Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Vinyoli i Pladevall, Joan
Vinyoli i Pladevall, Joan (Barcelona, 1914-1984). Poeta. A setze anys, per necessitats econòmiques familiars, entrà a treballar a l’editorial Labor, on exercí diverses tasques fins a la jubilació, l’any 1979. Al llarg d’aquests anys, hi traduí al castellà obres de caràcter divers, sense deixar-ne constància gairebé mai. Els seus primers poemes aparegueren abans de la guerra en diverses publicacions periòdiques, juntament amb la primera traducció d’un poema de Rilke. És en aquesta època que s’inicià la seva relació amb Carles Riba, que l’influí molt com a poeta i com a traductor. El reconeixement no li arribà fins a la dècada dels setanta, amb la publicació de Poesia completa 1937-1975, que incloïa algunes versions de Rilke, i Obra poètica 1975-1979. A la dècada dels vuitanta encara donà a conèixer quatre llibres més de poesia --en un dels quals, Domini màgic, incloïa la traducció de la “Cançó d’Ariel”, de Shakespeare-- i els reculls Versions de Rilke i Noves versions de Rilke, el darrer publicat pòstumament. En aquests dos volums de traduccions de Rilke, Vinyoli hi figura com a autor, la qual cosa és simptomàtica del caràcter que per a ell tenia l’activitat traductora. Com afirma Jordi Llovet, no era un traductor d’ofici, sinó “un traductor de vocació”. En el pròleg de Versions de Rilke asseverava que no havia pretès fer-ne una antologia, sinó tan sols oferir una versió d’una sèrie de poemes que s’havia anat fent seus a partir de lectures profundes. Pel que fa a l’estil, sostenia que eren molt literals, però que alhora havia procurat reproduir “el to i el moviment i la música” originals. Feliu Formosa confirma l’assoliment d’aquests objectius en jutjar que tradueix amb “la literalitat màxima” quant als conceptes, però sense oblidar “la musicalitat interna” dels versos. A part de Rilke i Shakespeare, traslladà alguns poemes de Nietzsche, que han estat inclosos, igual que les versions de Rilke, en l’Obra poètica completa (2001).
VINYOLI, Joan. Versions de Rilke. Barcelona: Proa, 1984
VINYOLI, Joan. Noves versions de Rilke. Barcelona: Empúries, 1985.
CARBONELL, Manuel. “Traducció poètica i tradició pròpia. A propòsit de les tres versions al català de la primera elegia de Duino de Rilke”. Reduccions 81-82 (març 2005), p. 191-201.
CARBÓ, Ferran. “Traducció i versions”. A: Introducció a la poesia de Joan Vinyoli. Barcelona: PAM, 1991, p. 93-101.
FORMOSA, Feliu. “La `Primera elegia de Duino´, de Rilke. Anàlisi d’una traducció de Joan Vinyoli”. A: Joan Vinyoli. Barcelona: ICE UB, 1986, p. 77-87.
LLOVET, Jordi. “Vinyoli i la poesia alemanya”. A: Joan Vinyoli. Barcelona: ICE UB, 1986, p. 53-62.
MEDINA, Jaume. El crepuscle de la poesia. Rainer Maria Rilke: un capítol de la història literària catalana. Palma: Lleonard Muntaner, 2009.
Amb el suport de: