Francesc Payarols i Casas (Girona, 1896 – Barcelona, 1998). Docent i traductor. Instal·lat a Barcelona el 1909, hi estudià la carrera de magisteri. Tot i guanyar-se la vida com a comptable, la passió que sentia per les llengües el conduí a aprendre –a part de francès– alemany, anglès i, finalment, rus. S’inicià en l’activitat traductora casualment: retrobà Marcel·lí Antich, antic company de magisteri, just quan cercava un traductor del rus per a les Edicions Proa, projecte editorial que –sota la direcció literària de Joan Puig i Ferreter^↑– es proposava traslladar al català la literatura universal contemporània. Començà la col·laboració amb Proa poc abans que Andreu Nin^↑, de Rússia estant, es posés en contacte amb Puig i Ferreter per acordar la traducció de Crim i càstig de Dostoievski. Així, Nin esdevenia el segon traductor de l’editorial que podia garantir versions directes del rus. La premsa i la crítica de l’època celebraren aquesta avinentesa. Payarols posà en català un total de vuit obres per a Proa. Fonamentalment s’escolliren escriptors que, ja aleshores, es consideraven clàssics en la literatura de partida (Saltikov, Turguènev, Txèkhov o un Kuprin gairebé contemporani). Menció destacada mereixen la traducció de Dostoievski, les versions de dues novel·les i d’un seguit de relats curts de Tolstoi, atès que de vegades el nom de Payarols ha estat negligit en benefici de la popularitat extraliterària de Nin com a pioner de la traducció directa d’obres clàssiques russes (l’aposta de Nin fou més aviat per a autors coetanis). Puig i Ferreter li encomanà encara una altra traducció de Dostoievski, Els germans Karamàzov, però, quan ja havia començat a treballar-hi, Nin s’hi interessà i Puig i Ferreter la hi passà, per bé que, en complicar-se el panorama polític, hagué d’abandonar-la i no fou traduïda fins al 1961, quan Joan Sales^↑ en donà a conèixer una versió indirecta. El 1935 la fructífera col·laboració amb l’editorial s’estroncà (Puig i Ferreter n’havia abandonat la tasca de director). Payarols i Antich, juntament amb Josep Cruells, decidiren endegar un nou projecte, per continuar traduint obres literàries al català. Així nasqué l’editorial Atena, on Payarols feia les funcions de director literari. Malgrat el vigor inicial, la vida de la nova empresa fou curta. Només publicà quatre llibres, tots el 1935: tres traduccions de ficció (Hell al llac de les dames, de l’austríaca Vicky Baum, a càrrec del mateix Payarols), mentre que el quart, La revolta proletària d’Astúries,era una obra impulsada per Nin, qui pretenia que l’editorial servís de plataforma política. L’èxit de vendes d’aquest últim títol precipità la ruptura, perquè Payarols, en contra de l’opinió d’Antich, no volia renunciar a una línia de temes culturals i literaris. Un cop acabada la guerra civil, es veié obligat a reprendre l’activitat de mestre, que el dugué a la Seu d’Urgell durant més de vint anys i, posteriorment, a Lleida. Fins a la jubilació compaginà la docència amb la tasca de traductor, si bé ja no traduí més al català. En l’ampli ventall d’obres traslladades al castellà –sobretot, de l’alemany– en gairebé quaranta anys, figuren des de diccionaris, biografies o material pedagògic fins a peces literàries dels germans Grimm, Stefan Zweig o Thomas Mann; en total, més d’un centenar de títols, la majoria per a l’editorial Labor. [Judit Figuerola i Peró]