Núria Sagnier i Costa (Barcelona, 1902-1988). Anna d´Ax. Escriptora. De molt jove s’interessà per la literatura, la poesia i la música. Visqué un període especialment creatiu que s’estén aproximadament de 1945 a 1966. El 1953 publicà el llibre de poemes Insomni entre fulles i, el 1955, Llegendes xineses, tots dos d’inspiració oriental. Al mateix temps mantingué una intensa activitat wagneriana, amb audicions setmanals organitzades a casa seva amb un grup d’amics entusiastes. El 1951 publicà Wagner vist per mi, en què analitzava la personalitat del compositor, les característiques de la seva obra i onze dels seus drames musicals. Durant els anys següents escriví dues comèdies i dos drames d’inspiració bíblica que no han estat publicats. Traduí nou òperes de Wagner, de 1955 a 1961, tasca a la qual fou induïda pel seu cercle wagnerià. Tot i el seu interès per l’obra del compositor, no es plantejà estudiar alemany fins al voltant dels cinquanta anys. Fins aleshores, sabia de memòria les versions de l’Associació Wagneriana i apuntava al marge les solucions que considerava més elegants. Les seves traduccions foren concebudes per a ser interpretades, fet que no es produí mai. Durant el Festival Wagner del 1955 a Barcelona, Tristany i Isolda i La Walkyria pogueren ser seguides en català gràcies als llibrets amb les seves versions. A la dificultat pròpia de traduir poesia, s’hi afegeix, en aquest cas, la brevetat de las frases del text de Wagner i la necessitat d’adaptació a la música; la construcció alemanya i el lèxic resultaren problemes menors. Exclogué les taules de temes i figures musicals, habituals en les versions de la Wagneriana, perquè no formaven part de l’original. Aquesta decisió fou celebrada per gairebé tots els crítics, com també el fet que evités el sistema dels entusiastes traductors de començament de segle, segons el qual s’inventava un lèxic arbitrari que fonèticament recordava les paraules en alemany i que permetia reproduir les al·literacions wagnerianes. Estanislau Pellicer hi col·laborà en la correcció definitiva. La crítica reconegué l’alta qualitat de les versions, assenyalant que havia superat limitacions de traduccions anteriors sense incórrer en d’altres de noves. També traslladà de l’alemany poemes de Matilde Wesendonk, la Passió segons sant Mateu de Bach, Cant a l’amor i de mort de Rilke i les Gurre-lieder de J. P. Jacobsen-Schömberg, versions que romanen inèdites. [M. Dolors Freixa Serra / Xus Ugarte]