Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Anglada i d’Abadal, Maria Àngels
Anglada i d’Abadal, Maria Àngels (Vic, 1930 - Figueres, 1999). Poeta, novel·lista, hel·lenista i crítica literària. El món grecollatí va esdevenir un dels tres grans eixos de la seva obra, juntament amb el compromís solidari i el diàleg amb les arts. Encara que aquesta poeta que escrivia novel·la és coneguda sobretot per la seva narrativa, va ser traductora dels clàssics en l’antologia de poesia lírica escrita per dones Les germanes de Safo (1983) i en els Epigrames de Meleagre de Gàdara (1993), poeta hel·lenístic del segle i d’obra sensual i directa a qui va anomenar “el primer trenador de garlandes” perquè sembla que va ser el fundador del gènere de l’antologia. Totes dues obres reprodueixen la vida quotidiana de l’antiguitat clàssica, la concreció de l’amor i la mort, la feina i el lleure, la passió i el desig sexual. En la introducció a la lírica de Meleagre, Anglada va comentar la dificultat de traduir algunes paraules gregues, especialment komos, que va resoldre, com Derrida suggereix amb pharmakon, deixar-la oberta, permetre la polisèmia. A banda d’aquests dos volums, Maria Àngels Anglada va fer feina de torsimany en els seus tres llibres de viatges Paisatge amb poetes (1988), Paradís amb poetes (1993) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997), en els quals se serveix de la poesia per a reconstruir, en forma d’assaig, les geografies grega i italiana. Va recuperar del segle xv la figura del poeta i traductor de la Divina Comèdia, vigatà com ella, Andreu Febrer­ en la novel·la L’agent del rei (1991), el qual va esdevenir protagonista d’una recreació històrica. Amb afany de donar a conèixer un testimomi literari i social de finals del segle xix, també va girar al català l’única novel·la en castellà del figuerenc Abdó Terradas, L’esplanada (1987). Amb la seva pruïja generosa d’acostar pobles, el 2000 va traduir amb Maria Ohannesian, Terra porpra i altres poemes, una petita mostra poètica de l’intel·lectual armeni, nascut a Perknik el 1884 i assassinat per les autoritats turques el 1915, Daniel Varujan. Coneixedor de l’antiguitat clàssica, meticulós descriptor de la quotidianitat, litúrgic i ritual, Varujan s’endinsa en el passat pagà, exemple de llibertat i bellesa, per tal de contraposar-lo amb el present sagnant que viu el seu poble. En la nota de les traductores, Anglada i Ohannesian rebel·len que, malgrat no conservar la rima i la dificultat de preservar el to dels poemes que volen reproduir l’estil èpic arcaic, han “procurat guardar tota la fidelitat possible al text original”. [Pilar Godayol]
ANGLADA, Maria Àngels. Les germanes de Safo. Barcelona: Edhasa, 1983.
TERRADAS, Abdó. L’esplanada / El rei Micomicó. Barcelona: Curial, 1987.
VARUJAN, Daniel. Terra propra i altres poemes. Barcelona: Columna, 2000. [Amb Maria Ohannesian]
MELEAGRE DE GÀDARA. Epigrames. Barcelona: Columna, 1993.
Amb el suport de: