Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 1818–1899). Poeta, historiador i dramaturg. Començà estudis de teologia, que deixà inacabats. El 1838 rebé el grau de batxiller en dret. El 1845 es llicencià a la facultat de lletres i es doctorà. Fou nomenat catedràtic de literatura a Valladolid el 1847. A petició pròpia, el 1858, fou traslladat a la càtedra d’història universal vacant a la Universitat de Barcelona. El febrer de 1839 publicà al Diario de Barcelona el poema titulat “Lo Gaiter del Llobregat”, i fins al novembre del 1840 en sortiren dinou amb el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat. El 1841 aparegué el llibre que pren el mateix títol i el nom de l’autor, amb un pròleg en què reivindicava la llengua catalana per a la cultura i que es convertí en el manifest del moviment romàntic de la Renaixença. El 1858 sortí a llum una segona edició augmentada i amb un nou pròleg de Lo Gaiter del Llobregat. En preparà una tercera (1888-1889), políglota, en tres volums, amb la producció ordenada cronològicament –I (1839-1841), II (1841-1858), III (1858-1889)–, completada amb un quart volum pòstum (1902). Crític i historiador literari,publicà, entre d’altres títols, Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas(1877), Ausias March y su época (1882),Noticia de la vida y escritos de D. Manuel Milá y Fontanals (1887) o Bastero, provenzalista catalán(1894). Escriví tambéalgunes obres dramàtiques de caràcter històric.Com a traductor, s’interessà sobretot per Victor Hugo, que havia traslladat de jove en vers i al qual fou fidel tota la vida. Algunes versions havien aparegut a la premsa (al Calendari Català i Lo Gai Saber) i foren introduïdes en l’última edició de Lo Gaiter. En aquests volums, s’hi troben també trasllats de poemes de Lamartine,Menéndez Pelayo, Müller o un capítol del Càntic dels Càntics.També traduí al castellà obres que palesenl’orientació religiosa que sempre professà, com ara La Jerusalen libertada de Tasso (1842), Historia religiosa, política y literaria de la Compañía de Jesús de Cretineau-Joly (1845), La encíclica del 8 de diciembre de 1864, y los principios de 1789, o La Iglessia, el estado y la libertad d’E. Keller (1868), La agonía de Jesús. Tratado del sufrimiento moral de R. P. Blot (1878) o De la imitación de Cristo de l’abat Herbet (1880). El 1861 aconseguí autorització per a traduir al castellà les novel·les que eren publicades en francès sota la direcció de l’arquebisbe de Tours, imitant tipogràficament les edicions originals [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]