Facebook Twitter
Casas i Fuster, Joan (l’Hospitalet de Llobregat, 1950).Escriptor,traductor literari i crític teatral.Titulat superior en art dramàtic, va començarestudis universitaris de geo­logia, filologia romànica i pe­rio­disme. Ha col·laborat en diverses publicacions, especialment el Diari de Barcelona i l’Avui, i ha estat director de la revista Pausa (1990-1995). Compagina la docènciaa l’Institut del Teatre de Bar­celona amb l’escriptura i la tra­ducció. Ha posat en català nom­brosos autors, sobretot clàssics mo­derns i contem­poranis, a partir de l’anglès, el castellà, el francès, el grec, l’italià, el portuguès i el rus, de ve­gades amb col·laboradors, com ara Maia Guènova, amb qui ha versionat El coronel ocell del búl­gar Hristo Boitxev, oNina Avrova, amb qui ha publicat algunes peces d’Aleksandr Blok iel teatre complet de Txèkhov. El 2003 li fou concedit elpremi Giovanni Pontiero de traducció perNo entris tan de pressa en aquesta nit obscura d’António Lobo Antunes i, el 2005, el premi Jordi Domènech de traducció de poesia pel recull Tard, molt tard, de nit entrada del poeta grec Iannis Ritsos, del qual també ha girat els monòlegs dramàtics Ismene, Crisotemis i Helena (2005). A banda de la poesia, com a traductor, s’ha interessat per la prosa autobio­gràfica —MemòriesdelDuc de Saint-Simon,Les confessions de Rousseau (Jaume Fuster va traduir-ne els cinc primers llibres), Diari (1914-1918) de Gide o Memòries de Goldoni—, les ciències socials —L’Antic Règim i la Revolució de TocquevilleoEuro­comunisme i estat de Carrillo—, la lin­güística —Lingüística i poè­tica i altres assaigs de Jakobson o Curs de lingüística general de Saussure—, l’art —Mo­der­nisme i modernistes de Ràfols i Fontanals— i l’assaig literari —Si un matí d’estiu un nen. Carta al meu fill sobre l’amor als llibres de Cotroneo o El Teatre, Servei Públic de Vilar.En la se­va vasta producció, però, predominen la prosa de ficció —tam­bé en el vessant de la literatura ju­ve­nil ha girat del castellàCarmen Kurtz— i el teatre, un gènere sobre el qual ha escrit alguns treballs, com ara Diderot i el teatre (1986) —que conté texts traduïts per ell mateix—, i una gran quantitat de pròlegs i epílegs, en quès’ha ocupat, entre altres coses, de la recepció a Catalunya de dramaturgs com ara Goldoni, TxèkhoviIbsen. Cal destacar la traduccióde l’obra dramàtica completa de Txèkhov amb Nina Avrova, en què han procurat depre­­servar la singular qualitat rítmica i musical de la paraula de l’escriptor rus, tal comsub­ratllen a la«Nota sobre l’edició». Algunes de les versions destinades a la representació no han estat publicades —per exemple, versions de Dario Fo, René d’Obaldia,Eugène Labiche,Henry Melville (a partir de la dramatúrgia que José Sanchis Sinisterra va fer en castellà de Bartleby l’escrivent), Raymond Cousse, OlivierDutaillis, Enzo Cormann, Reginald Rose, Michel Vinaver,Denis Guénoun, Franco Scaldati, Jean-Luc Lagarce, Roland Fichet, René-Daniel Dubois,François Archambault,Patrick Kermann i Marie Laberge— o han aparegut en revistes —Dissident, és clar de Michel Vinaver (Pausa 19 [març 1995]), Els escriptors han de ser idiotes, una produccióoriginalbasada en entrevistes a Heiner Mülleri enun recull d’escrits d’aquest autor(Pausa 15 [novembre 1993]), Calamity Janede Helder Costa i Maria do Céu Guerra (Escena 6 [febrer 1990]) i Nou mil·límetresde Lionel Spycher (Escena 3 [juny 2000]). Ha prologat moltes traduccions tant pròpies com d’altri, per exemple,Casa de nines d’Ibsen (1997), on remarca la particular atenció que cal fer en el cas de les versions dramàtiques a la «viabilitat actual» de la llengua emprada, o Mort a crèdit deCéline,una novel·la que considera que, a causa de la pobresa en registres no-estàndards urbans del nostre idioma, comporta una versió neces­sàriament reduc­tora en termes lèxics que s’ha de compensar donant una impor­tàn­cia pri­mor­dial a la sintaxi oral, a l’escansió de la frase rítmica i a l’ús freqüent de modismes i frases fetes que mantinguin la intencionalitat de l’original, encara que puntualment calgui sacrificar la lite­ralitat. Amb tot, a la «Nota del traductor» de Les confessions de Rousseau, observa que, malgrat que el sen­ti­ment de contemporaneïtat i el desig de serfidels a l’esperit del text més que a la lletra tempten a operar en el llenguatge d’alguns autors un acostament a formes més modernes de la col·lo­quia­litat i a alleugerir-ne de vegades la sintaxi o la rigidesa, hom desco­breix repetidamentquel’única actitud possible davant el text és el respecte estricte a la seva literalitat, si es volque, en el procés,«força traumàtic i“traïdor”, de passar del motlle d’una llengua al d’una altra»,pa­teixi una deformació mínima. Tanmateix, és del parer que cada versió és filla del seu temps i del moment concret que viu la llengua, i proporcionada tant als coneixements i a la sensibilitat lingüística del traductor com a les condicions materials en què ha pogut dur-la a terme. Casas també ha traduït força al castellà i fins s’hi ha autotraduït, una experiència —la de treballar en una altra llengua de la qual es té un gran domini, però més imperfecte que el de la llenguapròpia— quepermet contemplar l’obra de creació com, en certa manera, aliena i que provoca una irreprimible temptació de reescriure. [Judit Fontcuberta]
CARRILLO, Santiago. Eurocomunisme i estat. Barcelona: Crítica, 1977.
KURTZ, Carmen. Òscar, cor de porpra. Barcelona: La Gaia Ciència, 1980.
KURTZ, Carmen. Òscar espeleòleg. Barcelona: La Gaia Ciència, 1980.
KURTZ, Carmen. Òscar i els ovnis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1980.
KURTZ, Carmen. Òscar i els submarinistes. Barcelona: La Gaia Ciència, 1980.
KURTZ, Carmen. Òscar, Kina i el làser. Barcelona: La Gaia Ciència, 1980.
RÀFOLS I FONTANALS, Josep F.. Modernisme i modernistes. Barcelona: Destino, 1982.
TOCQUEVILLE, Alexis de. L’Antic Règim i la Revolució.Estat social i polític de França abans i després de 1789.Barcelona: Edicions 62: Diputació de Barcelona, 1983.
DUC DE SAINT-SIMON. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1984.
COLLANGE, Christiane. Jo, la teva mare. Barcelona: Alta Fulla, 1985.
ROUSSEAU, Jean-Jacques. Les confessions. Barcelona: Edicions 62, 1985. [Amb Jaume Fuster]
DURAS, Marguerite. Moderato cantabile. Barcelona: Edhasa, 1986.
PROUST, Marcel. El temps retrobat. Barcelona: Edicions 62, 1986.
CÉLINE, Louis-Ferdinand. Mort a crèdit. Barcelona: Edicions 62, 1987.
COLLANGE, Christiane. Estimats fills. Barcelona: Alta Fulla, 1987. [Pseudònim: Dolors Martínez]
SCIASCIA, Leonardo. 1912+1. Barcelona: La Magrana, 1987.
BEN JELLOUN, Tahar. La nit sagrada. Barcelona: Edicions 62, 1988.
BASSANI, Giorgio. Dins la muralla (La novel·la de Ferrara). Barcelona: Edicions 62, 1989.
BEN JELLOUN, Tahar. Dia de silenci a Tànger. Barcelona: Edicions 62, 1989.
BUSI, Aldo. La delfina bizantina. Barcelona: Edicions 62, 1989.
JAKOBSON, Roman. Lingüística i poètica i altres assaigs. Barcelona: Edicions 62: Diputació de Barcelona, 1989.
QUEFFÉLEC, Yann. La dona sota l’horitzó. Barcelona: Edicions 62, 1989.
MARIVAUX, Pierre Carlet de Chamblain de. La disputa. Barcelona: IT, 1989.
SARAMAGO, José. Història del setge de Lisboa. Barcelona: Edicions 62, 1990.
SAUSSURE, Ferdinand de. Curs de lingüística general. Barcelona: Edicions 62: Diputació de Barcelona, 1990.
BEN JELLOUN, Tahar. Amb la mirada baixa. Barcelona: Edicions 62, 1991.
KLEBERG, Lars. Els aprenents de bruixot. Terrassa: Centre Dramàtic del Vallès, 1991.
MORAVIA, Alberto. El conformista. Barcelona: Edicions 62, 1991.
ARAGON, Louis. Fins a la mort. Barcelona: Edicions 62, 1992.
BEN JELLOUN, Tahar. L’àngel cec. Barcelona: Edicions 62, 1992.
PRATOLINI, Vasco. Crònica familiar. València: Tres i Quatre, 1992.
GIDE, André. Diari (1914-1918). Barcelona: Edicions 62, 1993.
GOLDONI, Carlo. Memòries. Barcelona: IT, 1994.
BEN JELLOUN, Tahar. L’home romput. Barcelona: Edicions 62, 1994.
PASOLINI, Pier Paolo. Nois de la vida. Barcelona: Edicions 62, 1994.
BEN JELLOUN, Tahar. L’infant de sorra. Barcelona: Edicions 62, 1995.
COTRONEO, Roberto. Si un matí d’estiu un nen. Carta al meu fill sobre l’amor als llibres. Barcelona: Edicions 62, 1995.
MORIN, Edgar. Els meus dimonis. Barcelona: Proa: 1995.
VILAR, Jean. El Teatre, Servei Públic. Barcelona: IT, 1997.
TXÈKHOV, Anton P. . Teatre complet. Barcelona: IT, 1998-1999. [Amb Nina Avrova]
ZOCCHI, Chiara. Olga. València: Tres i Quatre, 1998.
LOBO ANTUNES, António. L’esplendor de Portugal. Barcelona: Proa, 1999.
BOITXEV, Hristo. El coronel ocell. Barcelona: Proa, 2000. [Amb Maia Guènova]
LOBO ANTUNES, António. Exhortació als cocodrils. Barcelona: Proa, 2000.
SOUCY, Gaétan. La nena que li agradaven massa els llumins. Andorra: Límits, 2000.
LINS, Paulo. Ciutat de Déu. Barcelona: Proa, 2001.
SOLLERS, Philippe. Passió fixa. Barcelona: Proa, 2001.
LOBO ANTUNES, António. No entris tan de pressa en aquesta nit obscura. Barcelona: Proa, 2002.
NEDJMA. L’ametlla: memòries eròtiques d’una dona musulmana. Barcelona: Proa, 2005.
RITSOS, Iannis. Tard, molt tard, de nit entrada. Barcelona: Jardins de Samarcanda, 2005.
RITSOS, Iannis. Tres poemes dramàtics: Ismene, Crisòtemis, Helena. Berga: Edicions de L’Albí, 2007.
GAGNON, Alain. Més enllà de la nació unificadora: al·legat en favor del federalisme multinacional. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis Autonòmics, 2008.
MODIANO, Patrick. En el cafè de la joventut perduda. Barcelona: Proa, 2008.
PENNAC, Daniel. Mal d’escola. Barcelona: Empúries, 2008.
BLOK, Aleksandr. Teatre. Barcelona: Edicions de 1984, 2009. [Amb Nina Avrova]
CITATI, Pietro. Alexandre el Gran. Pollença: Edicions del Salobre, 2009.
JOUBERT, Joseph. Pensaments: judicis i anotacions. Barcelona: Proa, 2009.
MODIANO, Patrick. Carrer de les botigues fosques. Barcelona: Proa, 2009.
MONTANELLI, Indro. Història dels grecs. Barcelona: Destino, 2009.
Objectiu decreixement: podem continuar creixent fins a l’infinit en un planeta finit?Barcelona: Leqtor, 2006.
«Carta del traductor literari emprenyat». A: Josep Lluch i Mireia Sopena (coord.). Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2007, p. 65-76.
«El llarg viatge de Txèkhov cap a nosaltres». A: Anton P. Txèkhov. Teatre complet II. Barcelona: IT, 1998-1999, p. 471-519.
Amb el suport de: