Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 1914). Erudit i escriptor. Gran especialista en literatura medieval, especialment de les lletres catalanes, castellanes, occitanes i franceses. La seva producció de llibres originals i d’edicions crítiques és molt extensa: L´humanisme català (1934), l’edició de les traduccions d’Antoni Canals^↑ (1935), Comentaris crítics sobre clàssics catalans (1935) o Traducciones castellanas de Ausias March en la edad de oro (1946) no són sinó alguns dels primers; a més, és autor de la part antiga de la Història de la literatura catalana (1964) i coautor, amb José M. Valverde, d’una Historia de la literatura universal (1957). L’any 1934 publicà la primera traducció, Viatge a la lluna,de Cyrano de Bergerac, en què l’autor, amb la seva sàtira intel·ligent i subtil, ridiculitzava els filòsofs i les institucions de l’època; com a teló de fons, el tarannà llibertí i les agosarades idees de l’escriptor soldat. Sembla que Riquer tenia en projecte dues traduccions més, segons que consta en la llista de llibres “En preparació” del mateix exemplar dels“Quaderns Literaris” del 1934: La vida nova de Dante Alighieri i La pobra gentde Fedor Dostoiewski, aquesta darrera en col·laboració amb Nicolau Ivànovitx de Hartong. Profund coneixedor de la narrativa de Chrétien de Troyes, traslladà el 1989 El conte del Graal(ja l’havia traduït al castellà el 1961), que recull una de les tradicions més cèlebres de la literatura medieval europea, la llegenda dels cavallers de la Taula Rodona i la questa del sant Graal. Aquesta novel·la, inèdita fins aleshores en català, duu a Riquer a reflexionar sobre el transvasament de textos medievals. En la “Nota sobre la traducció” alerta contra la temptació de voler esmenar l’estil narratiu de l’època, com ara la repetició d’un mateix mot, els canvis sobtats de temps verbal o la sovintejada alternança de “tu” i “vós”, perquè malmetrien l’estil de Chrétien. El 1996 donà a conèixer la versió catalana de la poesia del trobador Guillem de Berguedà, que ja havia reescrit en castellà el 1971. Quant a les obres girades al castellà, cal destacar-ne algunes peces clau de la literatura medieval, com ara Obras d’Ausiàs March (1941), Libro de amigo y amado (1950) de Ramon Llull, Obras de Bernat Metge (1959), Los trovadores(1975) o El cantar de Roldán(1983). [Berta Vilaginés / Xus Ugarte]