Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 1915-2008). Historiador i crític d’art. Llicenciat en filosofia i lletres, estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona. Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la Casa Museu Gaudí i del Museu Verdaguer de Vil·la Joana de Vallvidrera. És autor de nombrosos estudis, com La dimensió humana d’Antoni Gaudí (1960) o Barcelona, vint segles d’història (1963). Col·laborà a Miscellanea Barcinonensia com a crític artístic, on el 1965 traduí un sonet de Christophe Plantin; hi afegí una introducció biogràfica de l’autor i presentà dues versions del sonet —en català i castellà— fetes per Joan Baptista Solervicens^↑ el 1962. El 1989 traduí la novel·la Pedres i vent, del menorquí Màrius Verdaguer, escrita en castellà el 1959. La traducció fou possible gràcies al mecenes menorquí Fernando A. Rubió i Tudurí. El traductor anunciava en el pròleg que havia decidit de “traduir-la al català amb algunes expressions menorquines, al cap i a la fi, expressions del català antic, més pur, menys contaminat”. [Annacris Mora i Figuera]