Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Millàs i Raurell, Josep Maria
Millàs i Raurell, Josep Maria (Barcelona, 1896-1971).Dramaturg, poeta i narrador. Col·laborà a La Veu de Catalunya i en diverses revistes. Hi publicà traduccions d’obres d’autors moderns de primera fila: entre 1924 i 1926 oferí, al magazine D’Ací i d’Allà, entre d'altres textos, un conte de James Joyce (“Evelina”, de Dubliners), una història de Joseph Conrad (“La llacuna”, de Tales of Unrest), a més de “L’illa embruixada”, d’Arthur Conan Doyle; i un conte de Katherine Mansfield, “La nena”, al Diari de Sabadell. Per a La Revista traduí un relat de Thomas Hardy (“Bàrbara, la de la casa de Grebe”, 1928, publicat després en volum), i “El dolor” (1928), narració per la qual fou coneguda mundialment l’escriptora d’origen sud-africà Pauline Smith. Per via francesa incorporà dos best-sellers anglesos: abans de 1926 enllestí una part de la traducció de la llarga novel·la d’aventures She, de Rider Haggard (no publicada fins al cap d’alguns anys), i The Rosary, de Florence Barclay, per a la “Biblioteca Neus”. De les diverses obres que estrenà com a autor teatral, La llotja (1928) fou la que li valgué més èxit. Contribuí a renovar l’escena catalana amb versions de peces d’actualitat. Destaquen, tant pel valor literari com per l’èxit obtingut, Anna Christie, d’Eugene O’Neill (estrenada el maig 1924), i El carrer, d’Elmer Rice(abril de 1930), un melodrama ambientat en la classe mitjana de Nova York. Del teatre europeu traduí, i en alguns casos publicà en revistes, obres de Pirandello, autor que altrament l’influí (Em caso per no casar-me, estrenada el novembre de 1924), Georges Courteline (Una visita ben rebuda, 1924), Jerome K. Jerome (Fanny i els seus criats, 1924), Max Aub (El malfiat desconfiat, 1928), Simon Gantillon (Maya, 1930), Ferdinand Bruckner (Els criminals, 1931), Somerset Maugham (La carta) i Alexandre Kuprin (El posar de les verges). Versions mecanoscrites d’algunes d’aquestes traduccions es conserven a la biblioteca de l’Institut del Teatre de Barcelona. Abandonà l’activitat literària després del 1939. Al final dels anys seixanta, traduí al castellà obres de Defoe (Robinson Crusoe), Dickens (Cuento de Navidad, El grillo del hogar), Melville (Tahipí, paraíso de los mares del sur) i Molière (El enfermo imaginario, El médico a palos). [Sílvia Coll-Vinent]
COPEAU, Jacques; CROUÉ, Jean. Els germans Karamanzov. Barcelona: Escola Catalana d’Art Dramàtic, 1923.
BARCLAY, Florence. El rosari. Barcelona: Mentora, 1926.
BEETHOVEN, Ludwig van. Correspondència. Barcelona: Associació de Música “Da Camera”, 1928.
DUHAMEL, Georges. Confessió de mitja nit. Badalona: Proa, 1930.
O’NEILL, Eugene. Anna Christie. Barcelona: La Revista, 1930.
RICE, Elmer. El carrer. Barcelona: 1930. (EC, 314)
HAGGARD, H. Rider. Ella. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1931. [Amb Carles Riba]
HARDY, Thomas. Bàrbara, la de la casa de Grebe. Barcelona: 1936. (QL, 141)
COLL-VINENT, Sílvia. The Reception of English Fictional and Non Fictional Prose in Catalonia (1916-38). Oxford: University of Oxford, 1996, p. 113-122. Tesi doctoral.
GALLÉN, Enric. “La recepció del teatre nord-americà a Catalunya fins a la Guerra Civil”. A: IV Jornades d’Estudis Catalano-Americans. Barcelona: GC, 1992, p. 369-379.
IRIBARREN, Teresa. “James Joyce a Catalunya”. Els Marges 72 (hivern 2004), p. 21-44.
IRIBARREN, Teresa. “Josep Millàs-Raurell, pioner de la recepció creativa de James Joyce”. El Contemporani 30 (juliol-desembre 2004), p. 48-52.
Amb el suport de: