Miquel Anton Martí i Cortada (? – Barcelona, 1864). Escriptor. Fundador de la societat filosòfica de Barcelona, hi va pertànyer del 1815 al 1821 i hi va donar a conèixer poemes en castellà. El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa, elprimer llibre de poesia en català de la Renaixença. Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1862. Traduí al català, en vers, el cant primer deLa Gerusalemme liberata,de Torquato Tasso, que llegí a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (de la qual era membre numerari) vers 1845, i Gli animali parlanti, de Giambatista Casti, versió que sembla que el 1838 ja tenia enllestida i que també fou llegida a l’Acadèmia. Totes dues quedaren inèdites. A més, la traducció al català de La noia fugitiva de Tommaso Grossi, publicada el 1834 rere el nom de Joan Cortada^↑, és molt probablement obra seva, que, defugint la notorietat, demanà al seu amic Cortada que se’n fes responsable. Fou un dels autors, amb Lluís Bordas i Joan Cortada, delDiccionario castellano-catalán-latino-francés-italiano (1842-1848). [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]