Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Garcés i Miravet, Tomàs
Garcés i Miravet, Tomàs (Barcelona, 1901-1993). Poeta, prosista, crític literari i editor. La seva tasca com a traductor s’inicià els anys vint, en un moment en què la cultura catalana feia un gran esforç d’incorporació d’obres d’altres literatures a la pròpia. Traduí, en prosa, del francès —Stendhal, Louis Hémon, Ernest Psichari—, de l’occità —Frédéric Mistral— i de l’italià —Caterina de Siena—. Tanmateix, la seva aportació més significativa fou la traducció d’un gran nombre de poemes de l’italià que aparegueren en publicacions com La Revista, La Publicitat o la Revista de Catalunya (alguns foren inclosos en el volum De Leopardi a Ungaretti. Un segle de poesia italiana, editat per Gabriella Gavagnin el 2001). Traduint, en el camp de l’italianisme, al costat de figures com Josep Carner, Alfons Maseras, Josep Maria de Sagarra o Maria Antònia Salvà, Garcés s’especialitzà en la traducció d’alguns autors concrets, moderns, com Leopardi o Pascoli, i contemporanis, com Montale o Ungaretti, alguns dels quals tractà. La tria d’autors, a més de reflectir un coneixement profund i molt actual de les lletres italianes, respon al projecte de dur a terme una antologia de poetes italians contemporanis que no arribà a sortir a llum, per bé que el 1961 publicà el volum Cinc poetes italians, amb composicions de Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale i Quasimodo. Com a traductor de poesia, Garcés sol deixar de banda la rima, quan n’hi ha, i sol donar preferència a la creació d’un esquema rítmic, idèntic o no al del poema original, i a la reproducció al més literal possible del sentit. Això el fa caure, ocasionalment, en calcs o en traduccions imprecises, de vegades motivades per una comprensió errònia de l’italià. Aquests lapsus es van espaiant amb el temps, i les traduccions més estimables són les que féu a la maduresa. En conjunt, la tasca de Garcés, que l’any 1954 també publicà les versions de Deu poemes gallecs, fou fonamental per a la recepció de la cultura italiana moderna en la literatura catalana. [Jordi Mas i López]
STENDHAL. Vanina Vanini. Barcelona: 1924. (NE, 5)
HÉMON, Louis. Maria Chapdelaine. Barcelona: Llibreria Catalònia, [1925].
MISTRAL, Frédéric. Records d’infantesa. Barcelona: Barcino, 1926.
CATERINA DE SIENA, Santa. Cartes i pensaments. Barcelona: Barcino, 1927.
PSICHARI, Ernest. El viatge del centurió. Barcelona: Balmes, 1935.
Deu poemes gallecs. Santiago: [s.n.], 1954.
Cinc poetes italians. Barcelona: [s.n.], 1961.
ARQUÉS, Rossend. “De Leopardi. Assaigs sobre el leopardisme català (Sardà, Carner, Garcés, Maseras, Pla, Puig i Ferreter, Ferrater, Camadira)”. Bellaterra: UAB, 2001. Tesi doctoral
ARQUÉS, Rossend. “Leopardi nella letteratura catalana del Novecento”. A: M. N. Muñiz Muñiz (ed.). Giacomo Leopardi. Poesia, pensiero, ricezione: Atti del convegno internazionale di Barcellona. Leonforte: Insula, 2000, p. 295-310.
ARQUÉS, Rossend. “El traductor”. A: Tomàs Garcés: centenari (1901-2001). Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, p. 45-53.
GAVAGNIN, Gabriella. “L’italianisme de Tomàs Garcés del Renaixement als contemporanis”. Classisme i renaixement: una idea d’Itàlia durant el Noucentisme. Barcelona: PAM, 2005, p. 241-290.
GAVAGNIN, Gabriella. “La «Vita solitaria» nelle versioni di Josep Carner e Tomàs Garcés”. A: M. N.Muñiz Muñiz, (ed.). Giacomo Leopardi. Poesia, pensiero, ricezione: Atti del convegno internazionale di Barcellona. Leonforte: Insula, 2000, p. 335-349.
GAVAGNIN, Gabriella. “Poesia italiana i traduccions catalanes des de la Renaixença fins a la guerra civil”. A: Gabriella Gavagnin (ed.). De Leopardi a Ungaretti. Un segle de poesia italiana. Barcelona: Proa, 2001. p. 9-26.
SOLER, Valentí. Tomàs Garcés: periodisme i crítica. Barcelona: PAM, 2010.
Amb el suport de: