Tomàs Forteza i Cortès (Palma, 1838-1898). Poeta i filòleg. Estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà a l’ensenyament. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears. El 1873 fou proclamat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona. Cosí i amic de Marià Aguiló, hi col·laborà en l’aplec de material folklòric amb moltes cançons populars. Intervingué en diverses revistes literàries o de propaganda catòlica i defensà l’ús literari del català i la unitat de la llengua. Estudià la Grammatik der romanischen Sprachen de Friedrich Diez, en la traducció francesa, i fou el primer a aplicar el mètode en català a la seva Gramática de la lengua catalana (1915). Les seves Poesies, en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un pròleg de Miquel Costa i Llobera^­, en què afirmava que era un “llatinista consumat” i el situava entre “els millors humanistes moderns cultivadors de la musa llatina”. Traduí i imità Horaci i Tibul, tant en català com en castellà. Traduí també al castellà un poema de Guido Guinicelli i un del papa Lleó XIII (inclosos en l’Antología de poetas líricos italianos, a càrrec deJoan Lluís Estelrich, del 1889). A més, començà la versió castellana de La vita rustica de Giuseppe Parini i traduí al català, segons que sembla, un capítol d’I fioretti de sant Francesc. [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]