Eudald Solà i Farrés (Ripoll, 1946 – Barcelona, 2001). Alexis E. Solà. Filòleg. Durant una llarga temporada exercí de secretari de Salvador Espriu^↑, i a començament dels anys vuitanta participà activament en la política cultural de la Generalitat de Catalunya. Fou responsable d’un gran nombre d’entrades de la Gran Enciclopèdia Catalana referides a la Grècia clàssica, bizantina i moderna, fundador de l’Institut d’Estudis Neohel·lènics i autor d’un estudi sobre Antoni Rubió i Lluch^↑, bizantinista i grecista(1988), entre d’altres. Dedicà la major part de la vida professional a l’ensenyament del grec modern i a l’estudi i la difusió de la cultura neohel·lènica, ja des de la seva tesi de llicenciatura, Una versió catalana de trenta poemes de Konstandinos P. Kavafis, publicada el 1973 en el volum miscel·lani In Memoriam Carles Riba^↑ i ampliada més tard (1975) en una edició que recollia la majoria de poemes de Kavafis que no havia traduït Riba. Posteriorment tingué cura de la reedició de les traduccions ribianes del poeta alexandrí, per a les quals escriví un extens estudi introductori (1977). El 2008 aparegueren trenta-quatre nous esbossos de versions de Kavafis, empreses poc abans de morir. A més, traduí alguns poemes esparsos, com el primer cant de “Grecitat” de Iannis Ritsos (Serra d’Or, 178, 1974), i les novel·les Simposi de Nikos Kazantzakis i El somrís del mariner inconegutdel sicilià Vicenzo Consolo, amb qui havia mantingut una relació d’amistat i admiració. Al castellà dugué a terme la traducció d’un volum de comèdies de Plaute (1968). [Ramon Farrés]