Xavier Rodríguez i Baixeras (Tarragona, 1945). Poeta i crític literari. De pare gallec i mare catalana, i nebot de l’escriptor Josep A. Baixeras^↑, va iniciar la seva obra poètica en castellà (La ciudad sumergida, 1971) i va passar després a escriure en gallec a partir de Fentos no mar(1981). Qualificada de culturalista, la seva poesia recrea un espai mític i absolut en el qual la imatge del mar recull l’experiència de la infantesa, plena de referents catalans fins i tot de tipus lingüístic. La seva obra ha estat traduïda al català, al castellà i a l’italià.Ha traduït autors italians, gallecs i catalans al gallec, al català i al castellà. Al gallec ha traduït de l’italià (Manzoni i Pirandello) i autors catalans com Miquel Costa i Llobera^↑, Bartomeu Rosselló-Pòrcel^↑, Marià Villangómez^↑, Pere Calders^↑, Joan Perucho^↑, Blai Bonet^↑, Miquel Àngel Riera^↑, M. Àngels Anglada^↑ i Jesús Moncada^↑, a més de l’antologia Trece poetas cataláns(1995). Al català ha traslladat autors gallecs: la novel·la Bretanya, Esmeraldina,de Xosé Luis Méndez Ferrín, i els contes La llum dels extraviats, de Xosé Maria Álvarez Cáccamo. El 1990 va publicar, amb Àlex Susanna, Sis poetes gallecs, amb poemes de Xosé María Álvarez Cáccamo, Miguel Anxo Fernán-Vello, Ramiro Fonte, Manuel Forcadela, Xavier Rodríguez Baixeras –en una autotraducció– i Manuel Vilanova. S’ha autotraduït també al castellà en l’antologia Las aguas abandonadas(1999). Va obtenir el premi de traducció Ramón Cabanillas el 1992. [Víctor Martínez-Gil]