Jordi Llovet i Pomar (Barcelona, 1947). Escriptor i crític literari. Ha estat catedràtic de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Es llicencià en filologia romànica el 1971 i seguí cursos de doctorat en diverses ciutats europees: Frankfurt, París, Bolònia, Berlín i Varsòvia. Col·laborador habitual dels diaris La Vanguardia (com a crític de música clàssica) i El País(com a crític literari), fou membre fundador i president del Col·legi de Filosofia i responsable de l’àrea de literatura de l’Institut d’Humanitats de Barcelona. És autor i editor de diverses obres de crítica i teoria literàries, com Por una estética egoísta. Esquizosemia (1978, fruit de la tesi doctoral), El sentit i la forma. Assaigs d’estètica (1990), Leccciones de literatura universal (1995) o Teoría literaria y literatura comparada (2005). Ha tingut cura –en la selecció, la presentació i les notes– de diverses edicions de mestres de la literatura europea, com Charles Baudelaire, Franz Kafka, Jan Mukarovsky, Vladimir Nabokov, Paul Valéry o Virginia Woolf. Coneixedor de diversos idiomes, especialment de l’alemany, el francès i l’anglès, ha traduït més d’una vintena d’obres de la literatura universal moderna, sobretot l’alemanya i la francesa. El 1978 s’estrenà amb La transformació de Franz Kafka, obra que revisà el 1985 i en reconvertí el títol, segons la variant més popular, en La metamorfosi. De l’alemany també ha traslladat autors insignes comHugo von Hofmannsthal, Thomas Mann, Wolfgang Amadeus Mozart,Robert Musil, Rainer Maria Rilke, Friedrich Schiller i Friedrich Hölderlin, amb tres títols: Hipèrion, o, l\'ermità a Grècia, La mort d\'Empèdocles i L\'arxipèlag. Les elegies (els dos darrers, Premi Cavall Verd a la millor traducció poètica, els anys 1994 i 2000). Del francès ha traduït Eupalinos o l\'arquitecte de Paul Valéry, Càndid, o, l\'optimisme de Voltaire, tres obres de Gustave Flaubert: Bouvard i Pécuche, Salambói Les temptacions de sant Antoni, i, a l’últim, Les flors del mal de Charles Baudelaire, en una traducció íntegra, vint anys després de la versió completa de Xavier Benguerel^↑ (1985), que va merèixer el premi Ciutat de Barcelona 2007. Sovint acompanya les traduccions amb pròlegs, epílegs, glossaris i notes, a fi i efecte de visibilitzar la compromesa tasca del traductor, en un acte de justícia literària. Es tracta d’una valuosa aportació a la traductologia catalana: amb una prosa tant documentada com elegant, els seus aparats traductològics són un exemple d’erudició crítica i de voluntat divulgadora. Sovint no tan sols emmarca biogràficament i històricament l’autor i l’obra, sinó que també afronta qüestions i problemes concrets de la traducció. El 1997 féu una breu incursió en la literatura anglesa en traduir en vers Caín de Lord Byron.Al castellà, ha traslladat El texto de la novela (1974) de Julia Kristeva, Oficio de Semana Santa (1979) de Xavier Rubert de Ventós, Incidentes (1987) de Roland Barthes i Razones y osadías (1997) de Gustave Flaubert, entre d’altres obres; a més, és responsable de l’edició castellana de les Obras completas (1999) de Franz Kafka. [Pilar Godayol]