Celestí Barallat i Falguera (Barcelona, 1837-1905). Advocat, historiador i crític literari. Col·laborà a La Renaixença, al Diario de Barcelona, a Lo Gai Saber i al Calendari Català amb escrits, poemes i narracions. Publicà diversos treballs d\'investigació històrica i de crítica en castellà. Traduí tant al castellà com al català. Al castellà, Mireya de Mistral en prosa (vers el 1863), Lohengrin de Wagner en prosa (1882), la novel·la Últimos días de Pompeya d’E. Bulwer Lytton rere el pseudònim de Dione (1883), la Comedia infantil de Luis Ratisbone (1887, en col·laboració de Francesc Miquel i Badia) i versions d’Horaci. En català, sembla que traduí en vers sàfic Horaci (Oda secular) i que deixà inèdita la versió del poema Calendau de Mistral en vers. Altres traduccions aparegueren a la revista Lo Gai Saber (poemes anònims o cançons populars, Ossian o Bonnemere), algunes recollides en el volum pòstum Vers i prosade la col·lecció“Lectura Popular”de la Il·lustració Catalana, llibre que n’aplegava alguna altra d’esparsa (una balada alemanya o una cançó d’André Theuriet). Al Calendari Català i a La Il·lustració Catalana donà a conèixer alguna traducció més de Mistral, com ara el poema “Als trobadors catalans”. L’any 1890 llegí a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona la memòria Shakespeare y Moratín ante la fosa, y traducción de un cuadro de Shakespeare (publicada el 1896), en què, a més d’una crítica severa del Hamlet de Leandro Fernández de Moratín, afegí una versió al català de l’escena primera de l’acte cinquè de Hamlet, “L’enterrament d’Ofelia”, que traductors i estudiosos de Shakesperare han desestimat pel seu estil i llenguatge poc afortunats. [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]