Facebook Twitter
Accueil > Diccionari de la traducció catalana > Formosa i Torres, Feliu
Formosa i Torres, Feliu (Sabadell, 1934). Poeta, assagista i traductor, a més de dramaturg, director escènic i actor. En totes les facetes creatives ha rebut alguna distinció: en reconeixement de la tasca traductora, el 1994 obtingué el Premio Nacional de Traducción, mentre que el 2005 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ha considerat la traducció com la seva ocupació principal, “com a recurs per fer més profundes unes lectures vastes i diverses”, que ha generat com a “subproductes” els poemes propis i els dietaris (segons que explicava en el número 18 de la revista Caràcters). A l’hora d’escollir aquestes lectures profundes, es deixava guiar per l’interès que tenia per la literatura alemanya, d’una banda, i pel teatre, d’una altra. No és estrany, doncs, que Bertolt Brecht sigui l’autor que més ha traduït. El 1958 en traslladà una primera obra, L’excepció i la regla, per fer-ne una lectura escenificada a la universitat. En col·laboració amb Joan Oliver dugué a terme una adaptació cèlebre de L’òpera de tres rals,estrenada el 12 de novembre de 1963 per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i publicada aquell mateix any. La tasca de Formosa ha estat fonamental en la recepció de l’obra brechtiana en l’àmbit català. Per a la representació escènica, n’ha traduït peces com ara Home per home(1967 i 1991), Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny(1977), El casament (1985), La bona persona de Sezuan(1988 i 2000), Lux in Tenebris(1998) o La mare Coratge (2001). Totes aquestes obres, fins a tretze, han estat recollides en els quatre volums de Teatre complet de Brecht, coordinat per ell mateix. Toller, de Tankred Dorst (publicada juntament amb Gran imprecació davant la muralla de la ciutat),i el Marat-Sade, de Peter Weiss, són mostres de l’anomenat “teatre document”, en deute amb el llegat de Brecht. També Peter Hacks, de qui Formosa traduí Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Von Goethe, absent,i Heiner Müller, amb Quarteti amb Prometheus,eren deixebles de Brecht i seguien la línia del teatre compromès. Amb Karl Valentin i el seu Teatre de cabaret ha quedat traduït el més important representant de la tradició del cabaret alemany, equiparable a Chaplin segons Brecht. Altres veus crítiques que Formosa ha donat a conèixer aquí són Frank Wedekind, amb la tragèdia Lulu, la del suís Friedrich Dürrenmatt, amb Frank V(adaptació) i Ròmul el Gran, o la dels austríacs Artur Schnitzler, amb La cacatua verda i Anatol, Ödön von Horváth, amb Amor fe esperança, i Thomas Bernhard, amb La força del costum i Plaça dels herois. Ha traduït altres peces de dramaturgs alemanys contemporanis, estrenades però no publicades: Ella (1981) del provocador Herbert Achternbusch, El parc(1991) del controvertit Botho Strauß, Viatge a la felicitat(1993) del popular Franz Xaver Kroetz o l’èxit internacional Possible encontre(1993) de Paul Barz. Un autor del segle xix que avançà alguns trets del teatre contemporani fou Georg Büchner, de qui Formosa traduí per a l’escena Woyzeck (2001). Com a adaptacions, cal citar, a més, l’antologia L’encens i la carn (teatre popular europeu dels segles xv i xvi), Cel·la 44. Cinc anys en la vida i l’obra d’Ernst Toller, a partir de textos d’aquest autor expressionista i documents de l’època, i Els teixidors, l’obra potser més emblemàtica de Gerhart Hauptmann, a més d’una adaptació juvenil del Faust, de Goethe. D’un altre clàssic alemany, Friedrich Schiller, traduí Maria Estuard i Els bandits. Dels romàntics, El càntir trencat i Pentesilea, de Heinrich von Kleist, de qui també donà a conèixer els relats La marquesa d’O i altres narracions; a més, versionà el llibret de l’òpera wagneriana Tannhäuser. Dins del camp de la dramatúrgia, cal esmentar també la traducció dels textos teòrics de Brecht Cinc dificultats per a escriure la veritat i altres textos d’exili i La compra del llautó, com també el clàssic Dramatúrgia d’Hamburg, de Gotthold Ephraim Lessing. Es pot dir que el teatre en català no seria el mateix sense l’esforç constant de Formosa per difondre el bo i millor de la dramatúrgia escrita en alemany. Entre teatre i poesia se situen els textos lírics i cabaretístics dels espectacles Aula-Brecht (1977-1984) i Hola Brecht(1997-1998). Pel que fa a la poesia d’aquest autor, n’ha traduït Les elegies de Buckow i altres poemes i Poemes i cançons, que recull els textos de l’espectacle Hola, Brecht. En aquest gènere, un altre autor molt traduït, que ha influït Formosa en la pròpia producció poètica, és l’expressionista austríac Georg Trakl, amb Helian i altres poemes i l’Obra poètica. Així mateix, són fonamentals les tres antologies de poesia alemanya que ha elaborat: A la paret, escrit amb guix. Poesia alemanya de combat(en col·laboració amb Artur Quintana), Poesia alemanya. Antologia del segle xvial xix i Poesia alemanya contemporània.A més, ha impulsat i ha supervisat la publicació de traduccions poètiques d’alumnes seus, com ara Sons, de Vassily Kandinsky, La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke,de Rainer M. Rilke, Compto els estels dels meus mots, de Rose Ausländer, o Croada d’infants,de Bertolt Brecht. En prosa ha traduït Demian, una de les obres més emblemàtiques de Hermann Hesse; Tristany, una obra primerenca de Thomas Mann que avança alguns motius de l’escriptor madur; Mefisto, de Klaus Mann, una novel·la inspirada en la vida del controvertit actor Gustav Gründgens; Benvinguda al consell d’administració, del jove Peter Handke, un altre austríac polèmic, i Amic i estrany,de Christoph Hein, un dels autors més rellevants de la llavors encara RDA. De Franz Kafka, finalment, publicà els Aforismes de Zürau, a més d’adaptar-ne alguns textos per a la representació escènica a Informe per a una acadèmia(1994) i Començaments sense fi (2003).Tot i que la major part de les traduccions de Formosa són de l’alemany, també ha traduït de l’italià (Un cas curiós, de Carlo Goldoni, el 1995), del francès (les Balades de François Villon), del suec (Dansa de la mort i El pare,de Strindberg, i Antílops, de Henning Mankell) i del noruec (Hedda Gabler, Espectres i Casa de nines, d’Ibsen). També és seva una versió indirecta (partint de diverses traduccions a altres llengües) de L’oncle Vània,de Txèkhov. D’altra banda, ha traduït al castellà nombrosos autors alemanys, com ara Heine, Rilke, Musil, Kafka, Weiss, Dürrenmatt, Walser, entre d’altres. [Heike van Lawik]
BRECHT, Bertolt. L’òpera de tres rals. Barcelona: Fontanella, 1963. [Amb Joan Oliver]
FORMOSA, Feliu. Cel·la 44. Cinc anys en la vida i l’obra d’Ernst Toller. Palma: Daedalus, 1970.
HAUPTMANN, Gerhart. Els teixidors. Barcelona: Edicions 62, 1971.
BRECHT, Bertolt. Cinc dificultats per a escriure la veritat i altres textos d’exili. Barcelona: Edicions 62, 1972.
BRECHT, Bertolt. Elegies de Buckow i altres poemes. Barcelona: Edicions 62, 1974.
STRINDBERG, August. Dansa de la mort. Mataró: Robrenyo, 1976.
DÜRRENMATT, Friedrich. Frank V. Barcelona: Edicions 62, 1977.
VILLON, François. Balades. Barcelona: Vosgos, 1977.
TRAKL, Georg. Helian i altres poemes. Barcelona: Edicions 62, 1978.
HANDKE, Peter. Benvinguda al consell d’administració. Barcelona: Laia, 1979.
BRECHT, Bertolt. La compra del llautó. Mataró: Robrenyo, 1980.
HESSE, Hermann. Demian. Barcelona: Siete y Media, 1981.
MANN, Klaus. Mefisto. Barcelona: Leteradura, 1982.
TXÈKHOV, Anton Pavlovitx. L’oncle Vània. Barcelona: IT / Edicions del Mall, 1983.
VALENTIN, Karl. Teatre de cabaret. Barcelona: IT / Edicions del Mall, 1983.
WEISS, Peter. Persecució i assassinat de Jean-Paul Marat. Barcelona: IT / Edicions del Mall, 1983.
IBSEN. Hedda Gabler. Barcelona: IT / Edicions del Mall, 1985.
MANN, Thomas. Tristany. Barcelona: Edicions del Mall, 1985.
BRECHT, Bertolt. Quatre converses sobre teatre. La compra del llautó. Barcelona: Edicions 62, 1986.
DORST, Tankred. Gran imprecació davant la muralla de la ciutat. Toller. Barcelona: IT / Edicions del Mall, 1986.
LESSING, Gotthold Ephraim. Dramatúrgia d’Hamburg. Barcelona: IT / Edicions 62, 1987.
WAGNER, Richard. Tannhäuser. Barcelona: L’Avenç, 1987.
BRECHT, Bertolt. El senyor Puntila i el seu criat Matti. A: Teatre.Barcelona: Edicions 62, 1988.
BRECHT, Bertolt. La bona persona de Sezuan.Barcelona: TL, 1988.
HACKS, Peter. Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Von Goethe, absent. Barcelona: IT, 1988.
HEIN, Christoph. Amic i estrany. Barcelona: Empúries, 1988. [Amb Elisabet Garriga i Ramon González.]
KLEIST, Heinrich von. El càntir trencat. Barcelona: IT, 1988.
BERNHARD, Thomas. La força del costum. València: Eliseu Climent, 1989.
GOETHE, Johann Wolfgang von. Faust. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989.
IBSEN, Henrik. Espectres. Barcelona: IT, 1989.
KANDINSKY, Vassily. Sons. Barcelona: Edicions 62, 1990. [Amb Elisabet Garriga i Ramon González.]
TRAKL, Georg. Obra poètica. Barcelona: Empúries, 1990.
STRAUß, Botho. El parc. Barcelona: TL, 1991.
MÜLLER, Heiner. Quartet. Barcelona: Fundació TL, 1993.
SCHILLER, Friedrich von. Maria Estuard. Barcelona: IT, 1995.
STRINDBERG, August. El pare. Barcelona: TL, 1995.
RILKE, Rainer M. . La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke. Barcelona: Miquel Plana, 1996. [Amb altres].
SCHILLER, Friedrich von. Els bandits. Barcelona: IT, 1996.
AUSLÄNDER, Rose. Compto els estels dels meus mots. Barcelona: Cafè Central, 1997. [Amb altres]
IBSEN, Henrik. Casa de nines. Barcelona: IT, 1997.
KLEIST, Heinrich von. La marquesa d’O i altres narracions. Barcelona: Destino, 1997.
SCHNITZLER, Arthur. La cacatua verda. Barcelona: IT, 1997.
BRECHT, Bertolt. Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny. El casament. Home per home. Lux in Tenebris. L’òpera de tres rals. A: Teatre Complet, I. Barcelona: IT, 1998.
BRECHT, Bertolt. Croada d’infants. Barcelona: Cafè Central, 1998. [Amb altres]
BRECHT, Bertolt. Poemes i cançons. Barcelona: Empúries, 1998.
SCHNITZLER, Arthur. Anatol. La megalomania d’Anatol. Barcelona: IT, 1998.
BERNHARD, Thomas. Plaça dels herois. Barcelona: Proa, 2000.
KLEIST, Heinrich von. Pentesilea. Barcelona: IT, 2000.
BRECHT, Bertolt. La mare. L’excepció i la regla. Peça didàctica de Baden sobre l’acord.A: Teatre Complet, II. Barcelona: IT, 2001.
WEDEKIND, Frank. Lulu. Barcelona: Proa, 2001.
BRECHT, Bertolt. La bona persona de Sezuan. El senyor Puntila i el seu criat Matti. El procés de Lukul·la. La mare Coratge.A: Teatre Complet, III.Barcelona: IT, 2002.
BRECHT, Bertolt. El cercle de guix caucasià.A: Teatre Complet, IV. Barcelona: IT, 2005.
DÜRRENMATT, Friedrich. Ròmul el Gran.Barcelona: Proa, 2005.
KAFKA, Franz. Aforismes de Zürau. Barcelona: Arcadia, 2005.
HORVÁTH, Ödön von. Amor fe esperança. Tarragona: Arola,2007.
MANKELL, Henning. Antílops. Barcelona: Proa, 2009.[Amb Carolina Moreno.]
FORMOSA, Feliu; QUINTANA, Artur. A la paret, escrit amb guix. Poesia alemanya de combat. Barcelona: Aymà, 1966.
L’encens i la carn (teatre popular europeu dels segles XV i XVI). Barcelona: Edicions 62, 1968.
Poesia alemanya. Antologia del segle XVI al XIX. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Poesia alemanya contemporània. Antologia. Barcelona: Edicions 62, 1990.
“Vuit notes sobreEls teixidors de Hauptmann”. A: Gerhard Hauptmann. Els teixidors. Barcelona: Edicions 62, 1971, p. 5-11.
“Pròleg”. A: Thomas Mann. La mort a Venècia. Barcelona: Proa, 1984, p. 13-29.
“Presentació”. A:Poesia alemanya. Antologia del segle XVI al XIX. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 5-13.
“Nota sobre la versió”. A: Bertolt Brecht. L’òpera de tres rals. Barcelona: Edhasa, 1984, p. 5-10.
“Pròleg”. A: Thomas Mann. Tristany. Barcelona: Edicions del Mall, 1985, p. 9-22.
“La incorporació de textos teatrals a una tradició escènica d’àmbit restringit i amb grans ruptures històriques”. A: Jordi Coca (ed.). Actes. Congrés Internacional de Teatre a Catalunya 1985. Barcelona: IT, 1987, vol. II, p. 19-31.
“Traduint El càntir trencat. Diari de treball”. Reduccions 41 (1989), p. 61-68.
“Pròleg”. A: Georg Trakl. Obra poètica. Barcelona: Empúries, 1990, p. 7-14.
“Botho Strauß o la fantasia de la pèrdua”. Pausa 15 (1993), p. 39-44.
“La traducció teatral: del drama a l’escena”. Revista d’Igualada2 (1999), p. 79-84.
CASAS, Joan. “Adéu, Brecht”. Serra d’Or, 474 (juny 1999), p. 69-71.
FARRÉS, Ramon. “Entre el naturalisme i l’expressionisme”. A:Entre dos mons. Visions de la literatura catalana i europea a l’inici del segle XX. 1906-2006. Un segle de modernitat literària. Barcelona: ILC, 2008, p. 163-174.
FERNÁNDEZ JUBRÍAS, Laura. Feliu Formosa. Teatre i paraula. Barcelona: IT, 2003.
GUZMAN, Josep R. . “Unitats fraseològiques i traducció en els textos teatrals: El càntir trencat”. A: Vicent Salvador i Adolf Piquer. El discurs aplicat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló: UJI, 2000, p. 169-186.
GUZMAN, Josep R. . “Pragmaestilística i traducció: a propòsit de La Marquesa d’O”. Caplletra29(2000), p. 149-156.
LAWICK, Heike van. “Traducció i recepció de l’obra de Brecht en català i en altres espais lingüístics de la Romània: problemes d’aculturació”. A: Pilar Arnau i August Bover (eds.).La literatura i l’art en el seu context social. Barcelona: PAM, 2003, p. 85-103.
Avec le soutien de: