Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Martí i Cortada, Miquel Anton
Martí i Cortada, Miquel Anton (? – Barcelona, 1864). Escriptor. Fundador de la societat filosòfica de Barcelona, hi va pertànyer del 1815 al 1821 i hi va donar a conèixer poemes en castellà. El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa, elprimer llibre de poesia en català de la Renaixença. Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1862. Traduí al català, en vers, el cant primer deLa Gerusalemme liberata,de Torquato Tasso, que llegí a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (de la qual era membre numerari) vers 1845, i Gli animali parlanti, de Giambatista Casti, versió que sembla que el 1838 ja tenia enllestida i que també fou llegida a l’Acadèmia. Totes dues quedaren inèdites. A més, la traducció al català de La noia fugitiva de Tommaso Grossi, publicada el 1834 rere el nom de Joan Cortada, és molt probablement obra seva, que, defugint la notorietat, demanà al seu amic Cortada que se’n fes responsable. Fou un dels autors, amb Lluís Bordas i Joan Cortada, delDiccionario castellano-catalán-latino-francés-italiano (1842-1848). [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]
GROSSI, Tomàs. La noya fugitiva. Romans escrit en dialecte milanés y en octaves reals... y traduhit en lo mateix metro y en dialecte catalá per Joan Cortada. Barcelona: Joaquim Verdaguer, 1834.
MAS I VIVES, Joan. «Sobre Miquel Anton Martí i la traducció de La Fuggitiva, de Tommaso Grossi». Els Marges 53 (setembre 1995), p. 71-76.
ARQUÉS, Rossend. «Joan Cortada, traductor de La fuggitiva de Tomasso Grossi. Notes sobre la recepció de la cultura italiana a la Catalunya de la primera meitat del segle xix». A: Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença. Barcelona: Curial, 1992, vol. I, p. 423-457.
Amb el suport de: