Joanot Martorell (València, 1410 – Barcelona?, 1465). Escriptor. Membre d’una família de la petita noblesa de Gandia estretament relacionada amb la casa reial fins al regnat de Martí I, la seva trajectòria biogràfica està marcada, d’una banda, per les responsabilitats de cap de la família des del 1435 i els diversos conflictes econòmics a què va haver de fer front i, de l’altra, pel servei cortesà a partir de la dècada dels cinquanta. Il·lustra el primer aspecte la correspondència cavalleresca (les lletres de batalla) creuades amb Joan de Monpalau entre 1437 i 1439 a propòsit de l’honor de la seva germana Damiata. Aquest conflicte cavalleresc el va dur a la cort del rei Enric IV d’Anglaterra, on va estar-se els anys 1438 i 1439. En tornar a València, ja cavaller, una picabaralla amb Gonçalbo d’Híxer, comanador de Montalbà, i altres problemes derivats de la precària situació econòmica de la família van enfrontar-lo a la justícia. D’altra banda, i a part del servei d’armes al rei Alfons en la seva joventut (expedició a Sicília de 1435), des del 1450 Martorell va servir a Nàpols el rei Alfons el Magnànim amb el càrrec de cambrer. A la mort del rei el 1458, va quedar adscrit amb el càrrec d’escrivà de ració a la cort del príncep Carles de Viana, que va establir-se a Barcelona. Mort el príncep el 1461, va continuar en el bàndol vianista i al servei de la Generalitat de Catalunya, que va encomanar-li missions diplomàtiques en els primers anys de la guerra civil contra Joan II. Martorell va morir els primers mesos del 1465. En aquests anys, entre 1460 i 1464, va escriure a Barcelona el Tirant lo Blanc (imprès a València el 1490 i a Barcelona el 1497).Abans del Tirant, i a part de les lletres de batalla creuades amb els seus enemics, va escriure l’obra que coneixem modernament amb el títol de Guillem de Varoic. Conservada de manera incompleta (en el manuscrit que el transmet es presenta com un Tractat d’orde de cavalleria), és una adaptació catalana de la darrera part del Roman de Gui de Warwick, una novel·la cavalleresca anglonormanda del segle xiii vinculada a la casa dels comtes de Warwick. En l’adaptació Martorell va fondre aquest text narratiu amb bona part del pròleg del Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull^↑, mentre que en la part doctrinal va adaptar, seguint-lo de vegades molt literalment, l’ensenyament de la Dama del Llac al Lancelot en prose (capítols xxi-xxii), s’ignora si a partir del text francès original o de la traducció catalana. Tot i que alguns autors han pres com a terme de comparació la redacció anglesa en vers del Gui de Warwick (del segle xiv), Martorell va valer-se probablement de la versió francesa en prosa de la primera meitat del segle xv, que devia conèixer en la seva estada a Anglaterra. El text del Guillem de Varoic correspon als capítols 147-188 d’aquesta versió. Posteriorment, va reescriure el seu Guillem de Varoic en els capítols 1-39 del Tirant lo Blanc. La redacció del Tirant va suposar la contínua integració de textos aliens: de clàssics com Ovidi, Sèneca o Valeri Màxim a autors moderns com Bernat Metge o Boccaccio. En la major part dels casos, els textos llatins o romànics ja van arribar a Martorell en traducció catalana, tot i que de vegades va recórrer a la traducció ad hoc (com en els fragments manllevats del Filocolo de Giovanni Boccaccio). [Josep Pujol]