Lluís Solà i Sala (Vic, 1940). Poeta, dramaturg i assagista. El seu primer llibre de poesia, Laves, escumes (1975), en recollia cinc, escrits d’ençà el 1960. Ha aplegat l’obra posterior a De veu en veu. Obra poètica I (1960-1999) (2001), L’arbre constant. Obra poètica II (1994-2000) (2003) i Entre bellesa i dolor. Obra poètica inèdita (2010). Ha traduït, sobretot poesia, assaig i novel·la, de l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, l’italià, el portuguès i l’hebreu. Mostra preferència per obres de caràcter filosòfic o de pensament. La majoria de les seves traduccions són fruit d’exercicis personals i, per això, algunes són encara inèdites. En destaquen, per exemple: de l’alemany, Cartes a Milena, de Franz Kafka; del francès, El guant negre, d’August Strindberg, o La casa d’os, de Roland Dubillard; i del grec, Antígona, de Sòfocles. Arran de l’activitat com a professor d’art dramàtic i director teatral, ha rebut encàrrecs de traduccions per part de grups de teatre. Va col·laborar en la darrera època de la revista vigatana Inquietud (1964-1967) amb diversos treballs de traducció, creació i crítica literària. Més endavant els ha continuats a la revista de poesia Reduccions, que dirigeix des del 1977. [SPM]