Joan Ruiz i Calonja (Barcelona, 1923 – Santa Eulàlia de Ronçana, 2010). Historiador de la literatura, professor i editor. Deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, se centrà en l’estudi de l’humanisme català. Col·laborà sobretot a Estudis Romànics ial butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (cal destacar-ne l\'estudi “Alfonso el Magnánimo y la traducción de la Ilíada por Lorenzo Valla”, del 1950). Entre d’altres llibres, és autor de la primera Història de la literatura catalana(1954) apareguda després de la guerra civil i de les antologies Panorama del pensament català contemporani (1963) i Retaule de la vida medieval. Textos catalans coetanis (1990). Cap de redacció de l’editorial Teide, desenvolupà diverses tasques relacionades amb els llibres per a l’ensenyament, a més de confeccionar un Diccionario de sinónimos, ideas afines y contrarios(1966) amb Santiago Pey. Durant el primer lustre de la dècada dels seixanta traduí un bon nombre d’obres d’espiritualitat cristiana d\'escriptors catòlics de llengua francesa per a les col·leccions “Espiritualitat” i “La Vida i l’Amor” de l’editorial Estela, entre els quals sobresurten tres títols de Michel Quoist, inclòs Reeixir, de tanta repercussió en aquells moments. Aquells anys també traduí força al castellà, sobretot per a les editorials Teide i Casal i Vall d’Andorra: El arte sagrado de nuestra época (1960) de Madeleine Ochsé, Arte del mundo antiguo (1964) de Mia Cinotti o, sobretot, llibres de teòlegs renovadors, en alguns casos els mateixos que girà al català. [Annacris Mora i Figuera]