Josep Massó i Ventós (Barcelona, 1891-1931). Escriptor. Fill de Jaume Massó i Torrents^↑, conreà diversos gèneres, des de la poesia, passant pel teatre, fins a la prosa i la literatura infantil. Com a crític, destaca l’estudi sobre la repercussió de Mireia, de Mistral, en la poesia catalana (1915). Col·laborà en nombroses publicacions: El Poble Català, la Vanguardia, El Matí o La Mainadai va dirigirLa Rondalla del Dijous. L\'interès per la literatura juvenil es veu reflectit en la tria d\'algunes de les traduccions: traslladà al català una primera sèrie de contes de Hans Christian Andersen i, posteriorment, La dona d’aigua i altres contalles. També acostà, en un volum inaugural de la “Biblioteca Fèmina”, Les nits d’Alfred de Musset, un diàleg líric del poeta traït per l’amor amb la seva musa o el seu doble, que és la solitud. Del dramaturg belga Maurice Maeterlinck traduí Les set princesesi Sor Beatriu, peces no exemptes de simbolisme i misticisme. Sembla que també girà Louis Bertrand, però no ho hem pogut confirmar amb cap publicació. [Xus Ugarte]