Literatura didàctica i moralitzadora medieval (s. xiii-xv). Les traduccions de literatura moralitzant abasten una gamma molt àmplia de textos, que va des de l’herència d’obres clàssiques i escolars fins als reculls d’exemples, passant per tractats de vicis i virtuts, traduccions i compilacions a partir de materials aràbics, bestiaris i exempla antics. Hi predominen els originals llatins, però és un àmbit amb un nombre important de traduccions del francès, sobretot, de l’occità i de l’italià. Els Disticha Catonis exemplifiquen els reculls de màximes morals d’origen antic; el seu caràcter escolar n’assegura una àmplia difusió, evidenciada en les tres versions catalanes diferents que se’n conserven. Pertanyen també a un àmbit més aviat sapiencial les traduccions del Sidrac (de la primera meitat del segle xiv) i del Secretum secretorum (dues traduccions, la més antiga del primer quart del xiv); materials d’aquestes dues obres, juntament amb d’altres, són traslladats també dins l’anomenat Llibre de doctrina de Jaume d’Aragó. Entre els llibres de vicis i virtuts, la traducció més rellevant és la de la Somme le roi de Laurent de Blois, que data dels primers anys del segle xiv i que deriva probablement d’intermediaris occitans. L’occità és també la llengua original del Breviari d’amor de Matfre Ermengaud, que va ser traduït al català, en prosa, al segle xiv, havent-ne eliminat la part referida a l’amor trobadoresc. L’aportació italiana prové del Fiore di virtù, amb dues traduccions diferents; la segona, de Francesc de Sant Climent^↑, difosa per mitjà de diverses edicions impreses a partir de 1489. Són molt importants les versions de dos autors del segle xiii: Joan de Gal·les i Albertà de Brescia. Del primer, al segle xiv se’n van traduir el Communiloquium i el Breviloquium, en què vehicula l’ensenyament de vicis i virtuts a través de l’exemplificació extreta del món antic. Del segon, també anònimament, en van ser traslladades tres obres: Llibre de l’amor i de la caritat, Llibre de consolació i consell i Llibre de doctrina de ben parlar (aquest darrer, traduït dues vegades). Resulta singular la versió d’un exemplari per a ús de predicadors com l’Alphabetum narrationum (Recull d’exemples i miracles ordenats per alfabet). Cal destacar, així mateix, les traduccions de relats de caràcter exemplar (La filla del rei d’Hongria i La filla de l’emperador Constantí, dues versions de la Història d’Amic i Melis, El fill del senescal d’Egipte) i la versió en vers, transmesa per via occitana, del Llibre dels set savis de Roma, descendent del Sindibad. Del difós tractatDe moribus hominum et de officiis nobilium super ludo scachorum (Llibre sobre el joc dels escacs),de Jaume de Cèssulis, se’n van emprendre dues traduccions. Malgrat el valor parcialment enciclopèdic, la versió catalana del Bestiario toscano incorpora la moralització de les natures dels animals [Josep Pujol]