Emili Guanyavents i Jané (Barcelona, 1860-1941). Poeta i traductor. Autodidacta, exercí de tipògraf i de corrector, primerament de proves d’impremta i després com a revisor general de l’Institut d’Estudis Catalans. Vinculat de jove als moviments anarquistes, és l’autor de l’adaptació moderna de la lletra d’“Els segadors” (1899). Col·laborà en nombroses publicacions, com Diari Català, La Tramuntana, Catalònia, El Poble Català i, especialment, L’Avenç. Publicà els poemaris Alades (1897) i Voliaines (1903). El 1910 donà a conèixer Trasplantades. Poesies franceses contemporànies, amb un “pròleg-estudi” de Joan Pérez-Jorba extens, taxatiu i discordant amb la tria de l’antòleg. Guanyavents hi traduí una composició de cadascun dels cinquanta-vuit poetes seleccionats, tots del segle xix, disposades per ordre alfabètic segons el cognom dels autors, d’Ackermann a Villiers de l’Isle Adam, passant per Baudelaire, Daudet, France, Gautier, Hugo, Lisle, Maeterlinck, Mallarmé, Maupassant, Moreas, Musset, Rimbaud, Verlaine o Vigny: un veritable mostrari (model, tal vegada) de les diverses tendències de la lírica francesa recent. Atès que en traslladà l’esquema mètric amb puritat, els poemes foren sotmesos a un decidit procés d’anostrament, fet avinent des del títol. [M. Àngels Verdaguer i Pajerols / Montserrat Bacard]