Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, 1941 – Barcelona, 2005). Baldomer Cerdanyola, Petroni Santapau, Màxim Petit, Gedeó Ge, Metodi Cefalònia, Fídies Pamboli. Narrador. Va estudiar magisteri a Saragossa. Interessat també pel dibuix i la pintura, va exposar en diverses poblacions. Les seves obres, especialment Camí de sirga (1988), reconegudes amb nombrosos premis, han estat traduïdes a un bon grapat de llengües --i, arreu, molt ben rebudes. Va iniciar-se com a traductor el 1970 signant, al costat de Pere Calders^↑, El Ermitage, Leningrado: maestros franceses del siglo XIX,per a l\'editorial on tots dos treballaven, Montaner i Simón. Moncada no va ocultar mai que exercia la traducció com a guanyapà. Això explica que gairebé tots els seus trasllats apareguessin a l’editorial on publicava els llibres de creació, que molts fossin signats amb pseudònim i que la majoria-del francès- puguin encabir-se en el que se sol anomenar literatura de gènere: en aquest cas, novel·la eròtica (amb algun clàssic, com Apollinaire), novel·la negra (amb dos títols de Boris Vian) i novel·la d’aventures (tres epopeies de Jules Verne i una d’Alexandre Dumas). No obstant això, en totes resulta perceptible l’esforç de precisió lèxica i terminològica, d’afinament del to emprat i de construcció d’un discurs-un univers, al capdavall- viu, versemblant, el qual de tant en tant-potser una paraula, potser un gir- ens recorda el de les seves ficcions. [Montserrat Bacardí]