Carles Riba i Bracons
(Barcelona,
1893-1959). Albert Cabestany, Jordi
March, Carlos Ibarra. Poeta, crític literari i narrador. Cursà estudis de
lletres i de dret a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de grec
entre 1927 i 1939. Exercí també de professor a l’Escola de Bibliotecàries de la
Mancomunitat entre 1916 i 1939 i, des del 1925, ocupà la càtedra de grec a la
Fundació Bernat Metge. Els anys 1922 i 1923 completà a Munic la seva formació a
les aules de Karl Vossler, com també passà dos mesos a París, el 1925, per
perfeccionar els estudis de grec amb especialistes reputats; el 1927 viatjà a
Grècia per visitar els indrets de les obres dels clàssics. Coneixedor de moltes
llengües des de ben jove (grec --antic i modern--, sànscrit, hebreu, llatí,
alemany, anglès, francès, italià, galaicoportuguès, esperanto --en què
compongué poemes--, a més de castellà i català), publicà a l’edat de divuit
anys la seva primera traducció (finançada pel seu pare): Les bucòliques de Virgili. Traduí, entre 1915 i 1918, les Històries extraordinàriesi Els assassinats del carrer Morgue
d’Edgar A. Poe, uns relats que li plaïen especialment i que després han estat
objecte de nombroses reedicions. L’any 1918 edità unes versions del Càntic dels Càntics i del Llibre de Rut, que posteriorment foren
incorporades a la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana (1930 i 1948). En el
tombant de la dècada dels vint col·laborà assíduament amb Editorial Catalana,
en les col·leccions “Enciclopèdia Catalana” (per a la qual traslladà quatre
assaigs) i “Biblioteca Literària”, comandada per Josep Carner↑, amb
qui degué acordar les traduccions de l’Odissea,
els contes dels germans Grimm, dues biografies de Plutarc, dues tragèdies de
Sòfocles, El romanç de Tristany i Isolda,
L’inspector de Gògol, Pau i Virgínia de Saint Pierre, les
narracions de Sienkiewicz i Els deu mil
de Xenfont, totes publicades entre 1919 i 1922 (algunes, del rus i del polonès,
executades per mitjà de llengües interposades). Durant la seva estada a
Alemanya, el 1922, féu la descoberta d’un gran poeta que l’acompanyà molt de
temps: Hölderlin, de qui traduí, entre 1923 i 1936, diversos poemes, recollits
l’any 1944 a Versions de Hölderlin,
en una edició restringida que aparegué amb peu d’impremta fals per eludir la
censura. Publicà nombroses traduccions a la premsa, tant de poesia com de
prosa: contes d’autors com Leonid Andreiev, Tristan Bernard, Robert Browning, Georges
Courteliene, Charles Dickens, Nikolai Gogol, Franz Kafka, Gottfried. Keller, Lafcadio
Hearn, Guy de Maupassant, Frédéric Mistral, Henryk Sienkiewicz o August
Strindberg. Especialitzat en filologia clàssica, esdevingué un gran
hel·lenista. La seva primera versió poètica de l’Odissea, del 1919, fou saludada com “una fita en el moviment literari
renaixent de Catalunya”. Quan s’incorporà a la Fundació Bernat Metge, com a
professor, traductor i revisor, acostà de primer dos autors que ja havia
incorporat a la llengua catalana, Xenofont i Plutarc, dos prosistes no ben bé
de primera línia l’obra dels quals, tanmateix, considerava que podia reportar
beneficis de caire humanístic a la Catalunya contemporània. De Xenofont, el
1923 i el 1924 en traduí els Records de
Sòcrates i les Obres socràtiques
menors; de Plutarc, els quinze volums de les Vides paral·leles en vint anys, entre 1926 i 1946. Del 1932 al 1934
publicà en tres volums la versió en prosa (com prescrivien les normes de la
Fundació) de totes les tragèdies d’Èsquil. Aleshores també enllestí les de
Sòfocles, que no pogueren sortir a llum fins després de la guerra civil. El 1939
hagué d’exiliar-se. Gràcies a l’ajut de Josep Janés↑, traduí
diverses obres al castellà, amb pseudònims i no totes publicades: Miguel Ángelde Marcel Brion, Claudia de Geneviève Fauconnier, Dante de Louis Gillet Hiperión o el ermitaño de Grecia de
Hölderlin o Enrique de Ofterdingen de
Novalis. L’abril del 1943 tornà a Barcelona, on, durant força temps, dugué una
vida de semienclaustrament, que aprofità per a dur a terme algunes de les seves
traduccions més reexides, i es reincorporà a la Fundació Bernat Metge, de la
qual esdevingué director el 1958, un any abans de morir. El 1948 donava a
conèixer, en edició de bibliòfil, la segona traducció de l’Odissea, elogiada unànimement i considerada un dels més grans
monuments del català literari del segle xx.
El 1951 aparegué alhora el primer volum de la traducció en vers de les
tragèdies de Sòfocles, igualment en edició de bibliòfil (i, en aquest cas,
sense continuïtat), i el primer en prosa per a la Fundació Bernat Metge (el
darrer sortí el 1964). Fins al 1977 no es publicaren totes les versions en vers
de Sòfocles i les que havia preparat d’Eurípides, de manera que traduí al
català tot el que es conserva de la tragèdia grega. Els darrers anys traslladà
una tria de poemes de l’autor grec modern Kavafis, publicada també després de
la seva mort. Així mateix, havien romàs inèdites les traduccions de Rilke de La cançó d’amor i de mort del corneta
Christopoh Rilke (1965) i diversos Esbossos
(1984). Si bé Riba escriví sovint sobre la traducció, no es distingí com a
teòric sistemàtic de la disciplina. Cal espigolar el seu pensament en els
treballs de crític literari i en els pròlegs a les seves versions, en els quals
justificà sovint —i brillantment— les tries i els mètodes emprats. Així, durant
la joventut, comentà nombroses traduccions d’altri i encapçalà algunes de les
seves amb prefacis, com en el cas de les Històries
extraordinàries d’Edgar A. Poe, l’Odissea
o les tragèdies d’Èsquil; més endavant, ja en la maduresa, exposà el seu
pensament sobre aquesta activitat en els pròlegs a les monumentals versions de
l’Odissea i de les tragèdies de Sòfocles (recollí la majoria d’aquests textos en els
llibres de crítica literària i, després, ho han estat en les edicions de les
obres completes). D’una manera sintètica, oscil·la des de les
jovenívoles afirmacions que “la llengua que va a una traducció va a una guerra
de conquista” (1915) i que “fer una lectura pregona val tant com fer una
traducció” (1915), fins a les reflexions de maduresa, en què evidenciava les
necessitats diferents a què responen les traduccions en prosa o en vers, la primera
de les quals “explica un contingut”, mentre que amb l’altra “el traductor
aspira a presentar aquest mateix contingut sota una forma que substitueixi la
de l’original; que valgui per ella, anàloga en la seva economia, en el seu to, en
el seu moviment i en la relació dels seus elements” (1951); la qual cosa el
duia a aspirar a assolir una posició intermèdia entre el professor i el poeta,
que li permetia, al capdavall, “amb els mots, sempre gastats, ‘de la tribu’,
crear un estil”, un estil “que fes de la meva versió de l’Odissea un món clos i a part” (1948).
[Jaume Medina]
,
Les bucòliques de Virgili.
Barcelona: F. Altés Alabart, 1911.
NEPOTIS, Cornelii
Liber de excellentibus ducibus exterarum gentium. Vol. 1: Praefatio et Miltiadis
Themistoclisque vitae. Barcelona: Institut de la Llengua Catalana, [1913?],
p. 54-108.
,
Històries extraordinàries d’Edgard A. Poe. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions, 1915 i 1916.
BRUCE, William S.
Exploració polar.
Barcelona: Editorial Catalana, 1918.
,
Càntic dels Càntics. Llibre de
Rut. Barcelona: La Revista, 1918.
HINKS, Arthur R.
Astronomia. Barcelona: Editorial
Catalana, 1918. [Amb A. Desvalls]
POE, Edgar A.
Els assassinats del carrer Morgue. Barcelona: Editorial Catalana, [1918].
HOMER,
Odissea. Barcelona: Editorial
Catalana, [1919].
GRIMM, Ll. Jacob i G. Carles
Contes d’infants i de la llar. Barcelona:
Editorial Catalana, [1919 i 1921].
SICHEL, Edith
El Renaixement.
Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
,
De la “Vita” de Benvenuto Cellini. Barcelona: Minerva, 1920.
HOGARTH, D.
L’antic Orient.
Barcelona: Editorial Catalana, 1920.
PLUTARC,
Vides d’Alexandre i de Cèsar. Barcelona:
Editorial Catalana, [1920].
SÒFOCLES,
Antígona. Electra. Barcelona:
Editorial Catalana, [1920].
BÉDIER, Josep
El romanç de Tristany i Isolda. Barcelona:
Editorial Catalana, [1921].
GÒGOL, Nicolai
L’inspector. Barcelona: Editorial
Catalana, [1921].
SAINT PIERRE, Bernardin de
Pau i Virgínia. Barcelona:
Editorial Catalana, [1921].
ARISTÒTIL,
Crítica del comunisme (Extreta de la “Política”). Barcelona: A. López Llausàs, [1922].
SIENKIEWICZ, Enric
Bàrtek, el vencedor i altres contes. Barcelona: Editorial Catalana, [1922].
XENOFONT,
Els deu mil. Barcelona: Editorial
Catalana, 1922.
XENOFONT,
Records de Sòcrates.
Barcelona: 1923. (FBM, 3)
AUSONI, D. M.
Obres. Vol. 1. Barcelona: 1924. (FBM, 8) [Amb Anton
Navarro]
HOFFMANN, E. T. A.
El dux i la dogaressa (Marino Falieri). Valls: [1924?]. (NE, 13)
VIGNY, A. de
Laura o el segell roig.
Barcelona: [1924]. (NE, 1)
XENOFONT,
Obres socràtiques menors. Economia. Convit. Defensa de Sòcrates. Barcelona: 1924. (FBM, 10)
KELLER, Gottfried
La gent de Seldwyla.
Barcelona: Llibreria Catalònia, 1925.
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 1,
part 1a: Teseu i Ròmul. Barcelona:
1926. (FBM, 18)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 1,
part 2a: Soló-Publícola.
Temístocles-Camil. Barcelona: 1926. (FBM, 21)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 1,
part 3a: Arístides i Marc Cató. Cimó i
Lucul·le. Barcelona: 1927. (FBM, 27)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 1,
part 4a: Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i
Crasus. Barcelona: 1927. (FBM, 30)
AUSONI, D. M.
Obres. Vol. 2. Barcelona: 1928. (FBM, 33) [Amb Anton
Navarro]
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 1,
part 5a: Coriolà i Alcibíades. Demòstenes
i Ciceró. Barcelona: 1928. (FBM, 36)
EURÍPIDES,
Medea. A: Miscel·lània
Crexells. Barcelona: FBM, 1929, p. 141-189.
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 3,
part 1a: Demetri i Antoni. Barcelona:
1929. (FBM, 42)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 3,
part 2a: Pirros i Mari. Aratos.
Barcelona: 1930. (FBM, 52)
HAGGARD, H. Rider
Ella. Vol. 2. Barcelona: Llibreria Catalònia, [1931].
,
De la “Vida” de Benvenuto Cellini. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932. [Amb Joan Estelrich]
ÈSQUIL,
Tragèdies. Vol. 1: Les suplicants, Els perses. Barcelona:
1932. (FBM, 64)
KELLER, Gottfried
Els tres honrats pintaires.
Barcelona: Barcino, 1932.
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 3,
part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes.
Tiberi i Gaius Grac. Barcelona: 1932. (FBM, 59)
COCTEAU, Jean
Text de l’oratori Edip Rei. Barcelona:
Gran Teatre del Liceu, [1933].
ÈSQUIL,
Tragèdies. Vol. 2: Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.
Barcelona: 1933. (FBM, 67)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 3,
part 4a: Licurg i Numa. Lisandre i Sulla.
Barcelona: 1933. (FBM, 66)
ÈSQUIL,
Tragèdies. Vol. 3: L’Orestea. Barcelona: 1934. (FBM, 72)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 2,
part 1a: Foció i Cató el jove. Dió i Brutus. Barcelona: 1934. (FBM, 74)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 3,
part 5a: Agesilau i Pompeu.
Barcelona: 1934. (FBM, 69)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 2,
part 2a: Emili Paulus i Timoleont.
Èumenes i Sertori. Barcelona: 1935. (FBM, 81)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 2,
part 3a: Filopemen i Titus Flamini.
Pelòpidas i Marcel. Barcelona: 1937. (FBM, 83)
PLUTARC,
Vides paral·leles. Vol. 2,
part 4a: Alexandre i Cèsar.
Barcelona: 1942. (FBM, 85)
,
Versions de Hölderlin. Buenos
Aires [Barcelona]: [s.n.], 1943 [1944].
PLUTARC,
Vides paral·leles. Apèndix:Galba i Oto.
Barcelona: 1946. (FBM, 88)
HOMER,
L’Odissea. Barcelona: [s.n.], 1948.
SÒFOCLES,
Tragèdies. Vol. 1: Edip Rei. Edip a Colonos. Antígona.
Barcelona: Alcides, 1951.
SÒFOCLES,
Tragèdies. Vol. 1: Les dones de Traquis. Antígona.
Barcelona: 1951. (FBM, 100)
BRUNHOFF, Jean de
Babar i la vella senyora.
Barcelona: Aymà, [1957].
BRUNHOFF, Jean de
La infància de Babar.
Barcelona: Aymà, [1957].
SÒFOCLES,
Tragèdies. Vol. 2: Àiax. Edip Rei. Barcelona: 1959. (FBM,
130)
SÒFOCLES,
Tragèdies. Vol. 3: Electra. Filoctetes. Barcelona: 1961.
(FBM, 140)
RIBA, Carles
Poemes de Kavafis.
Barcelona: Teide, 1962.
BRUNHOFF, Jean de
Babar en globus.
Barcelona: Aymà, [1964].
BRUNHOFF, Jean de
El coronament de Babar.
Barcelona: Aymà, [1964].
SÒFOCLES,
Tragèdies. Vol. 4: Edip a Colonos. Barcelona: 1964. (FBM,
153)
RILKE, R. M.
La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke. Barcelona: Graphic Andros, 1965.
RIBA, Carles
Versions de Hölderlin. Barcelona:
Edicions 62, 1971.
EURÍPIDES,
Tragèdies. Ed. de Carles Miralles. Barcelona:
Curial, 1977.
SÒFOCLES,
Tragèdies. Ed. de Carles Miralles. Barcelona:
Curial, 1977.
RIBA, Carles
Esbossos de versions de Rilke. Ed.
d’Enric Sullà. Barcelona: Edicions 62, 1984.
RIBA, Carles
Les Bucòliques de Virgili i altres poemes pastorals. Ed. de Ramon Torné. Barcelona: UB, 1993.
,
“Designi del traductor”. A: Històries extraordinàries d’Edgard A. Poe. Barcelona: Societat
Catalana d’Edicions, 1915, p. 5-7.
,
“El
Gènesi, traduït per Mn. Frederic Clascar”. La Veu de Catalunya(16-X-1915).
,
“Els Himnes homèricsd’en Maragall”. La Veu de Catalunya(7-II, 14-II, 21-II, 28-II i 8-III-1918).
,
“Elogi del
poeta traductor”. La Veu de Catalunya(31-VIII-1918).
,
“Designi del traductor”. A: Homer. Odissea. Barcelona: Editorial Catalana,
[1919], vol. I, p. 7-14.
,
“La
Fontaine traduït per J. Carner”. La Veu de Catalunya(26-VIII, 8-IX i 11-X-1921).
,
“Introducció”. A: Joan Boccaccio. Decameró. Versió catalana de 1429.
Barcelona: Barcino, 1926, p. 7-24.
,
“Introducció”. A: Èsquil. Tragèdies. Vol. 1: Les suplicants, Els perses. Barcelona:
FBM, 1932, p. XXII-XXIV.
,
“Nota preliminar a una segona traducció de l’Odissea”. A: Homer.L’Odissea.
Barcelona: [s.n.], 1948, p. 11-17.
,
“Nota preliminar a una traducció en vers de les
tragèdies de Sòfocles”. A: Sòfocles.Tragèdies. Vol. 1: Edip Rei. Edip a Colonos. Antígona. Barcelona: Alcides, 1951, p.
9-14.
ALSINA CLOTA, José
«Carles Riba ante el mundo helénico». A: Actas del II Congreso Español de Estudios
Clásicos. Madrid: Sociedad Española de Estudios Clásicos, 1964, p. 467-474.
BALASCH, Manuel
«Sobre els hexàmetres ribians i la meva versió de
la Ilíada». Serra d’Or 149 (febrer
1972), p. 35-36.
BALASCH, Manuel
Carles Riba, hel·lenista i humanista. Barcelona: Barcino, 1984.
BALASCH, Manuel
«Carles Riba, traductor de l’alemany». A: Carles Riba. La vessant alemanya del seu
pensament i de la seva obra. Barcelona: Edicions del Mall, 1987, p. 233-274.
BARJAU, Eustaquio
«Carles Riba, traductor de Hölderlin». A: Primer Simposio Internacional sobre el
Traductor y la Traducción. Madrid: APETI, 1982, p. 123-139.
BARJAU, Eustaquio
«Carles Riba, traductor de Rilke». A: Actes del Simposi Carles Riba.
Barcelona: PAM, 1986, p. 73-83.
BARJAU, Eustaquio
«La presència de Höderlin en l’obra de Carles
Riba». A: Actes del II Simposi Carles
Riba (Carles Riba: 100 anys). Barcelona: PAM, 1995, p. 73-84.
CABRÉ, Míriam
«Poe, Baudelaire, Riba».Quaderns.
Revista de Traducció 6 (2001),
p. 119-131.
CALDERER, Lluís
«Kavafis a Catalunya». Faig 21 (desembre 1983), p. 27-38.
CALONGE, Rosa Maria
«El concepte de la traducció en Carles Riba». Revista de Catalunya 102 (desembre 1995),
p. 131-143.
CASTELLANOS VILA, Joan
«Carles Ribay sus dos
traducciones de La Odisea». A: Actas del
III Congreso Español de Estudios Clásicos. Madrid: Sociedad Española de
Estudios Clásicos, 1968, vol. II, p. 18-24.
CORS I MEYA, Jordi
«La traducció de l’Odissea per Carles Riba». A: Actes
del Simposi Carles Riba. Barcelona: PAM, 1986, p. 61-71.
CORS I MEYA, Jordi
«Troballes expressives i opcions discutibles en la
versió ribiana de l’Odissea». Faventia 9/2 (1987), p. 5-39.
CORS I MEYA, Jordi
«Carles Riba i l’adaptació de l’hexàmetre al català
en la seva traducció de l’Odissea». Els Marges 41 (febrer 1990), p. 39-56.
CORS I MEYA, Jordi
«Carles Riba i Homer». A: Actes del II Simposi Carles Riba (Carles Riba 100 anys). Barcelona:
PAM, 1995, p. 23-35.
CORS I MEYA, Jordi
«L’hexàmetre homèric adaptat a la mètrica catalana
en la versió catalana de l’Odissea». Faventia 20/2 (1998), p. 209-217.
DOLÇ, Miquel
«Carles Riba dins el món clàssic». Germinabit
65 (agost-setembre 1959), p. 44-46.
FARRAN I MAYORAL, Josep
«L’art de traduir els grecs». A: Reflexions i sentiments. Barcelona: La
Revista, 1931, p. 77-95.
FERRATÉ, Joan
«La nova Odissea»
i «El risc que salva». A: Carles Riba,
avui. Barcelona: Alpha, 1955, p. 79-86 i 87-128.
FERRATER, Gabriel
«Prefaci». A: Carles Riba. Versions de Hölderlin. Barcelona: Edicions 62, 1971, p. 5-15.
FOLGUERA, Joaquim
«Històries
extraordinàries d’Edgar A. Poe, traducció de Carles Riba» i «El Càntic dels Càntics». A: Articles. Barcelona: La Revista, 1920,
p. 43-45 i 121-129.
FRIESE, Birgit
Carles Riba als Übersetzer aus dem Deutschen. Frankfurt am Main / Nova York: Peter Lang, 1985.
GAVAGNIN, Gabriella
Classicisme i Renaixement: una idea d’Itàlia durant el Noucentisme. Barcelona: PAM, 2005.
GESTÍ BAUTISTA, Joaquim
«Traduccions catalanes de literatura neogrega
(1881-2003)». Quaderns. Revista de Traducció
11 (2004), p. 159-174.
GUARDIOLA, Carles-Jordi
«Carles Riba, traductor (1922-1925). 13 cartes
inèdites a Joan Estelrich». Estudis de
Llengua i Literatura Catalanes 59 (2009), p. 137-160.
LORDA ALAIZ, F. M.
Carles Riba, doble traductor de la “Odisea”. Barcelona: UB, 1973. Tesi doctoral.
LORDA ALAIZ, F. M.
«Dues cales en la doble traducció de L’Odisseade Carles Riba». Estudis
Romànics XIII (1963-1968), p. 349-356.
MALÉ, Jordi
«Terra erma
de T. S. Eliot: una traducció de Rosa Leveroni amb correccions de Carles Riba».
Reduccions 71 (octubre 1999), p. 26-58.
MALÉ, Jordi
Carles Riba i la traducció. Lleida:
PUNCTUM & TRILCAT, 2006.
MALÉ, Jordi
“Fonaments de la teoria de la traducció de Carles
Riba”. A: Assumpta Camps i Lew Zybatow (eds.). La traducción literaria en la época contemporánea. Frankfurt: Peter
Lang, 2008, p. 249-266.
MARCO BORILLO, Josep
«Translating style and styles of translating: Henry
James and Edgar Allan Poe in Catalan».Language and Literature 13 (I) (2004),
p. 73-90.
MARCO BORILLO, Josep
«Carles Riba i el literalisme de traç fi: anàlisi
basada en la traducció d’“El gat negre”, d’Edgar Alan Poe». A: Miquel M.
Girbert i Marcel Ortín (eds.), Gèneres i
formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939). Lleida:
PUNCTUM & TRILCAT, 2005, p. 53-70.
MEDINA, Jaume
«Sòfocles i Eurípides traduïts per Carles Riba». Els Marges 13 (maig 1978), p. 102-110.
MEDINA, Jaume
«L’hexàmetre i el dístic elegíac en la poesia
catalana». Els Marges 14 (setembre
1978), p. 3-30.
MEDINA, Jaume
«La Bucòlica IV de Virgili, traduïda per Carles
Riba». Faventia 5/1 (1983), p. 85-87.
MEDINA, Jaume
«Carles Riba, humanista i traductor». A. Carles Riba en els seus millors escrits.
Barcelona: Miquel Arimany, 1984, p. 113-121.
MEDINA, Jaume
«Carles Riba, traductor de contes». Faig 23/24 (maig 1985), p. 185-190.
MEDINA, Jaume
Carles Riba i Friederich Hölderlin. Barcelona: PAM, 1987.
MEDINA, Jaume
Carles Riba (1893-1959. Barcelona:
PAM, 1989.
MEDINA, Jaume
«La traducció dels tràgics grecs». A: Carles Riba (1893-1959). Barcelona: PAM,
1989, p. 233-265.
MEDINA, Jaume
«Traducció». A: L’obra
de Carles Riba. Barcelona: Teide, 1990, p. 109-135.
MEDINA, Jaume
«Unes traduccions primerenques de Carles Riba». Serra d’Or 363 (març 1990), p. 49-50.
MEDINA, Jaume
El crepuscle de la poesia. Rainer Maria Rilke: un capítol de la història
literària catalana. Palma: Lleonard Muntaner,
2009.
MESTRE, Francesca
«“Més que una joia, un deure”. Carles Riba
traductor de Plutarc». A: Aula Carles Riba. Polis
i nació. Política i literatura (1900-1939). Barcelona: IEC, 2003, p.
115-130.
MIRALLES, Carles
«Traducciones
catalanas de literatura neogriega». Estudios
Clásicos 53 (1968), p. 135-141.
, «Pròleg». A: Eurípides. Tragèdies.
Barcelona: Curial, 1977, p. 5-33.
MIRALLES, Carles
«El fragment de Cal·lí traduït per Nicolau d’Olwer
(Sobre els orígens de l’adaptació del dístic elegíac al català)» i «Nota sobre
les traduccions de tràgics grecs. Sobre humanisme i filologia clàssica a
començament de segles». A: Eulàlia.
Estudis i notes de literatura catalana. Barcelona: Edicions de Mall, 1986,
p. 83-119 i 123-135.
MIRALLES, Carles
«Riba sobre els grecs». A: Actes del II Simposi Carles Riba (Carles Riba: 100 anys).
Barcelona: PAM, 1995, p. 7-22.
MIRALLES, Carles
«Riba humanista». Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica 9-10-11 (1995), p.
161-169.
MIRALLES, Carles
«Les traduccions de Riba a la “Biblioteca
Literària”». Estudis de Llengua i Literatura
Catalanes 38 (1999), p. 243-250.
MOLAS, Joaquim; MEDINA, Jaume
1986. «Carles Riba i els clàssics: les primeres
traduccions (1911-1917)». A: Actes del
Simposi Carles Riba. Barcelona: PAM, 1986, p. 139-148.
OLIVAR, Marçal
«Carles Riba a la Fundació Bernat Metge: esbós
d’uns quants records». A: In memoriam
Carles Riba (1959-1969). Barcelona: Ariel, 1973, p. 295-299.
PARCERISAS, Francesc
Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològics de les traduccions de
la Bíblia i de l’Odissea al català. Vic:
Eumo, 2009.
PÒRTULAS, Jaume
«A propòsit de les versions dels tràgics grecs de
Carles Riba». A: Estudis Universitaris
Catalans, vol. XXIII: Miscel·lània Aramon i Serra I. Barcelona: Curial,
1979, p. 445-464.
PÒRTULAS, Jaume
«Carles Riba, tants anys després: les versions en
vers de Sòfocles i d’Eurípedes». Reduccions
9 (desembre 1979), p. 47-55.
PÒRTULAS, Jaume
«Història, nostàlgia i mite». Els Marges 20 (setembre 1980), p. 23-33.
PÒRTULAS, Jaume
«En els navilis de Pantagruel». Els Marges 32 (desembre 1984), p. 25-44.
PÒRTULAS, Jaume
«Miralls tèrbols». Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clásica 2 (1986) p. 167-188.
PÒRTULAS, Jaume
«Elogi del torsimany». Anuari de Filologia (Universitat de Barcelona) XVII, D, 5 (1994),
p. 77-82.
PÒRTULAS, Jaume
«Èdip i el tràgic en la visió de Carles Riba». Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica
9-10-11 (1995), p. 195-202.
PÒRTULAS, Jaume
«Riba sobre la poesia tràgica dels grecs». Els Marges 54 (desembre 1995), p. 21-35.
PÒRTULAS, Jaume
«“Enfortir el nostre nacionalisme literari”. Els
primers anys de la Fundació Bernat Metge». A: Aula Carles Riba. Polis i nació. Política i literatura
(1900-1939). Barcelona: IEC, 2003, p. 51-65.
SÁNCHEZ RODRIGO, Lourdes; NOGUERAS VALDIVIESO, Enrique J
«Els poetes com a traductors: Kavafis en català,
Kavafis en castellà». Zeitschrift für
Katalanistik. Revista d’Estudis Catalans 7 (1994), p. 117-129.
SERRALLONGA, Segimon
«Sèneca, Hèrcules
a l’Eta. Traducció de Carles Riba». Reduccions
8 (setembre 1979), p. 29-53.
SOLÀ, Alexis E.
«Pròleg». A: Konstandinos P. Kavafis. Poemes. Barcelona: Curial, 1977, p. 5-46.
SULLÀ, Enric
«Pròleg». A: Carles Riba. Esbossos de versions de Rilke. Barcelona: Edicions 62, 1984, p.
5-15.
TEIXIDOR, Joan
«La traducció de l’Odissea, per Carles Riba». A: Entre
les lletres i les arts. Barcelona: Joaquim Horta, 1957, p. 61-65.
TORNÉ I TEIXIDÓ, Ramon
«Notes a la traducció d’una elegia grega per Carles
Riba. Consideracions a alguns passatges dactílics dins les tragèdies
d’Eurípedes i de Sòfocles». Annals de
l’Institut d’Estudis Gironins 31 (1990-1991), p. 223-231.
TORNÉ I TEIXIDÓ, Ramon
«Introducció». A: Carles Riba. Les Bucòliques de Virgili i altres poemes pastorals. Barcelona: UB,
1993, p. 9-18.
TORNÉ I TEIXIDÓ, Ramon
«Una traducció d’un poema de Catul per Carles
Riba». Faventia 15/1 (1993), p.
97-98.
TORNÉ I TEIXIDÓ, Ramon
«Una tradució primerenca de Safo per Carles Riba».
A: Mercè Puig (ed.). Tradició clàssica.
Actes de l’XIè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC. Andorra: Govern
d’Andorra, 1996, p. 671-676.
TORNÉ I TEIXIDÓ, Ramon
«Una traducció primerenca de Safo per Carles Riba
(II)». Faventia 19/1 (1997), p.
109-119.
TORNÉ I TEIXIDÓ, Ramon
«Traducciones catalanas de los poemas homéricos». Tempus 23 (1999), p. 5-15.
TORNÉ I TEIXIDÓ, Ramon
«Les Anacreòntiques
traduïdes per Carles Riba (1913)». Faventia
24/1 (2002), p. 161-178
TORNÉ I TEIXIDÓ, Ramon
«Significació dels Himnes homèrics de Joan
Maragall a Carles Riba». A: Aula Carles Riba. Polis i nació. Política i
literatura (1900-1939). Barcelona: IEC, 2003, p. 131-141.
TORNÉ I TEIXIDÓ, Ramon; CLUA I SERENA, Josep Antoni
«Iuvenilia i humanisme clàssic: sobre les primeres
traduccions de Carles Riba». Auriga 8 (juny-setembre 1993), p. 5-9.
TRIADÚ, Joan
«Eurípedes-Riba:
teatre immortal en català»,«Pròleg a Poemes de Kavafis» i «Riba,
traductor de Kipling». A: Per comprendre Carles Riba. Manresa: Faig /
Parcir, 1993, p. 187-190, 197-200 i 195-196.
VALENTÍ, Eduard
«Carles Riba, humanista», «Carles Riba i la seva
traducció de l’Odissea» i «L’adaptació catalana de l’hexàmetre en Maragall
i en les traduccions de l’Odissea de
Carles Riba». A: Els clàssics i la literatura catalana moderna. Barcelona:
Curial, 1973, p. 70-120.