Àlvar d’ Orriols (Barcelona, 1894– Baiona, França, 1976). Poeta i dramaturg. Nét de notari i fill d’advocat, estudià als Maristes de Mataró fins que, d’adolescent, es traslladà a Madrid, en quedar sense pare. El 1919, amb 25 anys, estrenà al teatre Fuencarral La daga, una traducció castellana en vers de la famosa obra de Serafí Pitarra Lo ferrer de tall, la qual més tard convertí, conjuntament amb Francesc Pujols^↑, en una drama líric (amb música del mestre Enric Morera, es representà al teatre Victòria de Barcelona amb gran èxit). Escriví poesia i dramatúrgies polítiques i històriques, entre les quals destaquen Rosas de sangreo Cadenas, estrenades el 1931 i 1934, respectivament. Amb Margarida Xirgu, havia previst l’estrena de la traducció al castellà de La dida de Pitarra al teatre Español de Madrid per a la temporada 1936-1937, la qual mai no s’arribà a escenificar. El 1939 s’exilià a França. Encara romanen inèdites les versions d’una selecció de poemes de Rubén Darío i del Romacero gitano de Federico García Lorca (que també traslladà a l’esperanto). Entre 1970 i 1974 publicà a l’editorial Millà les obres originals L’hostal del mar (1972) i La guerra sens home (1974) i les traduccions Cyrano de Bergerac, cadet de la Gascunya, d’Edmond Rostand, iLa casa de Bernarda AlbaiErma, de Federico García Lorca. Morí a vuitanta-tres anys, mentre traduïa al català la seva obra La canción del corsario. [Pilar Godayol / Xus Ugarte]