Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 1894-1966). Narrador. De formació autodidacta, va treballar com a corrector d’estil a l’Ajuntament i, a la postguerra, en la secció de cultura i com a antiquari. De ben jovenet, alhora que assistia a cursos de llengua catalana, va aprendre francès i italià. Va col·laborar ocasionalment en diverses publicacions, sobretot a Mirador, i va consagrar-se com a novel·lista amb Laura a la ciutat dels sants (1931). D’aquells anys daten les seves quatre traduccions en forma de llibre (totes per a la biblioteca “A Tot Vent” de l’editorial Proa), a les quals caldria afegir uns fragments de Du côté de chez Swann, de Proust, apareguts a la revista Reus el març de 1926 (sembla que havia iniciat una versió de À la recherche du temps perdu, que no va concloure). Proust i Gide, de qui va girar la innovadora sàtira Les caves del Vaticà, atreien especialment el narrador, desitjós d’incorporar-se als nous corrents europeus i de fer-los conèixer al públic català. Tan sols tres anys després d’haver sortit a llum, va traduir Els indiferents, la primera novel·la d’Alberto Moravia, un al·legat antifeixista. També constituïa una novetat Amor, inconeguda terrade Martin Maurice, publicada a París el 1929 amb gran èxit de públic. De l’italià va acostar-nos la saga fatalista Els malànima, de Giovanni Verga. [Montserrat Bacardí]