Josep de Togores i Sanglada comte d’Aiamans (Palma, 1767-1831). Poeta. Descendent d’una família noble, estudià a València, a Madrid i a Barcelona. El 1780 començà la carrera militar. President de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, formà part de la comissió encarregada de preparar la convocatòria de les corts de Cadis. De l’agost de 1820 al març de 1821 fou governador militar interí de Menorca, on es relacionà amb Antoni Febrer i Cardona^­. Afavorí el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, per mitjà de la seva intervenció en la Societat Econòmica d’Amics del País i en l’ajuntament de Palma, del qual era regidor perpetu. Escriví poemes en català, una part molt important dels quals (223 composicions) no es publicaren fins al 1995. Només quatre s’havien donat a conèixer vers 1868. Dins els postulats del Rococó, hi trobem peces amoroses i familiars, d’altres d’eròtiques, en un marc d’hedonisme i humorisme evident; s’acostà a una poesia didàctica i filosòfica en els epigrames i les sàtires; pot considerar-se, a més, un folklorista incipient i un glosador. Li ha estat atribuïda la traducció de Noches lúgubres, de José Cadalso, si bé no s’ha pogut localitzar. Traslladà vers 1789 diverses composicions de Cadalso i deNicolas Boileau, alguns poemes del qual més tard, cap a 1822-1823, adaptà en vers català molt lliure. També elaborà altres versions i adaptacions diverses, d’originals francesos, castellans o llatins [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]