Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Balanzó i Pons, Llorenç
Balanzó i Pons, Llorenç (Barcelona, 1860-1927). Empresari i escriptor. Autor de peces teatrals de marcada intenció apologètica, articles religiosos i llibres de meditació. Versionà, a la mort de Narcís Verdaguer i Callís (de qui aparegué pòstumament la traducció en vers no rimat de l’Inferni el Purgatori), les tres parts de la Divina Comèdia, publicades entre 1923 i 1924. El text del Dant és doblement traduït, en rima a la pàgina esquerra i en prosa a la pàgina dreta. El “Preludi del traductor”, escrit en vers, és una al·legoria religiosa de l’obra, en el qual esmenta Andreu Febrer com “l’alt exemple” i demana disculpes per les errades comeses davant d’una tasca tan difícil. Per la nota que precedeix a l’Infern, sabem que el traductor dedicà l’obra a la memòria del papa Benet XV (el qual li concedí el marquesat de Balanzó), com a mostra d’agraïment per la publicació de l’“Encíclica In Praeclara” amb ocasió del sisè centenari de Dante Alighieri. Segons Vidal-Folch, el fet que Balanzó no fes seves les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i es prengués certes llibertats amb el vocabulari, provocà que el seu trasllat, d’un gran interès rítmic, restés gairebé oblidat. El mateix autor esmenta dues obres més traduïdes per Balanzó, que no devien arribar a publicar-se: les visions de sor Anna Caterina Emmerich i Parsifal de Wagner. Deixant de banda les dues traduccions esmentades (Andreu Febrer, 1429, i Narcís Verdaguer i Callís, 1921), Antoni Bulbena i Tusell havia versionat en prosa algunes parts de la Divina Comèdial’any 1908. [Xus Ugarte]
ALIGHIERI, Dante. La Divina Comèdia. Barcelona: Tip. Católica Casals, 1923-1924.
VIDAL-FOLCH, Estanislau. “Llorenç de Balanzó i el seu temps”. Serra d’Or 261 (juny 1981), p. 29-31.
Amb el suport de: