Facebook Twitter
Accueil > Diccionari de la traducció catalana > Literatura didàctica i moralitzadora medieval
Literatura didàctica i moralitzadora medieval (s. xiii-xv). Les traduccions de literatura moralitzant abasten una gamma molt àmplia de textos, que va des de l’herència d’obres clàssiques i escolars fins als reculls d’exemples, passant per tractats de vicis i virtuts, traduccions i compilacions a partir de materials aràbics, bestiaris i exempla antics. Hi predominen els originals llatins, però és un àmbit amb un nombre important de traduccions del francès, sobretot, de l’occità i de l’italià. Els Disticha Catonis exemplifiquen els reculls de màximes morals d’origen antic; el seu caràcter escolar n’assegura una àmplia difusió, evidenciada en les tres versions catalanes diferents que se’n conserven. Pertanyen també a un àmbit més aviat sapiencial les traduccions del Sidrac (de la primera meitat del segle xiv) i del Secretum secretorum (dues traduccions, la més antiga del primer quart del xiv); materials d’aquestes dues obres, juntament amb d’altres, són traslladats també dins l’anomenat Llibre de doctrina de Jaume d’Aragó. Entre els llibres de vicis i virtuts, la traducció més rellevant és la de la Somme le roi de Laurent de Blois, que data dels primers anys del segle xiv i que deriva probablement d’intermediaris occitans. L’occità és també la llengua original del Breviari d’amor de Matfre Ermengaud, que va ser traduït al català, en prosa, al segle xiv, havent-ne eliminat la part referida a l’amor trobadoresc. L’aportació italiana prové del Fiore di virtù, amb dues traduccions diferents; la segona, de Francesc de Sant Climent, difosa per mitjà de diverses edicions impreses a partir de 1489. Són molt importants les versions de dos autors del segle xiii: Joan de Gal·les i Albertà de Brescia. Del primer, al segle xiv se’n van traduir el Communiloquium i el Breviloquium, en què vehicula l’ensenyament de vicis i virtuts a través de l’exemplificació extreta del món antic. Del segon, també anònimament, en van ser traslladades tres obres: Llibre de l’amor i de la caritat, Llibre de consolació i consell i Llibre de doctrina de ben parlar (aquest darrer, traduït dues vegades). Resulta singular la versió d’un exemplari per a ús de predicadors com l’Alphabetum narrationum (Recull d’exemples i miracles ordenats per alfabet). Cal destacar, així mateix, les traduccions de relats de caràcter exemplar (La filla del rei d’Hongria i La filla de l’emperador Constantí, dues versions de la Història d’Amic i Melis, El fill del senescal d’Egipte) i la versió en vers, transmesa per via occitana, del Llibre dels set savis de Roma, descendent del Sindibad. Del difós tractatDe moribus hominum et de officiis nobilium super ludo scachorum (Llibre sobre el joc dels escacs),de Jaume de Cèssulis, se’n van emprendre dues traduccions. Malgrat el valor parcialment enciclopèdic, la versió catalana del Bestiario toscano incorpora la moralització de les natures dels animals [Josep Pujol]
ALBERTÀ DE BRETANYA [DE BRESCIA]. Consells e proverbis trets d'una doctrina de ben parlar. Ed. d’Antoni Bulbena Tusell. Barcelona: Fidel Giró, 1901.
ALBERTANO DA BRESCIA. Llibre de consolació i de consell. Ed. de G. E. Sansone. Barcelona: Barcino, 1965.
ARNAU DE LIEJA. Recull d’exemples i miracles ordenat per alfabet. Ed. de Josep-AntoniYsern Lagarda. Barcelona: Barcino, 2004.
BATALLER, Alexandre. Les traduccions catalanes del “Liber de moribus hominum et officciis nobilium Super ludo schachorum” de Jacobus de Cessulis. València: UV, 2002. Tesi doctoral.
Bestiaris. Ed. Saverio Panunzio. Barcelona: Barcino, 1963-1964.
CESSULIS, Jacme. De les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre·l joch dels escachs, compost per frare Jacme Cessulis. Translatat de latí. Ed. Josep Brunet.Barcelona: L’Avenç, 1900.
CESSULIS, Jaume. Libre de bones costumes dels homens e dels oficis dels nobles. Sermó d'en Jaume Cessulis en latí preycat sobre lo joch dels scachs trelladat en lo XVen segle a la lenga catalana segons un ms. de la Catedral de Girona.Ed. AntoniBulbena Tusell i Manuel de Bofarull. Barcelona: Francisco X. Altés, 1902.
CLOSA FARRÉS, Josep. “La versió catalana inèdita dels Disticha Catonis de la Biblioteca Colombina de Sevilla. Transcripció i comentari”. Anuario de Filología 9 (1983), p. 9-33.
ERMENGAUD, Matfre. Breviari d’amor. Manuscrit valencià del segle XV. Ed. Antoni Ferrando. Paterna: Vicent Garcia, 1980.
Flors de virtut. Versió catalana de F. de Santcliment. Ed. AnnaCornagliotti. Barcelona: Barcino, 1975.
IlLibro di Sidrac: versione catalana. Ed. de Vincenzo Minervini. Cosenza / Roma: Lerici, 1982.
JOAN DE GAL·LES. Breviloqui. Ed. de Norbert d’Ordal. Barcelona: Barcino, 1930.
JAUME I. Llibre de saviesa (llibre de doctrina). Ed. de Josep-David Garrido. València: Tres i Quatre, 2009.
Llibre dels set savis de Roma. Ed. d’Andrea Giannetti. Bari: Adriatica, 1996.
Novel·letes exemplars. Ed. R. Aramon i Serra. Barcelona: Barcino, 1934.
RAMON I FERRER, Lluís. Edició crítica i estudi de la Summa de col·lacions de Joan de Gal·les. València: UV, 1997. Tesi doctoral
BATALLER, Alexandre. “Una traducció cancelleresca: el Libre de les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre lo joch dels escachs de Jaume de Cèssulis”. A: Actes del XIIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.Barcelona: PAM, 2007, vol. 3, p. 155-170.
CLOSA FARRÉS, Josep. “Entorn d’una traducció catalana inèdita dels Disticha Catonis”. A: Homenatge a Antoni Comas. Barcelona: UB, 1985, p. 87-93.
GRAHAM, Angus. “Albertanus of Brescia: A Preliminary Census of Vernacular Manuscripts”. Studi Medievali 41 (2000), p. 891-924.
INFANTES, Víctor. “El Catón hispánico: versiones, ediciones y transmisiones”. A: José ManuelLucía Megías (ed.). Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, 1997, vol. II, p. 839-846.
RAMON I FERRER, Lluís. “La tradició textual de la traducció catalana del Communiloquium de Joan de Gal·les”. A: Antoni Ferrando i Albert Hauf (eds.). Miscel·lània Joan Fuster. Barcelona: PAM, 1993, vol. VII, p. 45-64.
RICKETTS, Peter T. . “The Hispanic Tradiction of the Breviari d’Amor by Matfre Ermengaud de Béziers”. A: D.Atkinson i A.Clarke (eds.). Hispanic Studies in Honour of J. Manson. Oxford: The Dolphin Book, 1972, p. 228-253
WITTLIN, Curt J. . “Les traduccions catalanes de la Somme le Roi (De vicis i virtuts) de fra Llorenç”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 59 (1983), p. 395-433.
WITTLIN, Curt J. . “Una versió catalana manuscrita del Fiore di virtù fins ara desconeguda (B. de Catalunya, ms. 2012)”. A: M. de las Nieves Muñiz (ed.). La traduzione della letteratura italiana in Spagna (1300-1939). Traduzione e tradizione del testo. Dalla filologia all’informatica. Barcelona: UB / Franco Cesati Editore, 2007, p. 47-58.
ZAMUNER, Ilaria. “La tradizione romanza del Secretum secretorum pseudo-aristotelico. Regesto delle versioni e dei manoscritti”. Studi Medievali 46 (2005), p. 31-116.
ZAMUNER, Ilaria. “Il volgarizzamento catalano Ct3 del Secretum secretorum Ps.-Aristotelico e il codice 1474 della Biblioteca Nacional de Madrid”. Quaderni di Lingue e Letterature 31 (2006), p. 237-245.
Avec le soutien de: