Francesc Jaubert de Paçà (Ceret, 1785 – Perpinyà, 1856). Historiador i escriptor. Féu estudis a París de dret, medecina, geometria i dibuix. Aprengué a més diversos idiomes: alemany, anglès, espanyol i italià. Reuní una biblioteca considerable, encara avui conservada. La seva obra més rellevant, en el camp sobre els estudis d’agricultura, és Recherches sur les arrosages chez les peuples anciens (1848). En el de la llengua i la literatura catalanes destaca Recherches historiques sur la langue catalane (1824), la primera història moderna de la disciplina. Fou publicada com el sisè volum de Mémoires et dissertations sur les antiquités nationales et étrangères publiées par la Société Royale des Antiquaires de France, amb el títol específic Mélanges sur les langues, dialectes et patois, tant de la France que des autres pays. Aquest volum conté 85 traduccions de la paràbola del fill pròdig, com a resultat de l\'enquesta que el diplomàtic i escriptor Charles-Etienne Coquebert de Monbret i el seu fill l\'abat J. de la Bouderie van dur a terme, el 1808, per encàrrec de l’oficina d’estadística del govern francès, sobre l\'estat de les llengües i dels parlars a França, per a la qual van demanar com a exercici pràctic la traducció de la famosa paràbola, per tal de conèixer millor el vocabulari de cada regió de l’hexàgon. Entre aquestes versions hi ha la de Jaubert de Paçà “en langue catalane du départament des Pyrénées Orientales”. [Pep Vila]