Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Vidal i Fernández, Helena
Vidal i Fernández, Helena (Moscou, 1946). Professora. Filla d’August Vidal, visqué fins al 1957 a Moscou, on la família s’havia exiliat després de la guerra civil. Es doctorà en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona i estudià llengua i literatura russes a França. Ja durant l’etapa d’estudiant universitària inicià l’activitat traductora amb dues obres de Gorki: Els baixos fonsi Caminant pel món, de teatre i de prosa, respectivament. Després de publicar versions de relats breus i de poemes en diverses revistes al final dels anys setanta, en els vuitanta dugué a terme un seguit de col·laboracions lligades als autors russos apareguts a la col·lecció “Les Millors Obres de la Literatura Universal”. D’una banda, juntament amb Miquel Desclot, seleccionà i traduí les composicions d’una antologia de poesia russa (fins aleshores només existia la de “Poetes russos de la Revolució”, de Josep Carner-Ribalta, del 1926) i, d’altra banda, redactà els pròlegs dels volums de tres grans clàssics russos: Puixkin, Turguénev i Txékhov. Ha traduït també Qui ha d’ensenyar a qui, un conjunt de textos de Tolstoi a cavall de la pedagogia i la literatura, i dos títols de Puixkin, Mozart i Salieri i altres obresi El genet de bronze. Un relat de Petersburg, que contribueixen a fer conèixer més bé aquest autor, considerat el més gran poeta en llengua russa, i que en català havia estat representat gairebé només per la seva prosa; Vidal n’ha acostat una selecció de les millors obres teatrals i narratives en vers i una bona mostra de la poesia lírica. A l’últim, ha traslladat la biografia novel·lada El darrer xaman txuktxi, del contemporani Iuri Ritkheu, i una tria cronològica de Poemes de Mandelstam, els que “he viscut com a experiències personals”, amb el benentès que “tota traducció és una interpretació”, en la qual “com que era inevitable de caure en la subjectivitat, m’hi he sotmès voluntàriament i des de bon principi”; la versió va acomboiada d’un documentat estudi introductori. La feina com a professora de la Universitat de Barcelona, l’ha empès a elaborar material per a la docència: una Introducció a la gramàtica russa (1997) i un manual de Traducció del rus (2000). [Judit Figuerola i Peró]
GORKI, Maksim. Els baixos fons. Barcelona: Edicions 62, 1968. [Amb Jordi Bordas]
GORKI, Maksim. Caminant pel món. Barcelona: Edicions 62, 1969.
Poesia russa. Antologia. Barcelona: Edicions 62, 1983. [Amb Miquel Desclot]
TOLSTOI, Lev N. . Qui ha d’ensenyar a qui (i altres articles pedagògics). Vic: Eumo, 1990.
PUIXKIN, A. S. . Mozart i Salieri i altres obres. Barcelona: Proa, 2002.
PUIXKIN, A. S. . El genet de bronze. Un relat de Petersburg. Barcelona: PPU, 2004.
RITKHEU, Iuri. El darrer xaman txuktxi. Lleida: Pagès, 2007.
MANDELSTAM, Óssip. Poemes. Barcelona: Quaderns Crema, 2009.
Amb el suport de: