Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 1841-1904). Polític, intel·lectual i escriptor. Estudià dret a Barcelona de 1857 a 1863. Promogué el Partit Republicà Democràtic Federal al Principat vers 1868, publicà diversos llibres que argumentaven la seva posició política i participà a la revolta federal de 1869. Contribuí a la fundació de La Campana de Gràcia (1870). El 1880 convocà el I Congrés Catalanista. Presidí els Jocs Florals de Barcelona l’any 1886, gràcies als quals escriví Lo catalanisme, la seva obra més coneguda. Fundà i dirigí el primer diari en llengua catalana, el Diari Català, que arribà a treure 692 números del 4 de maig de 1879 al 30 de juny de 1881. Va concebre el periòdic com un instrument de normalització cultural i idiomàtica, com una eina de modernització essencial per al futur de Catalunya i del catalanisme. Projectà la “Biblioteca del Diari Català”, integrada per fulletons inserits en el periòdic, i una secció literària en què s\'inclogueren traduccions diverses de literatura italiana (Leopardi), francesa (Béranger o Zola), occitana (Aubanel o Lieutaud), russa (Puixkin) i nord-americana (Bret Harte). Almirall hi signà tres traduccions, dues amb inicials i d’autors clàssics, fetes potser directament, tot i que sembla que se serví de versions franceses: un fragment del Satiricó de Petroni (segurament la primera i l’única traducció vuitcentista d’aquest autor) i una altre d’Heròdot (amb la indicació de l’original: \"Història d’Heròdot. Llibre I (Clio), paràgrafs VIII i següents\"). [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]