Bernardí Vallmanya (València, final s. xv). Escrivà de professió, va exercir el càrrec de secretari de Serafí Centelles, segon comte d’Oliva, i va cultivar la poesia de circumstàncies en els certàmens marians celebrats a València en 1474 i 1486. Va traduir al català tres obres castellanes de publicació recent i de notable èxit editorial, sotmetent-les-com ja havia fet Miquel Peres^­- a una sistemàtica reescriptura segons el model de prosa culta, complexa i llatinitzada, dominant sobretot a la València de la segona meitat del segle xv. Dues d’aquestes obres són textos religiosos:el Cordiale de quattuor novissimis (Cordial de l’ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa María, i la Visio sancti Pauli (Revelació del benaventurat apòstol sant Pau) a partir d’unaversió castellana anònima;es tracta d’obres impreses amb una notable fortuna editorial en 1494 (la segona ja en 1491), cosa que explica la rapidesa amb què es van editar sengles versions catalanes, l’any 1495 a València. La traducció més important és la de la Cárcel de amor de Diego de San Pedro(Càrcer d’amor). Com en els casos anteriors, l’operació pretenia aprofitar amb rapidesa la fortuna comercial de l’original, editat per primera vegada en 1492, perquè la versió de Vallmanya va aparèixer a Barcelona en 1493. El més notable d’aquesta traducció és l’enorme diferència estilística respecte de l’original: San Pedro havia renunciat a la prosa artitzada i complexa de la seva novel·la anterior, mentre que Vallmanya reprèn aquell estil a partir dels models locals en voga. [Josep Pujol]