Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Ràfols i Fontanals, Josep Francesc
Ràfols i Fontanals, Josep Francesc (Vilanova i la Geltrú, 1889 – Barcelona, 1965). Periodista, arquitecte, pintor i historiador de l’art. Col·laborador habitual de La Veu de Catalunya i El Matí, publicà diversos estudis d’arquitectura (consagrats al Renaixement i a Antoni Gaudí), de pintura, (Ramon Casas) i del modernisme en general. Dirigí el Diccionario biográfico de artistas de Cataluña(1951-1954). Com a crític literari vinculat als sectors culturals catòlics, introduí a Catalunya l’obra de Léon Bloy (a més de traslladar-ne fragments d’obres en algunes revistes) i de Giovanni Papini. Traduí dues obres del poeta bucòlic occità d’expressió francesa Francis Jammes (de qui Maria Antònia Salvà ja havia acostat Les Geòrgiques cristianes, el 1918): El llibre de sant Josep, que inaugurava la “Biblioteca de La Paraula Cristiana” i que va tenir una bona acollida, i la novel·la El senyor rector d’Ozeron. Al castellà traduí la segona edició d’Arte romano(1930) de l’arquitecte Adolfo Venturi. [Àlvar Maduell]
JAMMES, Francis. El llibre de sant Josep. Barcelona: Tipografia Occitania, 1926.
JAMMES, Francis. El senyor rector d’Ozeron. Barcelona: Balmes, 1931.
LLUCH, Carles. La novel·la catòlica a Catalunya. Barcelona; Cruïlla, 2000.
Amb el suport de: