Pere Aldavert i Martorell (Barcelona, 1850-1932). Periodista, escriptor i editor. Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya (1868), impulsor del setmanari La Gramalla (1870) i de la seva successora La Renaixença (1871), la direcció de la qual encomanà a Àngel Guimerà (1874). Posteriorment els dos amics van convertir-la en diari polític, portaveu del catalanisme radical (1881-1905). Amb la creació de l’Estampa de la Renaixença (1874), Aldavert va poder editar els textos que considerava necessaris per a convertir la renaixent cultura catalana en una cultura equiparable a les coetànies europees. El seu activisme cultural i els seus articles d’opinió diaris, sobretot els dedicats a combatre les guerres colonials, van ser decisius per al creixement del moviment catalanista que va desembocar en el catalanisme polític. Per necessitats editorials del suplement “Novel·les Catalanes i Estrangeres”, entre 1892 i 1894 va traduir Lo pastor de la Camargade Mme. Lluís Figuier (Julieta de Bouscaren), L’amo nou de Maurice Jokai, Lo magatzem d’antiguetats i Los temps difícils de Charles Dickens. Traslladà aquestes tres últimes narracions des de la versió francesa. [Carola Duran i Tort]