre llibres i un total d’unes dues mil pàgines que em van tenir entretinguda durant deu anys.
Tina Vallès
Fa gairebé tres anys que tradueixo les historietes de Francisco Ibáñez al català i segueixo pensant el mateix que el primer dia: que no s’haurien de traduir. Ho dic com a lectora. Però com a traductora afegiré que els seus diàlegs són un caramel per a algú que, com jo, es guanya la vida traduint de l’espanyol al català.Jordi Vintró Vintró
Quan l’editorial Animallibres em va proposar traduir una sèrie de faules de La Fontaine, vaig acceptar-ho de seguida. Les faules ja havien estat traduïdes diverses vegades al català, però l’editorial volia una traducció moderna, en la llengua d’avui. És veritat que totes les traduccions, per bones que siguin, tenen, a part de la marca del traductor, és clar, la del moment que es van fer. Així, un llibre pot tenir moltes traduccions, fetes en diferents èpoques, i el conjunt d’aquestes traduccions pot veure’s com una certa síntesi de la història de la llengua.
Ricard Ripoll
Les traduccions en català de la literatura francesa han estat sempre d’una notable qualitat. En primer lloc, perquè acostumen a ser versions de grans escriptors que coneixien força bé la llengua francesa i que havien viscut a França o havien tingut amb la cultura gal·la una relació particular. Tot sovint es traduïa no tant per oferir al públic un producte que aquest ja podia entendre i conèixer en l’original sinó més aviat com a exercici d’amistat entre escriptors, com a reconeixement d’una simpatia o d’una defensa dels valors que l’autor representava.Jordi Mas López
El PEN Català ha dedicat el Dia Internacional de la Traducció de 2009 a parlar de la traducció del japonès i del xinès al català. L’influx de la poesia xinesa i japonesa en les nostres lletres ha donat lloc a un ventall molt gran de textos que van des de la traducció estricta fins a la versió lliure i la creació original. Aquest recital vol oferir un tast, necessàriament breu i arbitrari, d’aquesta producció tan rica.Miquel Cabal Guarro
La meva experiència traductiva amb Lev Tolstoi és triple. L’any 2013 en vaig traslladar al català la Confessió, que va publicar Angle. Deu anys després, el 2023, han aparegut les meves traduccions de La Sonata Kreutzer (Flâneur) i d’Un matí del terratinent (Cal Carré). Si bé aquestes tres peces és evident que no formen un corpus gaire destacable en termes quantitatius (cal tenir en compte que, a més a més de ser només tres, són obres més aviat breus, sobretot si pensem que l’autor no va exhibir sempre tanta mesura), els tres llibres en qüestió sí que representen una mostra significativa de les diverses maneres literàries de Tolstoi.
Susanna Fosch Fosch
«És el kaddish blasfem d’un supervivent»
Anny Dayan Rosenman
Aquesta traducció està en deute amb Holly T., una amiga jueva novaiorquesa amb qui vam compartir universitat i landlord a començament dels anys vuitanta i a qui ara deuen xiular les orelles. Va ser la primera que em va parlar de la novel·la de Piotr Rawicz, el 1981, vint anys després d’haver-se publicat, quan totes dues fèiem el doctorat en una universitat dels EUA. Em va deixar el llibre perquè trobava «crua però interessant» la visió que oferia de la Xoà, tan diferent de totes les que corrien i que són considerades canòniques.
Carles Llorach
Per començar voldria agrair al PEN català aquesta iniciativa del premi a la feina del traductor. I ens hem d’alegrar que aquesta iniciativa no sigui única, perquè a poc a poc anem veient com les institucions es van afegint a aquest reconeixement. Ja queda lluny aquella època que el nom del traductor no apareixia ni als crèdits. Però, visibles o invisibles, el que potser importa més a la persona que fa la feina és que li corresponguin uns honoraris dignes.Jordi Raventós
Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.Laura Huerga Huerga
Només fa uns quants mesos que la nova Junta del PEN treballem per crear, renovar i consolidar els comitès a fi d’enfortir-los amb més participació dels socis.
Marta Pera Pera
La meva història amb Virginia Woolf arrenca al final dels vuitanta. En aquella època, tot i que jo tot just començava a traduir, en Francesc Vallverdú, d’Edicions 62, m’havia encarregat uns quants autors de pes ‒James, Faulkner, Conrad, Musil… Veient que confiava en mi com a traductora, em vaig atrevir a proposar-li la traducció d’algun llibre de Virginia Woolf, que per a mi, en aquell moment, era l’autora més desitjable i admirada. Com a lectora, els llibres que n’havia llegit –Mrs. Dalloway, Al far, Orlando, Una cambra pròpia i part dels diaris–em tenien fascinada.
Lawrence Venuti
La traducció és un acte interpretatiu que mira a la vegada en dues direccions diferents: respon no sols al text i a la cultura originals sinó també a la llengua i cultura de la traducció. Tanmateix, la interpretació que queda inscrita en una traducció es decanta al capdavall cap a la situació receptora. La traducció és fonamentalment assimiladora.Lídia Anoll
No us feu il·lusions, aquesta experiència única no té res de singular, d’incomparable, d’original: és única, senzillament, perquè no n’he tingut mai cap altra com aquesta. Arran d’unes jornades sobre Marguerite Yourcenar, van instar-me a parlar de la traducció que havia fet d’Un homme obscur iUne belle matinée. Havien passat cinc anys i en aquell momenttreballava de ple en la traducció d’una petita obra d’orfebreria,Seul ce qui brûle,de Christiane Singer. Què vull dir amb això? Doncs que estava immersa en un altre món, que Yourcenar ja se m’havia desenganxat, i em quedava tan llunyana que ja n’havia oblidat, fins i tot, les penúries que m’havia fet passar i, sobretot, l’esgotament que sentia en acabar la traducció.Josep Maria Muñoz
El meu relat comença l’any 1949, quan l’historiador Jaume Vicens Vives, poc després d’haver retornat a la Universitat de Barcelona —de la qual havia estat apartat deu anys abans per la repressió del nou règim franquista—, fa un viatge a Itàlia, el primer que fa a l’estranger després del 1936. Vicens acompanya el seu mestre, Antonio de la Torre, a fer recerca als arxius italians sobre les relacions hispanoitalianes al segle XV, però com que és un historiador que viatja amb els ulls ben oberts, torna amb alguna cosa més que els papers d’arxiu.Jaume Almirall Almirall
Odisseas Elitis (1911-1986) destaca en el panorama de les lletres neogregues per l’obra poètica, de gran riquesa i originalitat: una veu vigorosa que sap trenar magistralment tradició i modernitat, com també grecitat i universalitat, i que li va valer, el 1979, el Premi Nobel de Literatura.
Aniol Rafel Rafel
«I ara, dona’m les paraules.» Així comença Memòria del buit, de Marcello Fois, en traducció d’Anna Casassas, i em sembla que és la millor manera de començar aquest article.
Blanca Pujals Pujals
La idea dels Petits Plaers neix de la pròpia experiència com a lectora i prescriptora de llibres als meus amics. Vaig estudiar Dret a la UPF i els meus amics són advocats, farmacèutics, enginyers o economistes més que no pas de lletres. Quan vam acabar la carrera i disposàvem de més temps per llegir, molts van voler recuperar l’hàbit de la lectura i em demanaven que els recomanés llibres.
Émile Martel
Primer de tot, permeteu-me agrair als organitzadors d’aquesta trobada la seva fantàstica acollida. El nom d’aquesta ciutat té un lligam molt estret amb els drets lingüístics. El PEN Català està fermament vinculat a les grans causes que defineixen el PEN. Nosaltres, el PEN Quebequès, i, de fet, tots els escriptors quebequesos, sentim una particular proximitat amb Catalunya, ja que la nostra gent i la seva han estat vivint i escrivint en una llengua minoritària, però que abraça una àmplia cultura.Sameer Rawal
La literatura índia és, i ha estat, tan diversa com ho és pròpiament l’Índia. A l’Índia d’avui dia hi conviuen unes quatre-centes llengües i gairebé mil dialectes, així, doncs, és fàcil d’imaginar la varietat i multiplicitat de la literatura índia.Adre Marshall
Com a representant del PEN Sud-africà en aquesta conferència a Girona, primer de tot m’agradaria retre homenatge a Anthony Fleischer, president del PEN Sud-africà durant molts anys, que ens ha deixat no fa gaire.Pere Comellas Casanova
Davant de qualsevol premi important i prestigiós —i el Premi PEN Català de Traducció és totes dues coses— és lícit preguntar-se quines són les raons del jurat per fer la tria, sobretot si en aquesta tria hi entra un mateix. Per què jo? D’entre totes les traduccions publicades durant un any en català, i per sort en són moltes, no pot ser gens fàcil triar-ne un grapat, i finalment una, i declarar que són les millors. Segur que els criteris són molts, i fins i tot diria que hi entra en alguna mesura l’atzar (1), per més rigor i objectivitat que el jurat hi posi. Però no podem dubtar (i sobretot, quan ens toca de prop, no volem) que el primer de tots és la qualitat.
Marta Nin
Vladímir Nabókov ja era un escriptor cèlebre entre la nombrosa comunitat russa a l’exili quan va començar a escriure narrativa en anglès. Encara no tenia quaranta anys, i ja havia publicat en rus gairebé una seixantena de relats, nou novel·les i incomptables versos. El pas a l’anglès estava motivat pel fet que començava a adonar-se de la progressiva disgregació de la comunitat d’exiliats russos i, sota el règim soviètic, no entreveia cap possibilitat de publicar al seu país d’origen. Si bé dominava perfectament l’anglès, aquesta voluntària migració lingüística la va viure com una «tragèdia personal». Afirmava que va ser com aprendre a fer servir les mans havent-ne perdut gairebé tots els dits. Però en anglès també va ser ben prolífic: va publicar nou novel·les i deu contes. Paral·lelament, a mesura que els seus llibres escrits en anglès sortien a llum, anava traduint la seva obra russa a l’anglès amb l’ajuda d’un traductor russoamericà (amb el temps aquest traductor va ser el seu fill Dmitri). De vegades, aquest procés d’autotraducció desembocava en una reescriptura profunda del text, un dels motius pels quals Nabókov considerava que la versió definitiva de la seva narrativa autotraduïda era l’anglesa. Tot i això, quan es tracta de fer una traducció dels textos que Nabókov va escriure originalment en la seva llengua materna, penso que és determinant disposar de l’original rus i confrontar-lo amb la versió anglesa. És aquest exercici de comparació el que he dut a terme a l’hora de traduir al català la majoria de relats del recull Senyals i símbols, publicat per Godall Edicions. Per a aquesta antologia vaig triar tretze contes, dels quals dos eren en rus (sense autotraducció anglesa), dos eren en anglès (llengua en la qual van ser escrits), i nou eren autotraduccions del rus a l’anglès.
