Casimir Brugués i Escuder (Barcelona, 1863-1840). C. B. Químic, farmacèutic, escriptor i traductor. Estudià les carreres de farmàcia i de ciències químiques i es doctorà en ambdues a Madrid l’any 1886. Des del 1899 va exercir la docència dins l\'àmbit universitari −més endavant esdevindria catedràtic−, fins que va jubilar-se el 1933, i va dedicar-se als treballs de laboratori, a partir dels quals va escriure un nombre considerable d’obres de divulgació científica. Col·laborà de manera habitual en revistes de caràcter tècnic i, més d’una vegada, en fou director i promotor: és el cas de Revista Hortícola, El Mundo Científico o Revista de Farmacia. Va pertànyer al cos de redacció de l’enciclopèdia Espasa i va traduir al castellà diverses obres de química farmacèutica. Alhora, escriví a la premsa barcelonina i publicà alguns estudis lingüístics a La Veu de Catalunya i aLa Renaixença, d’on ja era redactor el 1892, càrrec que mantingué fins a la desaparició de la publicació periòdica, el 1905. En aquesta empresa desenvolupà tota la seva activitat traductora, bé en el diari i la revista (hi donà a conèixer, sota les inicials C. B., algunes narracions d\'Ignatius Donnelly, Holger Drachmann, Mark Twain o Pietari Pajva), bé en els fulletons de les“Novel·les Catalanes i Estrangeres” (1892-1897) i de la “Biblioteca La Renaixença de Novel·les Catalanes i Estrangeres” (1903-1905). Fent gala d’un remarcable coneixement de la llengua alemanya, s’encarregà de traslladar al català nombroses novel·les d’autors estrangers. Entre els noms dels autors traduïts, fonamentalment contemporanis, en trobem que efectivament escriuen en alemany (Chamisso, Gross, Hauff, Petöfi), però també hi són presents els de llengua anglesa (Braddon, Green) o els de l’àmbit escandinau (Björnson, Kraemmer, Carit Etlar). La tasca de Brugués crida especialment l’atenció pel fet d’haver introduït de manera primerenca uns quants escriptors eslaus per mitjà de l’alemany (els russos Korolenko i Gógol, el polonès Krazewsky, l’hongarès Jokai o l’escriptora croata Ida Fürst), en una època en què era habitual que arribessin al lector català a partir de les versions franceses. [M. Àngels Verdaguer i Pajerols / Joan Ferrer]