Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 1874-1950). Escriptor, bibliòfil i editor. Donà a conèixer un bon nombre de textos medievals catalans per mitjà de dues col·leccions de gran envergadura: “Històries d’Altre Temps”(1910-1917) i “Biblioteca Catalana” (1908-1950).Edità i prologà traduccions catalanes antigues d’autors clàssics, com les Faules d’Isop, La Fiammetta de Boccaccio, Valter i Griseldade Petrarca o les Històries troianes de Guido delle Colonne. Publicà també obres de creació, sempre relacionades amb la bibliofília: La novel·la d’un bibliòfil (1918), El purgatori del bibliòfil(1920) i La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928).En nombroses conferències i escrits, mostrà la seva disconformitat amb la codificació lingüística fabriana i amb els nous corrents de la literatura catalana. La seva obra traductora no és gaire extensa: l’any 1905 versionà i prologà, en el mateix volum, dos textos del poeta grec Longus i del llatí Apuleu. Les amors de Dafnis i Cloe de Longus és una traducció indirecta, duta a terme a partir de les versions franceses d’Amyot i Courier i la llatina de Firmin Didot. En el pròleg afirma que el trasllat del text de Longus és purament una “manifestació patriòtica” perquè ja existia una bona traducció castellana de Juan Valera (1880), “perfectament llegidora per als catalans”. En el mateix sentit, al prefaci d’Amor i Psiquis considera l’anostrament dels versos d’Apuleu com un pas per al rescabalament de la “hisenda cultural” del país, tot acusant metafòricament la negligència patriòtica dels qui “s’havien enamorat del jardí d’altri i poc cuidaven de conrear el propi”. El 1909 enllestí una versió dels contes de Perrault (traslladats al català només dos anys abans per Oriol Martí^↑ i Lluís Via^↑). Cal mencionar almenys dues traduccions cap al castellà: El espejode Jaume Roig (1936-1942) i El bibliófilo enamorado de l’autor francès Alexis Martin (1946). [Xus Ugarte]