Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, 1877 – Bargemon, Provença, 1963). Dramaturg, narrador, assagista i periodista. Passà la infantesa a Cuba i, en tornar, estudià dret a Barcelona. És autor de diverses peces teatrals (alguns drames, sota la influència ibseniana, escrits amb Emili Tintorer^↑i Lluís Via^↑), de la novel·la precursora de la ciència-ficció Homes artificials (1912), d’un assaig sobre Francesc Pi i Maragall (1902) i d’un parell d’obres que recullen les seves impressions com a combatent en la Primera Guerra Mundial. Militant actiu del catalanisme d’esquerra, col·laborà en nombroses publicacions periòdiques, sobretot a Joventut (en fou redactor de 1900 a 1906) i a La Veu de Catalunya (amb el pseudònim Tanem), plataformes des de les quals difongué, a partir de l’any 1905, el moviment esperantista i es convertí en el principal impulsor d’aquesta llengua a Catalunya. A part dels articles (més de setanta a la revista Joventut, en una secció fixa), vocabularis i materials de cursos que impartia, publicà una Gramàtica catalana de la llengua internacional esperanto (1906) i el primer Vocabulari català-esperanto(1909). Traduí de l’esperanto Fonaments gramaticals de Lejzer Ludwig Zamenhof, inventor de la llengua universal. També escriví contes en esperanto i hi traduí diverses obres catalanes (com Misteri de dolor, d’Adrià Gual^↑, o una Kataluna antologio). D’altra banda, acostà dues obres teatrals: Més enllà de les forces, del noruec Björnson (segurament, per llengua interposada), i Caterina, del belga Paul Spaak. [Montserrat Sanfeliu]