Josep Maria Capdevila i Balanzó (Olot, 1892 – Banyoles, 1972). Crític literari i assagista, filòsof, dirigí diverses publicacions entre 1925 i 1939, com la revista La Paraula Cristinai el diari El Matí. Aquell any marxà exiliat a Colòmbia, on féu de professor. Situat sempre en les files dels intel·lectuals catòlics catalanistes, els seus esforços en la traducció es dedicaren sobretot a obres de filosofia o de temàtica espiritual i d’edificació moral i, més esporàdicament, també s’aproparen als textos literaris. Traduí del castellà, de l’italià, del francès, del llatí i, ocasionalment, de l’anglès. Segons Joan Carreres, “Capdevila sap combinar la fidelitat al text original amb un llenguatge dúctil i planer. Els originals conservats mostren l’acurat treball de text que hi efectua, de vegades amb tres i quatre esborranys abans d’arribar a la versió definitiva”. S’ocupà també de la traducció d’articles en diverses revistes: entre d’altres, “El leprós d’Aosta” de Maistre i “L’home popular i els aliscamps” de Mistral (a La Paraula Cristiana,l’abril i el juny de 1927, respectivament) i “Les fronteres de la poesia” de Maritain (a La Nova Revista, els números 10 i 12, de l’octubre i el desembre de 1927). A part de les publicades, cal consignar una sèrie de versions inèdites, entre les quals destaquen les Observacions sobre la moral catòlica de Manzoni, De ente et essentia de Sant Tomàs d’Aquino, La cançó de Roland o el primer cant d’Evangelina de Longfellow, totes de la primera meitat dels anys trenta. [Pere Quer / Ivan Codinachs]