Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Camps i Pinós, Nicasi
Camps i Pinós, Nicasi (Terrassa, 1931).Nick Hassy.Escriptor.Ha conreat diversos gèneres, especialment el conte i el teatre,i ha obtingut nombrosos premis.Des que el 1962 començà la seva carrera com a dramaturg amb Anuncis econòmics, ha escrit més d’un centenar depeces dramàtiques en català (i, ocasionalment, en castellà), so­bretot comèdies, algunes de les quals han estat traduïdes al castellà i al portuguès. Encara que molteshan romàs inèdites, sovinthan estat representades pels Països Catalans, l’Estat espanyol i l’Amèrica llatina. També ha arranjat per al teatre obres d’autors catalans, com ara la comèdia musical de cabaret Pastichet-Perich(1974) o el Perich-cionari (1975), a partir de diferents llibres de Jaume Perich; L’home que duia una cosa al pap, adaptació d’una pàgina viscuda de Josep M. Folch i Torres (1980), i Tres estampes de la Barcelona de mil vuit-cents(1987), basada en algunes narracions curtes de Robert Robert.El 1976 féu la seva primera aportacióa la literatura dramàtica infantil ijuvenil amb unaversiómusical molt lliure i en prosa de Les dones sàvies de Molière, que la Secció de Teatre del Centre Moral i Cultural del Poble Nou re­pre­sen­tà al Romea i que ha estat emesa per TV3. Quan fou editada el 1978, el traductor aclaria al pròleg que havia pro­cu­rat de fer un muntatge alegre i di­nà­mic, adequat al públic a qui anava adreçat, i per això havia es­curçat el text, n’havia su­primit actes, havia alterat l’or­dre d’al­gunes escenes i havia eliminat alguns personatges. És autor d’altres versions musicals per a infants, com ara El príncep i l’oreneta (1978) —es conserva manuscrita a l’Institut del Teatre—, inspirada en els contes d’El príncep feliç i d’El rei jove d’Oscar Wilde, i estrenada al Casal Claret el 1979 (i el 1983, en castellà, a Saragossa), o A Windsor hi ha dones enjogassades (1984), una adaptació de l’obra de Shakespeare estrenada el 1986 a Piera pel grup Esplai. En ambdós casos, Antoni Roig col·laborà en la traducció deles cançons. El mateix 1986 Camps i Pinós giràde l’italià Sis personatges cercant autor de Luigi Pirandello (inèdita) i, l’any següent, féu una adaptació en prosa de la tragèdia de Sòfocles Edip, fill i espòs(publicada el 1990), en la qual distribuí els llargs parlaments en diferents personatges i donà més protagonisme al cor. Encara, el 1988actualitzà l’acte sacramental de Calderón de la Barca El gran teatre del món(inèdit i sense estrenar), en què, mantenint essencialment el respecte al text, el diversificà en nous personatges. No és fins al cap de deu anys, el 1998, que posà en català dues peces dramàtiques més: La veu humana de Jean Cocteau —es conserva mecanoscrita a l’Institut del Teatre—, estrenada al Cercle Moral del Poble Nou aquell any, i El metge apallissat, de Molière, en una doble versió (totes dues inèdites i sense estrenar): l’una, en un acte, per a públic infantil, i l’altra, per a adults.Finalment, el1999 preparà una versió musical d’El criat de dos amos, de Goldoni [Judit Fontcuberta]
CAMPS I PINÓS, Nicasi. Les dones sàvies. Adaptació per a teatre infantil de la farsa còmica de Molière.Barcelona: Don Bosco, 1978.
CAMPS I PINÓS, Nicasi. Edip, fill i espòs. Versió lliure de la tragèdia de Sòfocles. Barcelona: Millà, 1990.
Amb el suport de: